El proper 16 d’octubre farà 50 anys de la mort del mestre i pedagog Jaume Viladoms i Valls, veritable referent de la formació professional a Sabadell.
A la seva condició de gran pedagog calia afegir-hi la de lluitador social i la de tenaç esperantista. Mossèn Josep Dalmau, rector de Gallifa i amic seu, havia dit: “En Jaume Viladoms és home d’una sola peça, i un esperantista per ser més universal i humà”.
El dirigent socialista Joan Raventós escriuria que “Jaume Viladoms se situà en la tradició més noble i positiva del moviment obrer, aquella que sabia i volia ajustar l’acció política i sindical amb la tasca permanent de formació professional i cultural. Mecànic fresador d’ofici, mantingué sempre una permanent inquietud intel·lectual i ideològica, que a través d’una formació autodidàctica, el conduiria al socialisme per la doble via de la pràctica i la reflexió política. Profundament coneixedor del moviment obrer i amb visió clara del que era l’internacionalisme proletari, es convertí per l’estudi i la practica en un dels millors especialistes de l’Esperanto, alhora que impulsat per una poderosa vocació pedagògica arribà a ésser un excel·lent mestre de matemàtiques i mecànica per la Mestria Industrial.
La tasca en l’Acadèmia Delta —la que portà a la pràctica la vella expressió de Rafel Campalans de que ‘Política vol dir Pedagogia’— donà una gran satisfacció moral a Jaume Viladoms. La realitzà amb l’esperit obert i progressiu que imprimia a tots els seus actes. Era, i fou una llavor de sembra, centrada en la voluntat del perfeccionament professional com a medi per a aconseguir la presa de consciència obrera de les noves generacions sabadellenques”.
Ricard Simó i Bach va escriure que Jaume Viladoms fou, per damunt de tot, un humanista integral, un esforçat del treball, que va estudiar i ensenyar tota la seva vida. L’entusiasme pel seu ofici de metal·lúrgic el feia conscient de la grandesa del treball i no fou mai impediment per fer classes de llengua catalana i també de llengua esperantista, de les quals era un entusiasta conreador i un mestre exemplar. També fou un exquisit melòman, amant de la música clàssica, era un selecte admirador de Bach, Beethoven, Brahms i altres.
Jaume Viladoms i Valls va néixer a Sabadell el dia 19 de juliol del 1913. Era el tercer fill d’una família treballadora. Va anar a col·legi a Cal Tatxé. Als deu anys ja podia mantenir converses en esperanto. Als catorze anys va començar a treballar a cal Menna Claramunt, mentre els vespres anava a l’Escola Industrial. Va estudiar l’ofici de fresador. Va treballar, també, als Tallers Baciana-Sanahuja. Després de la guerra civil va estar pres al camp de concentració de la Magdalena a Santander. L’any 1940 va entrar a l’empresa Hijos de Palau i Ribes, més tard a cal Mota, Castellà i Cia. i després a Tallers Tarrés. El 1948 va tornar a cal Palau i Ribes i l’any 1949 es va fer càrrec de l’escola d’aprenents de l’empresa Aismalibar, SA de Montcada. Casat amb la Pepeta Garcia Micó, van ser pares de dos fills: el Ramon i l’Albert.
Pel que fa a la política va militar al Bloc Obrer i Camperol i, també, al POUM. Va impulsar l’Institut Marx Lenin. Ferm defensor del socialisme democràtic, l’any 1948, es va celebrar a casa seva el segon congrés del Moviment Socialista de Catalunya, presidit per Josep Pallach. Aquest esdeveniment i el fet de pertànyer a la UGT li varen representar onze mesos de presó, on va matar el temps fent classes als altres presos.
Autodidacta, inquiet i acurat, sempre havia fet classes nocturnes a casa seva, al carrer de Ribot i Serra, 135. L’any 1957 va rebre el reconeixement de l’Escola del Treball de Barcelona per impartir cursos d’oficialia i mestria industrial. Li va correspondre el número 79 dels col·lectius externs. Per tant, es pot considerar l’any 1957 com el de l’inici de l’Escola Professional Delta. L’acadèmia fou, amb tota seguretat, una llavor de sembra centrada en la voluntat de perfeccionament com a medi per aconseguir la presa de consciència obrera de les noves generacions sabadellenques.
