Hi ha notícies que arriben quan menys t’esperes. Segurament, una de les més dures –si no la que més– és la pèrdua inesperada d’un familiar. En aquests moments, el dol es converteix en un procés complex, diferent per a cada persona, però sempre marcat per l’absència i la necessitat d’aprendre a conviure amb ella. La Fundació Idea, en el marc d’un projecte municipal del Servei d’Orientació i Acompanyament a les Famílies (SOAF), ha presentat recentment Pèrdua del cònjuge, un pòdcast que tracta, precisament, com fer front a una situació d’aquesta magnitud. “Treballo amb famílies que han perdut algú del seu cercle pròxim i han d’afrontar el dol al mateix temps que es queden sols amb la criança d’un fill”, exposa Taís Marcos, psicòloga general sanitària, terapeuta familiar del SOAF i conductora del pòdcast.
Per aquest motiu, va creure que explicar, juntament amb testimonis que ho viuen de primera mà, com afrontar aquestes situacions “noves per a tothom” podia ser una bona manera d’ajudar aquells que més ho necessiten. “Busca donar eines i reforçar el procés de superació de l’etapa de dol”, apunta Taís Marcos. “Va sorgir espontàniament. La Taís em va trucar i em va semblar una bona manera d’afrontar la realitat. Són situacions tràgiques i potser no és molt cridaner el tema, però és realment interessant i pot servir d’ajuda per a les persones que pateixen un cas semblant al meu”, explica Israel Reyes, marit de la Gosia Rog, que va morir el juliol passat en caure per un corriol d’accés al riu Ripoll, i col·laborador del pòdcast.
Parlar-ne o portar-ho per dins?
“Totes les famílies amb qui tracto mostren, principalment, dues dificultats: com passar a fer el paper doble que fins al moment de la mort es repartia entre dos i com gestionar el dol dels fills”, apunta Marcos. “No és senzill passar a posar límits quan, dels dos, eres qui deixava més màniga ampla. O a l’inrevés. Això és el que més els preocupa, en general”, afegeix. Per això, la terapeuta familiar fa èmfasi en la necessitat d’expressar què sents per poder sortir d’un “bucle” del qual costa molt sortir-ne: “Dir les coses va molt bé per externalitzar els sentiments i avançar”, diu Taís Marcos. Israel Reyes, des d’una altra òptica, ho confirma: “Compartir la tragèdia és molt terapèutic. Et sents escoltat, naturalitzes una tragèdia i no t’ho guardes”. Tot i això, però, assenyala que és bo fer-ho amb mesura: “No es tracta de cridar les teves penes als quatre vents, però va bé parlar-ne. Mai esperes que et pugui passar a tu una cosa així”, exposa.
Cadascú porta el dol com pot o com sap, sovint. Sobretot, durant l’adolescència o la joventut. “Cada cas és un món i hi ha moltes maneres d’afrontar una pèrdua, però el més important és no quedar-se atrapat en un bucle negatiu”, subratlla la terapeuta. L’Israel, alhora que agraeix totes les persones que l’han ajudat durant el procés, ho té clar: “Hem d’afrontar les coses tal com venen. Em nego a estar trist. He après que aquests casos se superen anant de cara a la vida i amb una actitud ferma. Costa molt, però s’ha d’acceptar la nova realitat”, diu, a tall de conclusió.
