L’excavació arqueològica que s’ha fet al carrer de Vilarrúbias ha permès identificar el traçat de l’antic cementiri del Taulí i les restes d’una trentena de cossos que hi estaven enterrats. Són dues de les diverses conclusions que ha extret l’arqueòleg de l’actuació, el sabadellenc Jordi Roig (Arrago SL), que les va presentar dijous passat en un acte al Museu d’Història de Sabadell, amb les intervencions del seu director, Joan Comasòlivas, i el director general d’Aigües Sabadell, Lluís Jordan, que és l’organisme que ha realitzat les obres de canalització durant les quals es van localitzar les restes arqueològiques. Roig va resseguir la cronologia d’aquest cementiri, acabat de construir el 1809 en una zona de la ciutat que aleshores no estava urbanitzada anomenada Taulí.
Era la segona necròpolis de la ciutat, que aleshores tenia uns 2.500 habitants i va habilitar el cementiri perquè el primer, el parroquial de Sant Fèlix al voltant dels carrers de la Rosa i de l’Església havia quedat petit. El sabadellenc va destacar que “aquest treball ha aportat informació valuosa per concretar la cronologia d’aquest cementiri municipal” i la seva delimitació, perpendicular entre la plaça del Taulí i el carrer de Vilarrúbias. El context en què es va obrir el cementiri del Taulí “era en la guerra del francès, època d’epidèmies i alta mortalitat”. En tractar-se d’una excavació d’urgència, que no estava programada, l’actuació es va cenyir al tram d’obra: uns 50 metres lineals i uns 70-80 centímetres d’ample al carrer de Vilarrúbias.
Tot el que hi havia enterrat en aquest punt s’ha recuperat i actualment segueix en estudi, i posteriorment es dipositarà al Museu d’Història. Roig va afegir que “són les primeres restes de sabadellencs del segle XIX que hem pogut analitzar”. Entre els detalls que ja s’han pogut observar hi ha que dels 30 individus identificats 27 tenien uns 35 anys. Només tres superaven els 60 anys. I només s’ha pogut identificar el sexe de cinc homes i quatre dones, ja que de la resta no es pot determinar per l’estat de conservació en què es troben.
