Explica el sabadellenc Genís Roca, empresari i especialista en transformació digital, que vivim una època en què “hi haurà canvis” per l’entrada en joc de la intel·ligència artificial. Per afrontar aquest nou temps, ens acompanya amb un assaig titulat La revolució inevitable (Ara Llibres), que tot just acaba d’arribar a les llibreries.
Què és la intel·ligència artificial?
És un concepte que, per mi, rep molt de soroll per culpa del nom. Quan a una cosa li dius intel·ligència s’obre un debat paral·lel sobre les característiques de l’ésser humà, si qualsevol cosa pot ser intel·ligent, què és intel·ligent i què no ho és... No m’interessa gaire aquest camí filosòfic i t’ho miris com t’ho miris intel·ligència artificial és software. I tota la vida, avui dia, està gestionada per software. N’hi ha quan vas a l’hospital, quan estàs fent la comptabilitat, quan deixes el cotxe a reparar, quan vas al banc a demanar una hipoteca, etc. Tots els processos de gestió que tenim al nostre entorn avui dia treballen amb un software i el que diem intel·ligència artificial és la revolució del software. I revolucionar el software ho revoluciona tot: la manera de fer televisió, d’ensenyar a les universitats, la manera de jugar, fer negocis, política… tot queda alterat perquè tenim un nou software.
I què el fa diferent?
Aquest software construeix conclusions a partir d’un històric d’informació, i fins ara això no era així. [El software] era unes regles de negoci, mentre que la IA combina les regles de negoci i un històric d’informació. I hi ha una tercera clau que és que com que tinc la capacitat de processament que tinc, ara aquestes regles de joc i aquest històric poden treballar en temps real. I la suma de les tres coses –unes regles de negoci, un històric i la capacitat de treballar en temps real– [és el que ho fa diferent]. Jo havia fet estadística i treballava amb quatre, cinc o sis variables; sempre et deien ‘tria les significatives’, perquè posar-ne moltes complica els càlculs i potser no et milloren gaire les conclusions. En canvi, amb la bestiesa de càlcul que tinc ara, quan dic que puc treballar amb un històric, puc treballar amb 100.000 variables. Treballar tenint en compte 100.000 variables en temps real ho canvia tot. És una altra manera de fer diagnòstics mèdics, calcular rutes, gestionar la banca, etc. És molt bèstia, però només és software.
La IA no ha aparegut del no-res, com s’ha anat coent i per què ara està en boca de tothom?
El meu argument és que estem començant la tercera internet. Crec que hi va haver un primer internet en què els que tenien connectats ordinadors entre ells eren les empreses, com els bancs, que quan van tenir ordinadors connectats abandonen la llibreta i el saldo no és el que digui la llibreta, és el que digui l’ordinador. La segona internet és a partir del 2000 i qui es connecta a internet és la ciutadania, i els fluxos que hi ha no són entre empreses sinó també entre persones. A la primera internet vas endreçar processos de gestió i, a la segona, fets relacionals (tot el que té a veure una conversa o gestionar una relació). Fa 40 anys les empreses van començar a endreçar el back office. En una segona onada, fa 20 anys, el front office i, ara que tinc això digitalitzat, el que es connecten entre ells són els objectes en temps real. Aquest software permet treballar en temps real de manera personalitzada perquè puc tenir en compte la dada que m’acabes de donar, i això crec que ens ocuparà els propers 20 anys.
L’automatització que ens ofereix, és comparable a altres avenços tecnològics del llarg de la història?
Hi ha tecnologies que modifiquen l'ordre de l'economia, del poder o la societat. Quan això passa parlem de canvi d’era. La domesticació de les espècies domestica el neolític modifica l’economia, la societat i el poder. En lloc d’anar darrere els mamuts, tenim conreu de pebrots i quatre xais. Això ho canvia tot. I crec que aquesta tecnologia que tenim ara modifica la societat, l’economia i el poder, per tant, ho canvia tot. Ara bé, per mi no és la intel·ligència artificial, el que està canviant l’estructura del món, el poder i l’economia és la digitalització, i la IA és un capítol més d’aquest moviment general.
