“Tenir una idea, donar-li voltes i executar-la”. Aquesta seria l’estructura bàsica que fan servir els escriptors per escriure un llibre, els artistes per crear una il·lustració o els dramaturgs per donar forma a una obra de teatre que s’ha d’inventar des de zero, per exemple. Generar textos, imatges o resumir centenars de pàgines en qüestió de segons mai havia estat senzill com ho és ara, però els qui realment estimen l’art de crear i, fins i tot, en viuen, encara mantenen certa reticència a usar la IA i se’n mostren distants. Tres escriptors i dos il·lustradors sabadellencs exposen la relació que tenen amb l’eina i l’ús que n’hi fan.
Hi ha qui la rebutja de manera categòrica, qui la fa servir a compte gotes o qui, directament, l’usa amb assiduïtat. En el cas dels artistes sabadellencs, però, aquesta darrera opció els queda molt lluny. “No faig servir la IA de cap manera. Escric per plaer i, a part, me’n refio poc”, exposa Roc Casagran, escriptor i professor. “No tindria sentit fer trampes escrivint dramatúrgia, ja que ho faig perquè vull”, agrega Maite Soler, escriptora, en la mateixa línia.
Altres autors, en la dinàmica de rebutjar-la, fan referència al procés creatiu: “Pot semblar una bona eina per agilitzar processos, però no ens fa cap benefici a l’hora d’elaborar noves creacions”, assenyala l’il·lustrador Ricard Efa. El dramaturg i professor Tom Colomer, per la seva banda, assegura que la IA “té coses molt bones, però no a l’hora de ser creatius amb projectes nostres”. “Si existís una IA per fer-nos el llit o planxar estaria encantat de fer-la servir, però per una cosa que gaudeixo tant no tindria sentit”, afegeix. L’il·lustrador Héctor Fernández, d’altra banda, menys contundent que la resta d’autors, explica que de vegades la fa servir “com a auxiliar” en moments que té menys temps, però assegura que “moralment, no podria entregar una creació generada amb IA”.
- Il·lustració sobre la intel·ligència artificial a l`escriptura
- Héctor Fernández Cousiño
Una amenaça per als artistes?
Alguns veuen l’eina com un afer que els pot arribar a prendre la feina, mentre que d’altres ho veuen com una alenada d’aire fresc en un context complicat. Els autors sabadellencs amb qui hem parlat també en tenen opinions força diverses. “Mai serà una amenaça si se sap fer servir. Cal ser molt intel·ligent per fer servir la intel·ligència artificial.”, subratlla Soler. “En el meu cas no és cap amenaça. Em dedico a la il·lustració conceptual i és molt difícil que ho pugui suplantar la IA”, apunta Fernández.
Respecte als altres autors hi ha visions força diverses. Colomer, el més optimista dels tres, no creu que sigui una amenaça, encara que tampoc li acaba de veure la part d’oportunitat que pot suposar. Ricard Efa, per la seva banda, creu, directament, que “ja és una amenaça” i ho veu un element “perjudicial” que “no ens fa cap bé”, mentre que Roc Casagran no s’ho pren com un perill per als autors, sinó “per als humans”.
“Encara som millors que la IA”
En general, coincideixen que hi ha tasques més mecàniques en què pot arribar a ser útil, però en cap cas a l’hora d’aplicar-ho a la creativitat. “Hi ha una part humana que prefereixo clarament”, indica Casagran, així com reafirmen la resta d’autors. Queda clar, doncs, que desvincular-se de la IA és, en termes globals, el que prefereixen aquests autors sabadellencs. En definitiva, la IA pot obrir noves possibilitats, però també planteja dubtes profunds sobre el valor del procés creatiu. Tot i això, aquests autors coincideixen en una idea clara: la mirada humana continua sent insubstituïble, de moment.
