El característic ou com balla tornarà a ser el centre d’atenció de la celebració de Corpus aquest final de setmana a Sabadell. Però no serà l’únic, ja que aquesta cita en el calendari va acompanyada d’una altra tradició igualment vistosa: les catifes de flors. A les esglésies de Sant Fèlix i la Santíssima Trinitat ja fa dies que treballen perquè tot estigui a punt.
Aquest dijous, 4 de juny, l’església de Sant Fèlix inaugurarà l’ou com balla al pati de la rectoria després de la missa de les 11.30 h, cap a les 12 h, i el beneirà el mossèn Xavier Farrés. Diumenge, els voltants de l’església s’ompliran de catifes de flors, escenari per on després de la missa de les 18 h passarà la processó de l’arxiprestat, que sortirà per la porta del carrer de Gràcia, recorrerà diferents carrers a prop de la parròquia i tornarà a entrar a l’església per la plaça de Sant Roc. L’ou com balla es podrà veure fins diumenge després de la missa de les 20 h. La de l’ou com balla és una tradició d’origen medieval que serveix per honrar l’eucaristia, part de la missa consistent en rememorar l’últim sopar de Jesucrist a través de l’acció de prendre l’hòstia consagrada i el vi.
La parròquia de la Santíssima Trinitat, a la cantonada de la Rambla amb el carrer de Zurbano, també celebra Corpus amb l’ou com balla i catifes de flors. En aquest cas, dissabte al matí ja hi haurà una catifa de flors enllestida i una altra s’estarà fent, de manera que els visitants podran veure com es fan i el resultat final. L’ou com balla es podrà visitar a partir de dissabte a la tarda –amb l’excepció del moment de la missa de 19 a 20 h– i també durant el diumenge. “Les catifes són 100% de flors, hi ha un grup de feligresos que es reuneixen les tardes per fer sacs de pètals de diferents colors i, en funció d’això, fem l’estructura del disseny”, expliquen des de la Trinitat. Allà, enguany el dibuix de la catifa de la nau central representarà una crida a la pau tenint en compte les diferents guerres que hi ha al món: mostrarà un calze del qual sobresurt la Sagrada Forma amb dos coloms de la pau que se l’emporten.