"Les regles del joc al voltant de la informació no estan clares i d’això se n’ha de parlar"
És a dir, el tractor ho va canviar tot? L’agricultura ho va canviar tot, i el tractor és tecnologia sobre això. El fet essencial és la digitalització. La societat industrial estava organitzada al voltant del treball; la societat digital està organitzada al voltant de la informació: és un canvi d’era. I la societat industrial va tenir lluita social en defensa dels drets al voltant del treball i la societat digital demanarà lluita social al voltant dels drets relacionats amb la informació. Quan esclata la revolució industrial, les regles del joc que organitzen el treball no estaven clares i hi ha un conflicte, i ara esclata la societat digital, les regles del joc al voltant de la informació no estan clares i d’això se n’ha de parlar.
Encara parlem de digitalització en molts casos i ara passem no de pantalla sinó de joc. La bretxa entre els que vagin més avançats i els que no s’eixamplarà?
Sempre ha sigut així, és un problema seriós, greu, clàssic. Costa molt ser pagès sense tractor, i al principi ningú tenia tractor. Els que tenen tractor defensen la concentració parcel·lària perquè és més fàcil tenir un camp de dues façanes que cinc camps repartits pel poble, perquè aquesta tecnologia em porta a processos de concentració. Gairebé sempre que poso tecnologia, l’escalabilitat millora. Quan hi ha aquests processos, els petits pateixen. Aquests processos, jo no dic que em semblin bé, però quan analitzes al llarg de la història el pas del temps, això acostuma a passar. La digitalització accentua el volum i és una altra cara de la globalització. On dèiem globalització hi podem dir digitalització.
Què recomana a les empreses per afrontar la intel·ligència artificial?
No conec cap empresa que es vulgui digitalitzar. Les empreses no es volen digitalitzar, el que volen totes és gastar menys, facturar més, millorar la satisfacció del client, reduir costos, arribar a més clients… Quan adopten tecnologia, la que sigui? Quan els permet millorar tot això. Quan diem tecnologia volem dir eines, que per definició una eina millora o simplifica un procés. Tu incorporaràs una eina si et suposa una millora. És obligatori? No, però si creus que pot ser una millora ho acabaràs mirant.
Cal una regulació més clara? Caldrien regles de joc comunes a tot el món?
Necessito regles de joc, però no hi ha ningú amb autoritat per posar regles del joc a tot el món. Tu pots posar-ne, però el seu ús dependrà de la teva autoritat. No tenim autoritat sobre la Xina ni sobre els Estats Units, per exemple. Per tant, pel principi d’autoritat, la nostra regla no té per què fer-se servir a tot el món. A Europa sí, perquè si algú no compleix, li pots posar una multa. Però no puc regular com s’utilitza un software dins la Xina, s’escapa de la meva autoritat. Ara bé, si una empresa xinesa vol operar a França, sí que li pots exigir que compleixi amb les teves regles del joc. O sigui, que el que estem fent ara a Europa és dir: ‘per treballar a casa meva, aquestes són les regles del joc’.
Amb la digitalització, les grans tecnològiques com Google o Meta capten molt valor aquí, però no paguen res. És un tema que arrosseguem. Com s’hi pot fer front? Han de cotitzar els robots?
Els robots no han de cotitzar perquè definir què és un robot és complicadíssim. Un semàfor, per exemple, per mi és un robot. És un automatisme que fa una funció. Llavors, com definir qui ha de pagar impostos ens costarà molt. Per mi, ha de pagar impostos qui guanya diners. I m’és igual com ho ha fet –dintre de la llei–; no importa si ho ha fet amb robots o sense, però paga els teus impostos. I jo l’impost l’aplicaria sobre el resultat, però això és un debat.
Com s'ha de treballar amb la intel·ligència artificial? Com s'ha d'utilitzar a l'aula?