La jornada laboral del mestre Jaume Viladoms sempre havia estat molt llarga, ja que començava les classes a les 9 del matí i les acabava a les 10 de la nit. De dia les classes les feia a alumnes en edat escolar. Les de nit eren per a joves, i no tan joves, treballadors de la indústria de Sabadell. Els matins, de 9 a 12, eren per a les assignatures que necessitaven més concentració, com matemàtiques, física i química o gramàtica i a la tarda, de 3 a 6, per a tecnologia, dibuix o geografia. També hi havia excursions, visites pedagògiques i sortides de caràcter social. Les excursions, una cada mes, eren a Guanta, el Puig de la Creu, Gallifa, les Planes, el parc de Collserola, entre molts altres llocs. La visita a la Mentora Alsina del Tibidabo era obligada cada any. També s’anava a la Fira de Mostres de Barcelona i a visitar multitud d’empreses, com tallers del metall, foneries i altres fàbriques, i també es visitaven museus. Tots els alumnes de dia tenien feina assegurada quan arribaven a l’edat de treballar, ja que molts tallers del metall de Sabadell es nodrien d’aprenents formats a cal Viladoms. Haver estudiat a cal Viladoms era un segell de garantia de bona formació. La gran il·lusió de Jaume Viladoms era crear una bona escola d’aprenents. Semblava que la seva il·lusió es podria dur a terme, però, malauradament, no es va poder tirar endavant. Algunes veus haurien vist el senyor Viladoms com un bon director de l’Escola Industrial de Sabadell, llavors en hores baixes, però a les forces vives del Patronat els semblava massa d’esquerres.
Al vespre, de 7 a 10, tots els alumnes eren treballadors de diferents oficis del metall com torners, fresadors, ajustadors, delineants o també d’altres rams com modelistes o electricistes i altres. Els alumnes de nit, abans d’entrar a classe, ja s’havien passat vuit o nou hores treballant a les respectives empreses. Al vespre, també, les primeres hores eren per a les assignatures que necessitaven més concentració.
Una classe impartida pel senyor Viladoms era un compendi de senzillesa, rigor i exactitud. A més, tenia la gran habilitat de fer-les a bastament interessants. A tot el que explicava no li faltava ni li sobrava de res, expressant els mots adients en el moment oportú per tal de fer-ho tot més clar i entenedor. Mai havia fet empollar, ni memoritzar, de forma sistemàtica. Tot sortia després d’un acurat plantejament i d’una bona deducció. Era, sobretot, molt insistent a l’hora de resumir i sintetitzar. Era molt normal, al cap d’una estona d’haver acabat una classe de formulació química, de sentir-li dir: “Recordeu-ho, àcid més base és igual a sal més aigua”. Els deures que posava tothom havia de portar-los fets obligatòriament. En aquest tema era exigent i just. Les classes les feia sempre en català, però els apunts es prenien en castellà perquè els capítols o treballs que es feien durant el curs i els exàmens finals a l’Escola del Treball eren obligatòriament en aquest idioma.
Tots els alumnes de l’Escola Professional Delta, tant els de dia, com els de nit, estàvem matriculats i ens examinàvem a l’Escola del Treball de la Diputació Provincial de Barcelona, ubicada dins l’edifici de l’Escola Industrial, al carrer Urgell de Barcelona. L’Escola del Treball va ser creada, l’any 1914, pel president Enric Prat de la Riba durant la Mancomunitat. Era una escola per a treballadors i fills de treballadors. Sota la direcció del pedagog, intel·lectual i polític Rafael Campalans, l’Escola del Treball va rebre un fort impuls.
Jaume Viladoms feu sempre la tasca social i pedagògica sense cap mena de sectarisme. La va fer sempre amb un esperit obert i unitari a tots els corrents d’opinió que sorgien en l’embrionari moviment obrer sabadellenc, sense amagar mai la seva condició de socialista català. Va impartir classes fins a l’any 1972 quan va haver-les de deixar després de sofrir una embòlia.
Jaume Viladoms i Valls va morir a Sabadell el dia 16 d’octubre del 1976, quatre dies després d’acabar la vaga del Metall. El seu enterrament va ser un acte molt sentit per tots els que foren amics, alumnes i exalumnes. El fèretre, cobert amb una senyera i una bandera esperantista, va ser dut per amics i exalumnes fins a la plaça Pep Ventura, on el seu amic Josep Guillem Vallribera va llegir una glossa que acabava amb aquestes paraules: “Amic Viladoms: aquí tens la representació més genuïna del teu poble. Et prometem seguir lluitant com ho has fet tu. Pel socialisme. Visca Catalunya lliure”. A més, va suggerir que, en un temps no molt llunyà la ciutat de Sabadell dediqués un carrer o una plaça a la memòria de Jaume Viladoms.
El 18 de maig del 1980, l’Ajuntament de Sabadell, presidit pel batlle Antoni Farrés i Sabater, a proposta de l’Associació de Veïns de la Creu Alta, inaugurà la plaça que porta el nom de plaça de Jaume Viladoms.
Amb motiu del 50è aniversari de la seva mort, la ciutat de Sabadell vol retre homenatge i mantenir viu el record de la figura de Jaume Viladoms a través de l’exposició Treball, cultura i compromís social, que es podrà visitar a la Societat Coral Colón (el Casinet) del 14 d’octubre al 3 de novembre i un cicle de conferències. Actes organitzats per la Fundació Bosch i Cardellach i el Programa de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Sabadell, amb la col·laboració de la Societat Coral Colón, el Centre d’Estudis Jaume Viladoms i el Museu d’Història de Sabadell.
