Lectora editorial, correctora, narradora oral de contes infantils i escriptora fantasma, la sabadellenca Berta Rubio s’ha estrenat en la poesia per a adults amb Efímers, una obra dividida en dues parts: Malabars de Març i La vida enrere. El llibre, publicat per Parnass Edicions, juga amb el temps, la maternitat i la vida en parella. Amb una trajectòria consolidada dins del món literari, Rubio compagina diverses facetes professionals sota el nom de La Berta del Poblet, alhora que impulsa la seva pròpia editorial, Elpoblet Edicions.
Tens experiència en diferents sectors del món editorial. Com ha estat aquest recorregut?
Jo sempre he estat lectora, primer de tot. Tota la meva trajectòria acadèmica i professional ha estat centrada en la literatura. Vaig començar fent traduccions de francès i després vaig entrar a Penguin com a lectora editorial, descartant o recomanant manuscrits.
Quan estava fent el màster de literatura infantil vaig muntar la meva petita editorial, Elpoblet Edicions. Per presentar el primer llibre, que havia escrit jo mateixa, vaig començar a explicar-lo i em va començar a sortir feina de narradora oral. Ara el que faig més és correcció d’estil i narració oral.
Entre totes aquestes facetes, n’hi ha alguna que t’agradi més?
No, i de fet és un problema. Hi ha èpoques que vaig molt amunt i avall amb la narració oral, i alhora tinc la feina de correctora i d’escriptora fantasma. M’agraden molt totes dues bandes, l'escrita i l’oral. Però jo sempre dic que en realitat tot és el mateix. Són diferents parades d’un mateix circuit editorial. És com jugar diferents papers dins del mateix món. De vegades em pregunten: “tu què fas?” i responc que soc equilibrista.
Et costa definir-te com a escriptora quan treballes des de tants angles del sector?
Com a autora em costa més, em fa molta vergonya. És la meva professió i la reivindico, però la d’escriptora “amb majúscules” em fa coseta. Tinc contes infantils, alguns d’autopublicats, però els veig com una part més de la meva feina de narradora. Són contes que explico, que funcionen i que es passen al paper perquè va bé tenir-los. Amb el públic infantil no em sentia gens impostora, però el públic adult em fa més respecte.
Has publicat el teu primer llibre de poesia per a adults. Per què aquest pas ara?
Jo sempre he escrit molta poesia, des de sempre, però era una part desconeguda. Vaig pensar que potser és el que escric més de cara a mi mateixa i l’únic que no es veia. Tota l’altra feina acaba tenint visibilitat, però la poesia adreçada a adults era el meu hobby a l’ombra. Vaig decidir provar-ho, ho vaig enviar a Parnass Edicions, els va agradar i han fet una edició curteta. Ha estat un repte d’ensenyar això que feia i no mostrava.
Què hi trobarà el lector a Efímers?
És un llibre que en realitat són dos. Es pot obrir per una banda o per l’altra perquè és un joc. Per mi la literatura sempre és un joc, i el fet de venir del món de la literatura infantil em permet jugar amb les paraules sense complexos. El conjunt es diu Efímers, però conté dues parts: La vida enrere i Malabars de Març. Totes dues parteixen de l’experiència personal, però des de prismes diferents. Són poemes curts, com pinzellades o instants, perquè les situacions que expliquen són precisament efímeres. La vida enrere recorre el primer any de vida d’un infant vist per la seva mare, però explicat cap enrere, des de l’any fins al naixement.
Malabars de Març, en canvi, explica la història d’una parella amb fills que intenta trobar forats de vida en un cap de setmana. Hi ha un joc amb l’abecedari. Cada poema té una paraula significativa que segueix l’ordre de l’A a la Z i de la Z a l’A, amb la M al mig.
Les dues parts son dues cares de la mateixa moneda: el jo mare i el jo parella. El primer any de vida d’un infant dura el que dura, i el moment en què es troba la parella quan tenen nens petits també és un instant, d’aquí ve el títol. Però, malgrat que sigui efímer, queda l’estela, com el pòsit del cafè. La poesia és això, és com una llavor que deixes allà i a veure què passa.
La maternitat té un pes important en el llibre. Com ha influït el fet de ser mare en la teva escriptura?
Crec que ser mare, sumat a haver estudiat i llegit referents, m’ha ampliat la mirada. A La vida enrere hi ha un poema al qual tinc molt de carinyo que parla del record de l’embaràs, de quan em passejava amb la “corba del meu cos”. Quan tens un nen petit no hi ha temps de viure el dol de quan el tenies a la panxa, perquè és un dol. Ho tenies allà dins controlat i de cop s’esmuny i comença el seu camí. Jo encara trobo a faltar la meva panxa, és una cosa difícil d’explicar.
Des de dins del sector, què creus que no es valora prou del món literari?
M’agradaria reivindicar que els llibres no són cars. De vegades paguem 12 euros per unes braves i una coca-cola i ens sembla normal, però ens posem les mans al cap per un llibre de 18 euros. Darrere d’un llibre hi ha una maquinària immensa. Hi participa l’autor, l’editor, correctors d’estil i ortotipogràfics, dissenyadors, distribuïdors, llibreters... Jo, que estic en molts punts de la cadena, veig tota la feina que hi ha.
- L`escriptora Berta Rubio
- Juanma Peláez
Un llibre ens regala hores d’esbarjo, de desconnexió i d’aprenentatge, i a més no s’acaba, és a dir, el pots passar a una altra persona i aquestes hores es multipliquen. Per això crec que, si es té en compte tot el que implica, no és una cosa cara.
Després de la poesia, quin és el teu següent pas?
M’agrada anar provant coses diferents. El pròxim llibre que sortirà, probablement l’any que ve, no tindrà res a veure amb la poesia. És una cosa que encara no havia fet mai i que em ve molt de gust explorar. Sí que té a veure amb la maternitat, però des d’una altra perspectiva que encara no puc explicar gaire.
