FOTOS | "A l'Antàrtida es tenen molt bones converses al voltant d'unes infusions"

Una motxilla plena d’experiència laboral. Però igualment farcida de postals de somni, fauna exòtica, amistats irrompibles, anècdotes surrealistes i converses profundes. L’exalumne de Mecatrònica de l’Escola Industrial Miquel Marfà acaba de tornar de tres mesos a la base científica Joan Carles I, a l’illa Livingston —al nord del continent antàrtic— durant l’estiu austral. 

“Hi he estat com a mecànic a la Unitat de Tecnologia Marina”, explica Marfà. “Ens hem encarregat de dur el manteniment de la base, des de la central elèctrica, els vehicles motoritzats com les motos de neu, zòdiacs o les grues telescòpiques”, explica. Bàsicament, encendre la base, ja que durant alguns períodes queda temporalment inoperativa.

Sobre el dia a dia, Marfà apunta que les jornades laborals són similars a les d’aquí, els diumenges són festius i el temps lliure s’inverteix per fer esport, jugar a jocs de taula.  “O compartir bones converses al voltant d’unes infusions”, diu. “S’estableix una convivència molt sana”, explica. La rutina es trenca amb petites excursions i, de tant en tant, amb visites inesperades o anècdotes sorprenents. “Un dia, un llop marí es va plantar al mig d’un dels camins entre mòduls. S’hi va quedar migdia jugant i descansant. No podíem fer servir aquell camí i havíem de fer volta per no molestar-lo. Va ser curiós observar-lo, com si nosaltres no hi fóssim”, recorda amb admiració.

Ara, ja des de casa, assegura que l’experiència ha deixat empremta: “Quan ets allà, trobes a faltar coses d’aquí, i ara que soc aquí, trobo a faltar coses d’allà”. Un equilibri que defineix molt bé el valor personal i professional d’aquesta aventura antàrtica. “Ja estem preparant la següent campanya. Sí, amb ganes de repetir”, conclou amb il·lusió.