La Maria Carcolse és d’aquelles persones a qui li encanta donar als altres perquè siguin feliços, però sense deixar-se de banda a ella mateixa. Tot el que fa és purament vocacional i va molt més atrafegada del que qualsevol persona podria idear-se d’algú que es va jubilar fa gairebé un parell d’anys. “Quan em llevo miro l’agenda”, explica somrient. I de segur que no ho diu en va. Està involucrada en tres voluntariats diferents; fa teatre amateur; va a classes d’aquagym i d’estiraments; fa “cuina elaborada”, com ella comenta, cada dia; cus com a afició principal durant el seu temps lliure i, quan arriba a casa, per si encara no ha fet prou coses durant el dia, cuida el seu jardí ple de plantes.
Té la sort que pot dedicar tot el seu temps a fer coses que li agraden i explica que “ara mateix, l’única obligació que té és ella”, tot i que no és del tot cert, això. Es cuida a ella mateixa per davant de tothom, sí, però, el més important: fa gaudir els altres dedicant-los el seu temps lliure. Forma part de tres programes purament altruistes i sense cap mena de finalitat lucrativa, tot el contrari.
- La Maria amb la seva parella lingüística a Sabadell
- CEDIDA
El voluntariat, imprescindible a la seva vida
Fa més de vint anys que es va iniciar en el món del voluntariat amb la iniciativa del Consorci per a la Normalització Lingüística anomenada Voluntariat per la Llengua, que consisteix a ensenyar català a algú que no el domina a través d’una mena de mentoria en parella, composta per un “professor” i un aprenent. Ha anat canviant de parella per formar diversa gent i té molt clar per què ho fa: “Vull ensenyar la llengua a altra gent i és gratificant veure que algú l’aprèn gràcies, en part, a la teva feina. És realment un orgull!”, exclama visiblement entusiasmada.
A més, també forma part de la Creu Roja i té una funció de, principalment, acompanyament: “Estic involucrada al programa de trucades a gent gran que consisteix a parlar amb ells un cop a la setmana i oferir-los companyia telefònica durant una estona”. D’altra banda, dins de la mateixa institució, fa tasques puntuals, com ajudar durant la campanya de Reis o assistir persones que ho requereixin en moments delicats: “Un dia ens van dir que hi havia una persona que no podia ser operada sense algú que l’acompanyés al postoperatori i m’hi vaig oferir”.
Finalment, el darrer programa en el qual es va implicar va ser al que ofereix la Unió Excursionista de Sabadell, dins de la secció de senderisme i marxa nòrdica. Allà, ajuda persones amb discapacitat visual a fer excursions per tal que puguin gaudir de la mateixa manera que ho fa ella. “Soc d’Estamariu, un poble de l’Alt Urgell, i aquestes sortides per la muntanya i el bosc m’apropen al meu lloc de naixement on vaig viure fins als 14 anys i si, a més, puc fer gaudir altres persones, encara millor”, apunta.
- La Maria durant una excursió amb la UES
- CEDIDA
“Vull animar la gent a fer-se voluntària”
A part de gaudir ella del voluntariat i de fer-ho fer als altres, recalca el fet que falten persones fent-ne i que, amb excepcions, tothom podria fer-ne un perquè hi ha centenars d’opcions diverses. “Si no te n’agrada un, se’n pot mirar un altre, però hi ha una diversitat immensa de programes”, comenta. Atribueix aquesta manca de personal a la manca de motivació de les persones o la poca intenció de vincular-se a una obligació; tot i això, és molt clara amb el seu missatge d’animar tothom qui pugui a fer-ne un perquè, com diu ella mateixa, “dones molt, però reps moltíssim”.
