Al cor de la Creu Roja de Sabadell hi ha un home que, sense buscar protagonisme, s’ha convertit en una peça clau del seu engranatge solidari. És José Nadales, encara que tothom el coneix com el Pepe. Té 68 anys, una energia que contagia i una vocació de servei que arrenca somriures i dignitat. El Pepe no porta capa, però cada dia es posa al volant d’una furgoneta —la seva ‘batmòbil’ particular— per recollir donacions d’aliments a empreses i transportar-les fins al centre de distribució. “La meva funció, principalment, és anar-los a buscar, portar-los a la nevera o emmagatzemar-los per fer lots i distribuir-los a la gent que els necessita”, explica.
És, com ell mateix reconeix, una tasca “de formigueta”. De les que no es veuen, però que sostenen el dia a dia de moltes famílies. Les seves jornades comencen sovint abans de les vuit del matí, i tot i que ara només fa torns de matí, durant molts anys passava més hores a la Creu Roja que a casa.
- El Pepe és un dels encarregats de la gestió del magatzem. Preparar lots de menjar, mantenir en bones condicions els productes freds, distribució...
- Juanma Peláez
El Pepe va arribar a la Creu Roja el 2013, després que l’empresa on havia treballat durant 30 anys tanqués arran de la crisi del 2008. “Jo no podia quedar-me aturat. Estava a punt de prejubilar-me, però necessitava seguir en moviment”, recorda. “No volia anar a mirar les obres del parc, volia ajudar”, afegeix. Va començar repartint fullets sanitaris a diversos ambulatoris amb altres entitats, però li mancava alguna cosa. Fins que, gairebé per intuïció, es va presentar a la Creu Roja. “Em vaig sentir com a casa des del primer moment”, admet.
Encara que està acostumat a rebre la paraula ‘gràcies’, el Pepe reconeix que “tinc jo més per agrair al voluntariat, que ell a mi”. Ara es cuida més: fa ioga, estiraments i dedica les tardes al seu benestar, per poder seguir al peu del canó al matí. “A la nit me’n vaig al llit molt tranquil. Penso que m’he llevat amb un objectiu i l’he complert. Si he contribuït a fer que algú pugui posar una mica de menjar a taula, em sento molt realitzat”.
- El Pepe, carregant aliments de la nevera
- Juanma Peláez
La seva història també té un component especial: la seva dona, l’Antònia, també voluntària. “Es va animar en veure que jo hi anava tan content. No em va fer falta convèncer-la. Fa moltes coses: acompanyaments, recepció, atendre trucades… som un tàndem”, diu amb orgull. Amb una furgoneta carregada de solidaritat, el Pepe ens recorda que els herois de veritat no fan soroll… però fan molt bé.
