Salvador Illa: "El fracàs de l’opa és un resultat a favor d’una Espanya plural i diversa"

El president demanarà la titularitat de la Caserna de Sabadell a la pròxima comissió Estat-Generalitat i revela detalls fins ara desconeguts sobre la ronda Nord i el combat de la multireincidència

Publicat el 29 de novembre de 2025 a les 00:36

El president de la Generalitat, Salvador Illa, va fer parada a Sabadell dimecres passat dins la gira Catalunya Lidera. Durant la visita, va situar l’habitatge social, la ronda Nord, la reindustrialització i el creixement econòmic com els principals reptes que afrontaran la ciutat i el Vallès Occidental en els pròxims anys. 

La visita va servir perquè el president prengués el pols de primera mà a la societat civil de Sabadell i de la comarca, i per reunir-se amb l’alcaldessa, Marta Farrés, amb qui va mostrar sintonia. En aquesta visita, Illa concedeix la seva primera entrevista al Diari de Sabadell des que va assumir la presidència: avança que mediarà per convertir la Caserna en consultes externes del Parc Taulí i revela detalls fins ara desconeguts sobre l’opa al Banc Sabadell i la ronda Nord.

Quin paper ocupa la ciutat en el seu model de país?

Molt rellevant. Sabadell i el Vallès Occidental han de ser actors de primer nivell per recuperar el lideratge econòmic de Catalunya a Espanya. En aquesta comarca, hi viuen un milió de persones i un 25% de l'economia del territori és industrial. El Vallès Occidental va ser un dels bressols de la industrialització al país i va donar lloc a institucions financeres clau de Catalunya, com el Banc Sabadell.

  • Salvador Illa concedeix la primera entrevista al Diari des que va assumir la presidència

L'opa del BBVA al Banc Sabadell va fracassar, com vostè demanava.

Des del principi vaig pensar que el plantejament era equivocat i molt arriscat, perquè va ser una opa hostil, no un projecte entre dues entitats per servir millor a la societat, ser més productius i rendibles. Crec que el procés ha estat un revulsiu per a l'entitat i ha servit per reivindicar el seu arrelament amb la ciutat de Sabadell, Catalunya i altres territoris de l'Estat. No ho he dit mai en públic, i si ho he de dir per primera vegada ha de ser al Diari de Sabadell: el resultat de l'opa és un missatge a favor d'una Espanya plural i diversa, perquè el Banc Sabadell és una entitat financera rellevant que no té el centre de decisió a Madrid i que articula el model de negoci a Catalunya, Galícia, el Llevant, el sud d'Espanya... amb un model d'excel·lència col·legiat amb tothom per ajudar les petites i mitjanes empreses.

Quina recepció ha tingut el resultat de l'opa entre les empreses catalanes?

He parlat poc del que he fet com a president de Catalunya en relació amb l'opa, però avui n'explicaré una, sense donar noms. Ens vam reunir amb dues persones molt rellevants de l'àmbit econòmic i amb tres empresaris, de manera discreta, que em van dir: "Nosaltres hem pogut arribar on hem arribat, i hem pogut créixer i ser on som gràcies al Banc Sabadell. En els moments de dificultat, com la recessió del 2008, vam anar a demanar finançament a altres entitats i ens van dir que no. L'única porta que se'ns va obrir va ser al Banc Sabadell". Això ho tenim perquè el Banc ha nascut aquí i ha impulsat un model propi de l'Espanya plural i diversa, pensant en les pimes i no en la gran empresa... No ho dic en detriment de ningú i ho dic amb la voluntat de mantenir una bona relació amb el BBVA, que també té una presència important a Catalunya.

  • Reunió entre el president Illa i l'alcaldessa Farrés

S'ha reunit amb l'alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés. Com ha anat? Què li ha demanat?

L'alcaldessa està molt enganxada a la ciutat, aporta estabilitat política i administra la seva majoria amb molta generositat i pluralisme. Fa bona feina amb la seva presència als barris i a través de projectes a l'Aeroport, en l'àmbit cultural, acadèmic i de la innovació. Concretament, ens hem aturat a parlar de les consultes externes del Parc Taulí projectades a l'antiga Caserna de la Guàrdia Civil. M'he compromès a desencallar el problema de la titularitat a la pròxima comissió bilateral entre els governs de Catalunya i Espanya. Sigui com sigui.

Què vol dir, sigui com sigui? Com resoldrà un conflicte que s'arrossega des de fa vint anys?

La transferència de la Caserna ha de ser immediata, no a dos o tres anys vista. El Parc Taulí és un centre hospitalari de primer nivell i de màxima referència, en què treballen 5.000 persones, i no podem tenir un edifici sense ús al costat d'un hospital que s'ha d'ampliar. Volem disposar de la propietat i poder encarregar el projecte de les consultes externes del Taulí el 2026.

La cessió ha de ser gratuïta?

Defensarem la cessió gratuïta davant de l'Estat. La Caserna tindrà una funció social i servirà per tenir una millor sanitat, no pretenem revendre-la ni fer-ne cap ús lucratiu.

  • Salvador Illa, a l'exterior de Fira Sabadell, on va fer la conferència dimecres passat

Parlem d'infraestructures. En la seva intervenció, ha estat crític amb ERC i ha assegurat que no havien "fet res" de la ronda Nord (B-40).

No ho he dit en sentit crític, era en un sentit explicatiu. El meu tarannà no és excusar-me en el passat, és mirar endavant. Nosaltres hem iniciat els estudis informatiu, ambiental i paisatgístic i hem nomenat un coordinador per a la infraestructura. A banda, tenim un consens molt ampli amb el territori i 200 milions d'euros de l'Estat per executar la inversió. Amb tot, vull ser molt realista: el Govern no pararà. L'horitzó és que el 2028 tinguem màquines construint la ronda Nord.

