Laura Villanueva és cap de l'Oficina de Desapareguts dels Mossos d'Esquadra. Un departament al Complex Central que serveix d'interlocutor de les famílies i vertebra els casos d'arreu de Catalunya des de Sabadell.
Com va néixer l'oficina?
Es va crear l'abril del 2014. Les associacions, aleshores Inter-SOS, van instar el Parlament a crear l'oficina. Les famílies es trobaven que, després de les tasques de localització, se sentien soles. Necessitaven un servei de referència amb qui poder contactar sempre, sobretot en casos de llarga durada. L'objectiu era acompanyar-les durant tot el procés, amb una atenció personalitzada i individualitzada. Tots comparteixen el neguit per la desaparició, però cada cas és diferent. En deu anys, l'oficina s'ha convertit en el punt de referència sempre que hi ha desapareguts.
Com són els dispositius de recerca i la gestió posterior?
Amb la família sempre hi som. Des del principi. Si la persona no es localitza, nosaltres continuem. El procés passa per diferents fases i serveis. Diferenciem entre quan investiguem i quan fem recerca. Dependrà de les característiques de la desaparició. N'hi ha de voluntàries; involuntàries -per accident, deteriorament cognitiu-, on ja saps que ha passat alguna cosa; i les que no tenen causa aparent. En aquest últim cas cal investigar.
- L`Oficina de Desapareguts dels Mossos d`Esquadra està en contacte amb les famílies
- Juanma Peláez
Com és l'operativa quan es denuncia una desaparició?
La denúncia arriba a les Oficines d'Atenció al Ciutadà. Es fan les primeres gestions urgents amb hospitals, l'entorn... A partir d'aquí, entra la unitat d'investigació, la part més judicial. Nosaltres sempre estem en contacte amb aquestes unitats. Quan intervinc amb una família, truco on s'estan fent les gestions de localització per facilitar la informació a la família. En casos d'accidents, truquem al dispositiu de recerca amb unitats de Mossos i Bombers, que lidera en l'àmbit rural, tot i que la responsabilitat és dels Mossos. La nostra oficina és independent. És molt important que la família sàpiga què, com i quan es fan les coses.
"Fent difusió d'una desaparició es pot estar cometent una il·legalitat"
Quins criteris hi ha per fer difusió o no a xarxes?
S'ha guanyat rigor. Vam començar a fer difusions, també les associacions, sense tenir present l'impacte que pot tenir en la família i la persona que ha desaparegut. La policia judicial determina si es fa difusió. Fer-ho de forma privada pot significar estar cometent una il·legalitat, encara que sigui un familiar qui ho difon. El dret a la intimitat existeix. Quan surt la fotografia, comencen els judicis de valor. Abans es veia com una qüestió humanitària, fins que ens vam adonar que no sempre era positiu. A Catalunya vam ser els primers a plantejar que no tot s'hi val i a analitzar els límits de la difusió. Ningú veu el després, però portem molts anys amb les famílies i sabem la repercussió que pot tenir difondre la desaparició d'algú amb la foto.
El contacte periòdic amb les famílies manté un patró idèntic en tots els casos?
Un dels punts forts del servei és que sempre fem seguiment. Després, ens ajustem a les necessitats. El 98% de les denúncies es localitzen. El 2%, no. No sabem on estarà cada cas. Quan acabes un dispositiu i no has localitzat, marxes amb un buit molt gran. Però sempre informem. Truquem encara que sigui per dir que no tenim novetats. I ens adaptem a les famílies. Hi ha qui vol contacte mensual. Altres prefereixen més espai. Es fa amb un telèfon directe on la família també truca, sense passar per cap centraleta.
"El 98% de les denúncies es localitzen. El 2%, no"
Quanta gent treballa? Entenc que demana una formació específica.
Són professionals amb carrera de Psicologia i altres formacions. Has de tenir de base un perfil d'assistència a la víctima molt desenvolupat, perquè l'empatia i l'escolta activa són clau. Es fa formació interna amb el servei de suport psicològic dels Mossos. Això és una part, però el dia a dia i els casos et donen la professionalitat pura. Som quatre experts a tota Catalunya.
Com és la tasca del cos quan treballa casos de llarga durada, com el de Caroline del Valle?
Nosaltres tenim tres vies de treball. Les unitats d'investigació, a les comissaries, on el cas queda i es van fent gestions; dispositius de recerca que duren un temps determinat, tot i que sempre hi ha una unitat de recerca al darrere; i les unitats d'investigació criminal, a través de la unitat central de persones desaparegudes o la d'homicidis. Mentre en una investigació de la comissaria treballem de forma dual, en el cas d'un àmbit criminal som nosaltres els que ens posem a disposició del que ells necessitin, per no interferir.
Hi ha més hipòtesis obertes.
Quan passa a aquestes unitats és perquè és clar que hi ha un mòbil criminal. Quan acaben en aquesta unitat es blinda tot i es fa més confidencial, pel bé de la investigació. Fins i tot després que es trobi el cos.
"Les famílies de desapareguts no només s'enfronten a la por i la desesperança, sinó també a problemes socials, econòmics o jurídics"
Com canvia la vostra tasca en desaparicions de llarga durada amb deteriorament cognitiu?
Igualment, estem en contacte amb la família. Fem orientació jurídica, resolem dubtes... Les famílies no només s'enfronten a la por i la desesperança. També a problemes socials, econòmics, jurídics... Nosaltres fem un assessorament perquè a mesura que va avançant un cas han de resoldre dubtes. Per exemple, quan es troben restes humanes, el nostre telèfon no deixa de sonar.
Quantes carpetes obertes hi ha, actualment?
Unes 200 de seguiment, però durant l'any anem obrint i tancant casos. Són una desena d'avisos al dia de mitjana a Catalunya gestionats des d'aquí. A Sabadell n'hi ha uns quants. Casos de persones grans que surten a caminar i no es troben. En un dispositiu recent per una desaparició, es va acabar trobant el cos d'un altre home desaparegut feia temps. Encara que les restes es trobin a Girona, totes les famílies volen saber si són seves.
Hi ha alguna data límit o fet que obligui a tancar la carpeta d'un cas sense que s'hagi trobat la persona?
Cap. No saps mai. Tenim una casuística molt diferent. Les desaparicions són multifactorials. El consell a les famílies és que no amaguin res. Que es deixin aconsellar i confiïn en nosaltres. Som experts en la matèria. Som silenciosos treballant, però hi som.
