Can Puiggener acumula indicadors negatius de pobresa i desigualtat i se situa en l’últim lloc de la ciutat en l’índex socioeconòmic. La renda mitjana per persona és molt inferior a la de la resta de Sabadell i les taxes de pobresa dupliquen les de la ciutat. D’altra banda, les infraestructures del barri són velles i presenten greus deficiències estructurals que no responen a les necessitats actuals. A més, la manca d’oferta de lloguer assequible i la concentració de famílies vulnerables en determinades zones accentuen la segregació residencial i generen desigualtats internes dins del mateix barri.
Sovint, les condicions laborals són precàries, i l’atur i la inactivitat laboral afecten notablement Can Puiggener, especialment entre la població jove i estrangera, i es detecta un volum de situacions que dificulten la inserció. Les trajectòries escolars dels infants i joves del barri presenten dificultats i hi ha un risc elevat d’abandonament prematur. Les famílies reclamen més suport educatiu i recursos que permetin garantir oportunitats reals per a les noves generacions i es posa èmfasi en la importància del lleure, prioritzant la recuperació de l’esplai La Baldufa, per evitar que els joves quedin atrapats en un cercle de precarietat.
Així ho assegura un estudi fet per la Fundació Bosch i Cardellach amb la UAB, anomenat Estudi social de Can Puiggener: Escoltar el barri per millorar la ciutat, que radiografia la realitat d’aquest barri i n’assenyala les mancances i fortaleses. El document, elaborat sota la direcció de la doctora Sílvia Carrasco, parteix d’una diagnosi construïda amb dades i testimonis, amb l’objectiu de posar al centre les necessitats del barri per assolir una transformació social “real i sostenible”.
A part de les condicions laborals, l’habitatge i l’educació, hi ha una percepció positiva per part dels veïns respecte a la convivència, que destaca la solidaritat i el suport mutu com a valors presents al barri, tot i que també es fa èmfasi en l’estigma que arrossega i se subratlla la importància de visibilitzar la diversitat i la convivència per superar aquests prejudicis. La manca d’equipaments i serveis bàsics accessibles és la darrera de les principals preocupacions. L’estudi recull la percepció de molts veïns en relació amb una atenció pública distant i insuficient que genera desconfiança cap a l’administració. Es reclamen millores en aspectes quotidians com la neteja, el transport i la seguretat, així com proximitat dels serveis socials i de salut, ja que tenen assignat el CAP Concòrdia.
Quines millores es proposen?
Davant d’aquesta diagnosi, el document formula un conjunt de recomanacions concretes per orientar la transformació de Can Puiggener: reduir la desigualtat i la pobresa amb polítiques adaptades al barri; garantir l’accés a un habitatge digne; reforçar l’educació i el suport a la infància i la joventut amb diversos recursos; enfortir el teixit comunitari i donar suport a les entitats veïnals; millorar els serveis públics i la relació amb l’administració, i impulsar un observatori permanent per avaluar l’impacte de les polítiques i garantir un seguiment continu.
