El bosc de Can Feu era un regal de la naturalesa. Era un paratge de bellesa incomparable, un espai d’assistència massiva. Fàcil d’arribar-hi s’hi podia anar a passejar, a berenar, a festejar amb la parella, a omplir el càntir a la font, a ballar sardanes, a fer reunions, clandestines o no, i, fins i tot, a gaudir de representacions teatrals. El Pla de l’Amor, espai que estava rodejat de pins de certa corpulència a la zona central del bosc, servia a vegades d’auditori teatral. Per la Festa Major del 1915 s’hi va representar Terra Baixa i l’èxit va ser colossal, hi van assistir més de 10.000 persones i va comptar amb la presència de l’autor de l’obra, Àngel Guimerà.
Pintors, fotògrafs i poetes van deixar testimonis valuosos de la pregonada bellesa de Can Feu, un bosc que també oferia unes condicions idònies per a la pràctica de curses pedestres. De tal manera que s’hi van celebrar tres edicions del Campionat de Catalunya de cros-country, les dels anys 1921, 1927 i 1929.
A Els inicis de l’atletisme a Sabadell fins la guerra civil, de Ricard Rof i Pere Melero, hi ha una completa i exhaustiva exposició de com va anar el desenvolupament de les tres competicions.
El diumenge 13 de març del 1921 a Can Feu es va celebrar el primer campionat oficial d’atletisme: el VI Campionat de Catalunya de cros, que va ser el primer gran esdeveniment esportiu celebrat a Sabadell.
Posteriorment, la Federació va refer l’historial i es va assignar a aquesta edició com la cinquena en haver-se suspès la corresponent de l’any 1919 per una crisi federativa. Aquesta competició va néixer a l’època de la Mancomunitat de Catalunya. De l’organització se’n va fer càrrec la Federació Catalana amb la col·laboració especial del Club Natació Sabadell, encara que també hi van participar amb gran harmonia altres entitats esportives amb secció d’atletisme.
Aquella primera edició, que va comptar amb la presència del president de la Mancomunitat, senyor Josep Puig i Cadafalch, va representar tot un èxit. La tasca que van realitzar conjuntament la Federació Catalana d’Atletisme i el Club Natació Sabadell va donar l’òptim fruit que s’esperava.
- Campionat de cros, 1921
- Ramon Romeu (Arxiu fotogràfic UES)
Hi va haver una gran concurrència de corredors i, a més, una multitud de persones es va distribuir per tots els voltants del bosc de Can Feu, àvida de presenciar la lluita entre els seixanta-set corredors que van prendre la sortida, dels noranta-set inscrits. El terreny on es va verificar el cros va ser sàviament escollit.
Els corredors, al seu pas, van trobar camí pla, pujades i baixades ràpides per terrenys enclavats en ple bosc, i rieres, en fi, tots aquells obstacles que constituïen un terreny ben adequat per a aquella classe de carreres pedestres.
A dos quarts de quatre de la tarda, els corredors es van alinear als voltants de La Mata, i moments abans de la sortida va arribar el president de la Mancomunitat de Catalunya, senyor Puig i Cadafalch, a qui acompanyaven altres autoritats.
L’atleta Pere Bosch, campió de Barcelona i un dels favorits de la prova, es va avançar cap al lloc que ocupava el president i el va convidar a donar la sortida. Abans va llançar tres sonors vius, i segons després, el compacte escamot de corredors emprenia veloç cursa per la carretera de Molins de Rei.
Els redactors de La Veu de Catalunya, Stadium i La Vanguardia seguien el desenvolupament de la prova. Tot i que Bosch va sortir quelcom retardat, ben aviat va ocupar el lloc que li era indicat, al capdavant d’un compacte pilot de corredors. Musons i Vidal van prendre al principi el comandament, però Bosch, seguit de Pons i de Gañet van precedir aquest ordre durant tota la cursa als altres corredors.
El públic es va aglomerar principalment al voltant de la Torre d’en Feu, per on van passar dues vegades els atletes, també pel Pla de l’Amor, on va presenciar la cursa el president de la Mancomunitat i el seu acompanyament. Bosch va fer una gran cursa, però no va saber –o potser no va poder– aprofitar-se de les seves enormes facultats i no va aconseguir imposar-se a Gañet i Pons, els seus rivals més temibles. Quan havia liderat deu quilòmetres, es va deixar avançar per Gañet i després per Pons, i quan aquest, que va córrer amb més talent i tàctica que mai, es va veure capaç, va accelerar la marxa i posant-se al davant dels seus dos adversaris va anar del dret cap al lloc on es va adjudicar el títol de campió de Catalunya, i va sentir una nodrida salva d’aplaudiments, que es van repetir a l’arribada de Gañet, de Bosch i els altres herois d’aquella jornada.
