El paper resisteix, i sedueix: "Girar pàgines, mirar detalls de la impressió, l'olor dels llibres..."

“El llibre el pots tocar. Només això, ja és molt”, diu la sabadellenca Pati Gato mentre recomana amb entusiasme Magic Animals, una saga infantil “xulíssima” que comparteix amb el seu fill. Ho té clar: “Sempre paper”. No és només lectura, és experiència: girar pàgines, notar “aquella” olor, observar els detalls de la impressió... