Què hi ha darrere la porta? La febre dels 'escape room' creix a Sabadell: "Cada cop hi ha més nivell!"

El que passa més enllà de la porta de 'Gaya' és un misteri. Els creadors d’aquest joc d’escapada en viu, situat a la Creu Alta, prefereixen no fer-hi fotografies ni tampoc revelar-ne gaires detalls. Assegurar la privacitat és, probablement, la llei més sagrada dins la comunitat dels escape rooms. Malgrat que ens trobem en plena era dels spoilers –les xarxes socials han fet molt mal–, els jocs d’escapada en viu han aconseguit mantenir els seus secrets ben tancats amb pany i forrellat. En part, per una comunitat que ha vetllat molt per protegir-se els uns als altres. Accedir a jugar-hi és l’única manera de satisfer la nostra curiositat.

“Cada vegada obren més sales, amb més inversió i més qualitat. La sensació és que això no ha tocat sostre i que és un oci alternatiu molt sa que ha vingut per quedar-se”, expliquen Gerard Verge i Gerard Forner, socis i creadors de la nova sala ‘Gaya’. Després d’aquest primer projecte entre la tensió, el misteri i el terror més folklòric, treballen en una segona experiència anomenada ‘Baba Yaga’ que obrirà pròximament –sine die– al local del costat. Promet ser “una sala més forta, més gran i una continuació en la primera història”, revelen. Trencar-se les banyes per crear nous jocs és inherent a la seva feina. El gran hàndicap del sector és que les sales només es poden viure una vegada. “És el nostre repte com a negoci: reinventar-nos, actualitzar sales o crear noves històries. Encara ningú ha trobat la fórmula perfecta de rejugabilitat”, admet Verge.

Lluny de desinflar-se, els propietaris dibuixen un tipus d’entreteniment que continua creixent. “Seguim amb la mateixa afluència de jugadors que quan vam obrir, fins i tot més”, celebra Sergio del Pino, propietari de l’escape room 'Willy El Tuerto', al Centre, amb cinc anys de rodatge. A Sabadell hi ha avui una quinzena de sales actives, gestionades per set empreses diferents. I la ciutat, segons els creadors, juga amb avantatge: “Estem a prop de Barcelona, però fora del seu cúmul, amb bon accés en transport públic i carreteres. Això ens dona un punt estratègic”.

Aquí s’aglutina la flor i nata

Premis nacionals, mundials, esdeveniments globals, pàgines de ressenyes... La comunitat escapista ha crescut amb els anys i valora molt els jocs d’escapament que hi ha a Catalunya. I especialment a Barcelona (i la seva rodalia), el Vallès Occidental i el Maresme. Els escape rooms han evolucionat molt en pocs anys. Allò que va començar amb panys i cadenats, avui integra decorats cinematogràfics, efectes i actors en directe. “S’estan fent grans apostes en moltes de sales d’aquesta zona, pel que fa a ambientació i electrònica”, explica del Pino. “Pel que sabem i el que ens diuen, molta gent ve de fora a jugar jocs d’aquí i comenten que a Catalunya és on han trobat el nivell més alt de tot l’estat”, afegeix. 

Per la seva banda, Forner explica la consolidació de les anomenades "rutes escapistes": grups d’aficionats d’arreu que agafen el cotxe i passen dies saltant de sala en sala. “Catalunya competeix amb països capdavanters com Grècia o Països Baixos”, celebra.

Sí, ens agrada passar por

Dins del fenomen dels escape rooms ha agafat molta embranzida el terror. “Ens apassiona i és el que fem: el terror aporta aquest punt d’adrenalina i jugabilitat diferent”, diu Verge, sobre les seves dues sales a Sabadell. Igualment, recorden que la finalitat ha de ser sempre la de resoldre enigmes, trencaclosques i sortir a temps de l’espai; i que l’amenaça de la por ha de ser un component més que no pot convertir l’experiència en un passatge del terror. 

Precisament, encara en la temàtica de l’horror, Sabadell va estrenar fa uns mesos un escape room que ha reutilitzat lliteres d’hospital, màquines de reanimació, ordinadors, cadires de rodes i estanteries de l’antic Hospital del Tòrax de Terrassa. Sota el nom de ‘Nightshift’, s’ha aixecat en una nau industrial de més de 200 metres quadrats, com relatava el seu propietari Roger Crusafon, en una entrevista en aquest mitjà. Un exemple més que al públic li agrada pagar per passar por.