Sabadellencs diuen 'Sí a la pau' i 'No a la guerra': "No em puc quedar a casa mentre passa això"

“No em puc quedar a casa mentre passa això, ens hem de moure. Darrerament m’afecta molt”, diu Montse Roca, veïna de Sabadell que cada dijous participa a la Roda de la Pau de la plaça del Doctor Robert organitzada per ciutadans de forma anònima. Fa 23 anys un grup de sabadellencs s’hi van aplegar per primer cop, precisament, per rebutjar la invasió liderada pels Estats Units a l’Iraq el 2003, país que ara torna a ser en els titulars per la seva proximitat a l’Iran, principal objectiu dels bombardejos iniciats pels Estats Units i Israel ja fa més de dues setmanes.

La roda no s’atura, i hi ha dies que congrega més o menys persones, però hi és cada setmana per ser el punt de trobada d'aquells que pensen que han de fer alguna cosa malgrat el conflicte sigui a milers de quilòmetres de distància. En cada roda, iniciada a les 20.45 h, dediquen 15 minuts de reflexió en silenci i una petita lectura. Paco Sempere fa cinc anys que hi assisteix amb regularitat. Ho fa perquè “penso que s’ha de sortir al carrer i mostrar el rebuig a la guerra, que no és la solució sinó que normalment provoca més problemes i reivindiquem la pau”. El 2022, la invasió de Rússia a Ucraïna; el 2023, la guerra de Gaza (Palestina) i en l’inici d’aquest 2026 la guerra als països de l’Orient Mitjà han sigut moments en què els missatges de la roda de la pau han tingut més ressò, alhora que s’han produït conflictes com la detenció de Nicolás Maduro en territori veneçolà. Però no són els únics conflictes bèl·lics que hi ha al món, amb d’altres menys mediàtics com els del Sudan, Nigèria, el Txad, la Índia o Cambodja.

Montse Roca explica que la societat civil “hauria de pressionar més” els governants per forçar la fi de qualsevol guerra. “Ara no hem sortit al carrer, si ens convoquen hi anem, però hi ha d’haver algú que ho lideri; ens hem de moure”. Paco Sempere creu que sortir al carrer és necessari per demostrar que cooperant es pot “ajudar que la vida segueixi i la gent es pugui entendre”. En aquesta línia, Andrea Díaz, considera que el gest de trobar-se els dijou és “un petit detall”, conscient que “no arribem més enllà, però davant de tots els conflictes armats que hi ha al món hem de manifestar la nostra opinió que és que aquestes guerres no tenen sentit”. Diaz aposta per la negociació, “arribar a acords abans d’arribar a la deriva tan nefasta que tenim avui en dia”.

La referència ‘No a la guerra’, encara que la finalitat sigui la mateixa que dir ‘Sí a la pau’, no és la preferida de tothom. Hi ha qui, com la veïna Rosa Subarroca –que no participa a la roda– opina que el missatge s’hauria de plantejar en positiu perquè “si hi ha guerra i seguim pel camí del ‘no’, continuarem en dificultats i això és una deriva que cap a on ens porta?”. La sabadellenca considera necessari “prendre molta consciència” de la situació que es viu al món i preguntar-nos “què volem pel futur? Pau, harmonia, menjar el que tenim a l’entorn, etc”.

En el cas de la Roda de la Pau, la pancarta del símbol de la pau i el lema 'No a la guerra' és la que van elaborar el 2003 en la primera roda amb motiu de la invasió de l'Iraq i, des d'aleshores, ja fa més de dues dècades s'ha mantingut.