“Tenim un patrimoni històric de molins al riu Ripoll que està documentat i encara hi és, però no s’hi fa res”, denuncia el membre de la secció Natura de la UES Francesc Macià. Recorda el molí d’en Font, que té el seu origen en l’any 973 (s. X) i és molt a prop de l’església de Sant Vicenç de Jonqueres. I també apunta com “el riu és humil i petit, però el feien treballar a base de bé. Tota la indústria que hi havia l’aprofitava molt i el feien valdre. Tot girava al voltant dels molins”. En canvi, ara veu com passen els anys i, siguin edificis públics o privats, es deterioren sense fre per l’abandonament, el vandalisme, el pas del temps i els efectes climatològics.
La brutícia i la deixadesa que acumulen diversos edificis històrics és només la porta d’entrada a una realitat més crua: l’estat de degradació o ruïna és compartit en els molins d’en Torrella, Mornau, Xic, Galí o Cal Sec –que és la més alta de tot Sabadell amb 52 metres–, per citar alguns exemples. Cal Bruges ara és un solar amb encara algun vestigi, si bé s’ha conservat i rehabilitat la xemeneia.
Per Macià, a Sabadell passa que “els privats fan el mateix o pitjor que l’Ajuntament, que l’únic que li preocupa és que ningú es faci mal i per això posen tanques”. El sabadellenc reclama que en el cas del molí d’en Torrella (municipal) “com a mínim” es faci una actuació per consolidar l’estructura i, idealment, hauria de ser el centre d’interpretació del riu Ripoll, una demanda que també fa la Plataforma en defensa del riu Ripoll, que agrupa diferents entitats.
Una conservació mínima com, per exemple, s’ha fet recentment a la Torre d’en Feu. Un altre cas que assenyala és el molí d’en Mornau, de titularitat privada i un dels cinc béns culturals d’interès nacional (BCIN) del municipi, la màxima protecció del patrimoni que atorga la Generalitat. “Està a l’alçada del molí paperer de Capellades. Podria ser una cosa extraordinària”, afegeix.
Sostenibilitat i desenvolupament
La Cambra de Comerç de Sabadell denuncia que, al Ripoll, “hem passat de tenir patrimoni històric a barraquisme industrial que no s’ha arreglat mai”, en paraules del president de la comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Transport, Pere Puig. El sabadellenc creu que la darrera modificació del planejament sobre el riu Ripoll (MPG-132) ha de permetre protegir l’entorn natural, recuperar patrimoni industrial i facilitar que es generi activitat econòmica compatible amb l’espai on es desenvoluparà.
“S’ha de respectar i recuperar el patrimoni que ja hi ha amb polítiques que ho permetin”, insisteix, alhora que subratlla que “la sostenibilitat ambiental i el desenvolupament econòmic no són objectius contraposats”. Puig veu com una bona notícia la voluntat de recuperar el riu Ripoll “perquè no sigui una frontera i l’incorporem a la ciutat”. I apunta que les zones industrials i terciàries del parc fluvial representen entre el 9 i el 10% de la superfície total.
Des de l’Associació per a l’Impuls de l’àrea del riu Ripoll, que agrupa empresaris i propietaris de la zona, fonts de l’organisme posen l’accent en la necessitat “d’ordenar” aquest àmbit. “Volem que el riu Ripoll sigui un bé per a la ciutadania de Sabadell. Volem que tant el lleure com el medi ambient, l’economia i tot el que envolta el riu es pugui ajuntar sense fer mal a res. El riu no és de ningú particular, ni de propietaris, ni dels que hi tenen horts ni dels que volen que no s’hi faci res. Que no s’hi faci res no pot ser, s’ha d’ordenar”, afegeixen. Des del Gremi de Fabricants han declinat fer declaracions en aquest moment.