L’ordre d’arribada a la meta va ser: Teodor Pons, Josep Gañet, Pere Bosch i fins un total de 62 corredors. Per equips, l’ordre va ser: CD Europa, RCD Español i CD Júpiter. El campionat de Sabadell va correspondre al novell corredor Joan Tena, del Centre d’Esports, que va fer una magnífica cursa i es va revelar com un excel·lent cros-countrista.
Acabada la cursa, que van presenciar més de quinze mil persones, l’estament oficial, jurat, corredors i periodistes es van internar a la població, i anaven precedits dels estafetes ciclistes del Club Velocipèdic de Sabadell, que lluïen tots jerseis d’idèntics i vistosos colors. A l’Ajuntament va ser servit un exquisit lunch, costejat pels organitzadors de la prova, elevant totes les copes de xampany, per l’èxit obtingut i pel triomf que va assolir una vegada més a l’esport, a la Federació d’Atletisme i al Club Natació de Sabadell. Moments després, al Saló del Consistori, es va llegir la llista dels corredors premiats, i van ser saludats els seus noms amb nodrits aplaudiments.
Parlaren el senyor Josep Antoni Trabal en nom de la Federació Catalana d’Atletisme i pel Club Natació Sabadell l’alcalde de la ciutat, senyor Pere Pascual Salichs, i, finalment, el senyor Puig i Cadafalch i tots ells van ser molt aplaudits, especialment aquest últim pel sentit altament esportiu i elevat que va imprimir al seu eloqüentíssim discurs.
El dia 13 de febrer del 1927 es va disputar l’XI Campionat de Catalunya de cros. Com era de preveure, la prova va despertar gran expectació a Sabadell. L’organització va anar a càrrec de la Federació Catalana d’Atletisme amb la col·laboració el Centre d’Esports Sabadell.
La sortida es va efectuar a les onze del matí, però els corredors van haver de presentar-se una hora abans al cafè de La Mata, a la cantonada de la carretera de Terrassa amb el carrer Fondo, on es va instal·lar el centre neuràlgic de l’organització. La cursa, de 10 quilòmetres, va consistir a fer tres voltes al voltant del bosc de Can Feu, des de la sortida al davant de La Mata, anant amunt per la carretera de Terrassa, i un cop al pont de la Riereta, trencar a l’esquerra pel camí de carro fins a la Torre d’en Feu, volta al bosc, Pla de l’Amor i tornada a la carretera de Terrassa. Va ser tot un èxit de públic, ja que a més dels sabadellencs hi va assistir molta gent d’arreu, sobretot de Barcelona. Dels 99 corredors inscrits, van prendre la sortida 70, dels quals 6 van optar per l’abandonament. Sorprenentment no hi havia cap sabadellenc. Aleshores, a Sabadell no hi havia cap club d’atletisme.
El guanyador va ser Salvador Tapias (independent). Era un dels pocs atletes que corria amb sabatilles de claus, gràcies al fet que els carrers encara no estaven asfaltats.
El 10 de febrer del 1929 es va celebrar el XIII Campionat de Catalunya de cros. Ricard Rof i Pere Melero expliquen al seu llibre que no hi havia dubte que, després de l’èxit de les dues edicions anteriors, la Federació Catalana d’Atletisme confiava plenament en la capacitat organitzativa de les entitats sabadellenques. Aquella ocasió va assumir l’encàrrec el club de moda d’aquell moment: el Lawn Tennis Club, que va crear un comitè local format per dotze entitats.
La sortida del cros va ser donada a les 11 del matí. Els participants van fer un recorregut de quatre voltes dins el bosc de Can Feu, en total uns 10 quilòmetres. La cursa va ser un frec a frec entre els atletes del FC Barcelona i del RCD Espanyol. Després d’una aferrissada lluita, Miquel Moreno, de l’Espanyol, seguit del seu company d’equip Martí Serra i després Ramon Bellmunt del Barcelona.
El Campionat de Catalunya de cros del 13 de març del 1921, a Can Feu, va ser el primer gran esdeveniment esportiu celebrat a Sabadell
Amb la disputa d’aquell campionat, Sabadell va ser testimoni d’una de les jornades més espectaculars de l’atletisme català de l’època. Igual que en els dos campionats de Catalunya anteriors, els sabadellencs van respondre plenament a la crida que se’ls havia ofert. Sabadell tenia un dels millors i més bells escenaris de Catalunya per la disputa dels campionats de cros. Aquell escenari, però, tenia data de caducitat.
Can Feu era un regal, però també era un repte. La ciutat, distreta i confiada, no el va saber captar; amb passivitat col·lectiva va anar deixant perdre el bosc. La destrossa va començar tímidament durant els anys vint, va agafar embranzida en el període turbulent i esbalaïdor de la guerra, i en el de la postguerra va quedar consumada del tot. Un intent de convertir Can Feu en patrimoni del comú, durant el període republicà, no va reeixir. El bosc de Can Feu va acabar de desaparèixer els anys quaranta del segle XX. L’interès usurer del seu darrer propietari i la desídia de les autoritats locals i estatals van provocar la seva destrucció.
