"Gooool del Centre d'Esports Sabadell, marca amb el número..." Tots els qui han anat a la Nova Creu Alta en els últims anys, molt probablement, han llegit la frase amb una entonació que segur que els ha resultat molt familiar. Des de fa sis temporades, aquesta veu té un nom i cognom força reconegut per tots els seguidors del club: Jaume Quero, l'speaker que ha tornat a portar l'alegria i el ritme als, cada vegada més, fidels aficionats arlequinats.
L'inici arriba després d'una història d'insistència. "Vaig estar tres anys enviant un mail a l'inici de cada temporada per ser l'speaker del Sabadell. A mi m'agradava molt aquest tema, ho havia vist a diversos camps d'Europa, i per la personalitat que tinc creia que era la persona ideal per fer la feina. La primera oportunitat me la van donar el 2020, en l'acte d'acomiadament de l'equip quan viatjava cap a Andalusia per al play-off", recorda. Després d'aquell ascens, va entrar al club com a membre del departament de màrqueting i li van donar el micròfon de la Nova Creu Alta per convertir-se en l'speaker en un any atípic, sense públic a les graderies. "Els jugadors eren molt propers perquè érem quatre a l'estadi cada partit. Era tot bastant estrany, però em va anar bé per fer proves i conèixer millor tot sense la pressió de la gent", assegura.
- L'speaker, a la seva cabina
- Juanma Peláez
Va acabar la seva relació com a treballador del club poc després, però va decidir no deixar anar aquesta oportunitat de convertir-se en la veu dels gols a l'estadi. "Professionalment, no em veia molt temps al Sabadell, però volia seguir d'speaker. A vegades és complicat de combinar amb la feina que tinc ara, tanmateix si porto sis anys vol dir que m'he sortit prou bé", afirma. Una de les claus per connectar amb l'afició, més enllà de les habilitats comunicatives, és que entén a la perfecció els sentiments de la graderia. "Jo soc arlequinat de tota la vida. Es fa difícil no estar a la grada i els meus amics ho saben. De fet, sempre que puc m'escapo a algun desplaçament. Igualment, sempre que marca el Sabadell jo celebro el gol com un més mentre poso la música. Canto sempre el gol des del passadís perquè em permet palpar més l'ambient de la graderia i connectar amb gent", admet.
Segurament, una de les grans victòries que es pot anotar des que va començar a ser la veu del 'Temple' és les bufandes per rebre els jugadors o la part d'himne que canta l'afició en cada partit a casa i que fins i tot hem vist en desplaçaments com l'Olímpic o el Nou Sardenya. "És una victòria, però de club. Són accions que durant anys han faltat, amb un dinamitzador. Com dic, a mi em costa una mica gaudir-ho perquè estic pendent d'abaixar la música, avisar a la gent... Cal certa concentració. Tot això crea un caliu que m'agrada pensar que en dies que l'equip es juga les garrofes, ajuda a treure el millor rendiment", afirma. Una de les peticions per millorar aquesta experiència de l'aficionat és "clarament el videomarcador", perquè "l'animació no pot recaure en una única persona".
- Quero, amb la graderia de la Nova Creu Alta de fons
- Juanma Peláez
Sis temporades donen lloc a un bon grapat d'anècdotes, i també a moments de dubtes. "Aquest estiu em vaig plantejar seriosament deixar-ho perquè la conciliació es fa cada vegada més complicada. No ho veig com una feina, però jo soc un membre més de l'operativa de partit i això requereix unes hores que, a vegades, m'ha costat trobar. M'ho passo molt bé a l'estadi i, penso, que m'he guanyat un lloc. Vaig parlar amb el Bruno (Batlle) i vaig decidir continuar. Em sento valorat al club i sempre que he pensat a deixar-ho, he vist que no em compensa. No sé què passarà en el futur, però a mi m'agradaria cantar gols del Sabadell a Primera Divisió", avisa. Fent un repàs a la seva trajectòria, el Jaume té clar amb quin moment positiu es quedaria i quin de negatiu. "El pitjor et diria que va ser el penal de l'Edgar contra l'Albacete. No va ser definitiu, però sí que em va quedar l'espineta de pensar que guanyant aquell partit seguiríem a Segona. I el millor, quan em van donar l'oportunitat de conduir l'acte de l'ascens al balcó de l'Ajuntament. Veure milers de persones allà amb l'arlequinada va ser un moment que mai oblidaré".
