"Fa 40 anys que treballo a dos carrers de casa i sempre vaig a peu. Els caps de setmana sempre em portava el meu marit, però ara ha patit un ictus i no podrà conduir durant un any. Per això, com que feia temps que no conduïa, he optat per fer les pràctiques de reciclatge", explica la Marta, una veïna de Sabadell que ha tornat a rebre classes de conducció "per recuperar la confiança al volant". "Sé conduir, però tinc una mica de por al trànsit i a l'autopista, sobretot", explica. D'aquesta manera, cada divendres fa unes sessions similars a les que es fan quan la gent s'intenta treure el carnet, però "amb molta més llibertat". "Feia més de deu anys que no conduïa a fora de Sabadell i anar amb una professora al costat em dona seguretat. De moment hem anat a fer carreteres de corbes i autopista, que és el que més necessito", exposa la Marta. La Dolors, una altra veïna que també està fent pràctiques de conduir, explica que sempre havia fet servir el cotxe, però fa tres anys va tenir un accident de trànsit lleu i des d'aleshores ha perdut la confiança circulant. "Tinc clar que és una qüestió de seguretat i les pràctiques m'estan ajudant molt a recuperar-la", explica. "És 100% recomanable, si algú es troba en una situació semblant", coincideixen.
De fet, aquests mateixos casos són els que subratllen dues professores d'autoescola com als motius més habituals que es troben a l'hora de rebre nous alumnes: "Hi ha casos diversos, però normalment ve gent que fa molt temps que no condueix perquè no ho ha necessitat o gent que ha tingut algun episodi que l'ha marcat", coincideixen Anabel Acacio i Ester Solé, directores de l'Autoescola del Centre i de l'Autoescola Gresol, respectivament. "Sovint és falta de confiança. La gent que ve sap conduir, però els entra la por de no saber reaccionar a temps, de tenir poca experiència al volant o de fer molt temps que no circulen", subratlla Acacio. Totes dues coincideixen que el perfil més habitual de gent que necessita rebre aquestes classes són dones "perquè la conducció ha estat centrada durant molts anys en l'home" i, pel motiu que sigui, han necessitat conduir de més grans. "Aquesta dinàmica ha canviat i va en augment, però de moment no he tingut mai cap home com a alumne, a les pràctiques de reciclatge", explica Solé.
Com es pot recuperar la confiança?
Tant Acacio com Solé afirmen que "amb poques pràctiques es pot tornar a tenir seguretat al volant" i que "la situació millora molt amb poc temps". "És com un videojoc. S'han d'anar superant pantalles a mesura que milloren conduint", diu Acacio. Per això, tot i que són unes pràctiques similars a les d'abans d'obtenir el primer permís, hi ha certa llibertat per adaptar les pràctiques a les seves necessitats. "Jo soc molt metòdica. Anem per passos i quan s'ha practicat tot, barrejo els conceptes", exposa Solé. El més important, diuen, és fer-los veure que "no és por, sinó respecte" i assenyalen que "a còpia de circular amb algú al costat que aporti seguretat es millora molt". Si bé subratllen que "no hi ha un patró d'alumnes ni de tipus de pràctiques", treballen amb unes pautes concretes per entendre l'alumne, que els ajuda molt a comprendre les seves necessitats: "Sempre hem d'intentar actuar des de la part de tranquil·litzar l'alumnat, que és el que necessiten", explica la directora de l'Autoescola del Centre.
Pau Cardona, psicòleg especialitzat, apunta cap a la mateixa direcció que les professores: "Cal que els alumnes gravin victòries, no derrotes; així es fa una passa endavant mitjançant una dinàmica positiva que s'acaba transformant en seguretat", diu. L'exposició controlada és un dels mètodes més usuals que es fa servir i sol ser molt efectiu: "Apropar-se progressivament a l'element que et fa por fa que puguis acostumar-te a conviure amb ella. Així, experimentant-la acabes entrenant la part cognitiva i la pots arribar a anul·lar", exposa el psicòleg.
L'amaxofòbia, un concepte clau
Per definició, la "fòbia als vehicles, amb por de viatjar-hi o de ser-ne atropellat" s'anomena amaxofòbia. "Hi ha poca gent que vingui a fer pràctiques de reciclatge i en tingui. Van més enfocades a la recuperació de la tranquil·litat, que és més fàcil d'assolir amb algú extern", assenyala Ester Solé. Segons Cardona, però, l'amaxofòbia pot aparèixer per diferents motius, encara que "sovint està relacionada amb experiències negatives que la persona acaba amplificant amb el pas del temps". "Hi ha persones que han presenciat un accident i que en aquell moment reaccionen bé, però després hi donen moltes voltes i els acaba generant una por molt més intensa", explica.
També pot aparèixer en persones amb nivells elevats d'ansietat que, davant determinades situacions com entrar en un túnel o incorporar-se a una autopista, senten que perden el control o que no poden escapar fàcilment de la situació. Tot i que no existeix un perfil únic, les persones amb una tendència prèvia a la preocupació, diu, acostumen a ser més vulnerables. "Vivim en una societat cada vegada més ansiosa i això també es reflecteix en la conducció. Hi ha persones que desenvolupen aquesta por sense haver patit cap incident greu", assenyala. Per a Cardona, és important entendre que aquesta por no és completament irracional. "El cotxe és una activitat que comporta riscos reals i hi ha moltes coses que no depenen de nosaltres. El problema apareix quan la persona s'enganxa a aquesta percepció del perill, la magnifica i acaba travessant la barrera del trauma", apunta. "L'inconscient interpreta que és una situació molt important i la torna una vegada i una altra en forma d'alerta", tanca.