Costarà 200 milions d'euros?

És probable que hàgim d'assumir un increment del cost. La ronda Nord s'ha de fer, i s'ha de fer bé, amb totes les garanties i els requisits. No llançarem la casa per la finestra, però la construirem amb tots els ets i uts.

Li he preguntat en altres ocasions quan no era president i ho torno a fer ara: la B-40 ha d'arribar fins a Granollers?

Ja sap que crec que sí. Tinc la mateixa opinió que abans, no me n'he desdit, però jo tinc la força que tinc al Parlament de Catalunya i he de respectar els acords d'investidura. Per això, ens hem de centrar en el tram de la B-40 entre Terrassa i Sabadell en aquesta legislatura.

Ha anunciat la compra de 1.064 habitatges d'Immocaixa que es destinaran a lloguer social a quinze municipis, entre els quals hi ha Sabadell. Quants en són?

Hem adquirit una desena de pisos a Sabadell. És un acord molt important perquè es tracta d'habitatges protegits que anaven a perdre aquesta condició en els pròxims anys. Hem evitat que els pisos hagin passat a mans de fons d'inversió i que el lloguer s'hagi duplicat o triplicat per a un miler de famílies. Forma part de la nostra estratègia per arribar a un parc públic d'habitatge protegit del 15% per satisfer les demandes de la ciutadania.

  • Illa xerra amb un veí de Sabadell

Va prometre 50.000 pisos nous per a l'any 2030. Quan els començarem a veure?

A principis de l'any que ve traurem el concurs per construir els primers 22.000 habitatges. El Govern està posant diners públics perquè promotors d'iniciativa social i privats construeixin pisos de lloguer assequible i protegit a canvi d'una rendibilitat correcta, del voltant del 5%. Hem de construir, rehabilitar barris, regular el mercat, aplicar la llei d’habitatge, donar ajuts per a qui vulgui comprar… S’ha d’anar amb tot, amb tot.

Fent una recerca pels portals immobiliaris és difícil trobar un lloguer per sota dels 1.000 euros a Sabadell.

Hem de fer front al problema de l'accés a l'habitatge, un dels principals riscos en l'àmbit de la cohesió social. Si una persona perd la feina, sap que en trobarà l’endemà, la setmana vinent, perquè els empresaris busquen personal... Ara bé, si algú perd el seu pis de lloguer, en trobarà fàcilment a la mateixa ciutat o al mateix preu? A quin barri? En quines condicions? El conjunt del país ha de tenir consciència de la dimensió del problema. Vostè té diners i vol invertir? Doncs per treure rendibilitats vagi a invertir a un fons d’inversió, no en habitatge turístic o en un lloguer de temporada. Tinc la sensació que una part de la societat no s’ha adonat de la dimensió del problema. Crec que tots hem de tenir la mateixa mentalitat perquè, si no, serà molt difícil que aquells ciutadans que treballen, s’hi esforcen, tenen dues feines i volen formar una família puguin accedir a un habitatge. 

  • El president de la Generalitat, Salvador Illa, intercanvia unes paraules amb l'editor del Diari de Sabadell, Marc Basté

La inseguretat és una altra de les preocupacions de la ciutadania. Fa unes setmanes, els Mossos, Policia Nacional i Policia Municipal van desplegar el pla Kanpai contra la multireincidència a Sabadell. Hi va haver tres detinguts i 25 denúncies en 12 hores. Amb un dia n’hi ha prou? 

No, i no serà un dia. Mantindrem el combat contra la multireincidència a la ciutat i arreu del país, perquè ja s’ha traduït en una caiguda dels fets delinqüencials en grans esdeveniments com les festes majors de Sabadell i de Barcelona. Nosaltres concebem la seguretat com una política prioritària i progressista, perquè garantim un espai públic per a aquells que no tenen més espais que el públic per anar a jugar amb els seus fills, fer esport, a llegir un llibre… El Govern té un principi de confiança –no de desconfiança– envers els Mossos i el conjunt de forces i cossos de seguretat, i això és un canvi. També estem posant més agents, millorant les comissaries i la tecnologia a tot el país. Tenim clar que qui la fa la paga. 

En quin sentit?

Discriminem entre aquells que respecten la convivència i aquells que la trenquen. Vull anunciar un altre aspecte que serà prioritari per al Govern: el material mòbil, com l’espai públic, és un espai de tots. S’hi ha invertit molts diners i se l’ha de respectar. Una cosa és l’art urbà i l’altre fer gamberrades i malmetre l’espai de tots. Hi posarem molta atenció.

Una qüestió d’actualitat per acabar. L’última enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) apunta que Aliança Catalana es podria convertir en tercera força, empatada amb Junts, que es desploma. Com ho interpreta, president?

És una enquesta. El Govern continua amb el seu enfocament i el seu pla de treball. El CEO mostra que el Govern té capacitat de millora, però també que anem pel camí correcte. És cert que hi ha un augment de les posicions autoritàries i extremistes, com a la resta de l’Estat i de la Unió Europea. Ara, vull dir amb tota la claredat i la contundència que jo conec Catalunya i que l’extremisme no té recorregut a Catalunya. La societat catalana és inclusiva, oberta, integradora i acollidora. És clar que tenim qüestions a abordar i a resoldre, com a tot arreu, però la nostra societat és incompatible amb posicions extremistes i autoritàries que, a més, quan s’han portat a terme han acabat com el rosari de l’aurora.