A vegades posem el focus en l'últim capítol del llibre de la vida. Ens centrem en com l’arribada de la intel·ligència artificial ho canvia tot, però en realitat és una tendència que ve de lluny i es veia a venir. El sector educatiu no ha de canviar per l'arribada de la IA, sinó per la constant arribada de tecnologia. El sistema clàssic educatiu avaluava el resultat: jo et presento un treball i tu em poses una nota. Ja fa temps que el resultat te’l puc garantir, però això ja era així en temps de Viquipèdia i El rincón del vago i continua sent així amb ChatGPT. No és culpa de la intel·ligència artificial, ja fa temps que el resultat no és un bon mètode d’avaluació.
Cal avaluar el procés: com has arribat a aquestes conclusions? Per què penses que va passar això? Estem dissenyats per avaluar treballs i exàmens, perquè és fàcil. El repte ara és avaluar el procés. Per exemple, en una classe d’història, obriria ChatGPT en pantalla i preguntaria sobre la Revolució Francesa. I no perquè l’alumnat copiï, sinó perquè aprenguin a dialogar amb la IA, a entrenar-se en el procés, no en el resultat final.
"El repte ara és avaluar el procés"
Si demanes un treball, millor que demanis els prompts [missatges que li envies a la IA], i discutiu-los. Tot i així, és una mala solució o un peix que es mossega la cua perquè els alumnes et poden demanar a ChatGPT que els generi també els prompts. Per tant, el repte no és evitar la IA, sinó pensar com pots avaluar el procés. El resultat ja hi arriba tothom; el que importa és com hi arribes tu.
Presideix Accent Obert (abans Fundació .cat). De quina manera es pot incrementar la presència del català a internet i en la IA?
Treballo amb finestres de deu anys, no de dos mesos. Hi ha moltes entitats en el dia a dia lluitant pels nostres drets lingüístics i culturals, i està bé. Però jo ja dono per fet que la tecnologia parlarà català, no en tinc cap dubte. Potser trigarà dos anys, però no hi ha cap problema tècnic perquè Google, Alexa, ChatGPT, etc., parlin correctament en català. De fet, ja ho fan. La tendència global és que aquestes tecnologies parlin 200 o 300 idiomes, i el català serà un d’ells, segur; la tecnologia acabarà parlant català.
"El nostre propòsit no ha estat mai només gestionar el .cat; la raó de ser era defensar la cultura"
El problema que veig no és si parlen català, sinó si responen des d’un marc cultural català. Si jo li pregunto a una IA com fer una sopa, vull que em digui escudella, no xopsuei. Això passa perquè moltes respostes venen d’un marc cultural que no és el nostre. Per tant, el repte ara no és lingüístic, és cultural. Necessitem que la IA respongui amb un biaix cultural català, perquè jo formo part d’una cultura, i no d’una altra. Per això crec que a un francès se li ha de contestar amb cultura francesa i, a un alemany, amb cultura alemanya. Fins ara, això s’aconseguia inspirant-se en continguts creats en català, que tinc 600 anys de cultura literària, científica i cultural en català, i això ens defineix, però començaran a aparèixer continguts sintètics en català que no són de la cultura catalana.
Aquesta setmana s'ha superat el rècord històric de dominis .cat. Quina valoració fa dels 20 anys de la fundació i quins reptes hi ha al futur?
El que vam aconseguir fa 20 anys va ser molt espectacular. Els catalans vàrem convèncer els que dissenyaven internet que les cultures havien de tenir un espai. No és menor. Abans, internet definia la identitat per temes (com, edu) o per països (es, fr), però no per cultures. Nosaltres vam introduir aquesta idea: que també hi ha cultures com la catalana, bretona, gallega o normanda que tenen dret a una identitat digital. Els països no resolen totes les cultures. Sembla no menor, però vàrem ajudar que les cultures tinguessin identitat a internet.
Però 20 anys després, gestionar un domini no és suficient per defensar una cultura. El nostre propòsit no ha estat mai només gestionar el .cat; la raó de ser era defensar la cultura. Ara cal anar més enllà. Per això hem canviat la nostra identitat, perquè no volem ser vistos només com ‘els que gestionen el domini’. Necessitem ser vistos com els que intenten defensar una cultura, perquè la nostra obsessió no és el .cat, és defensar la cultura. Hem fet un canvi d’identitat i de marca perquè una de les coses que fem és el .cat, però tenim una causa general.
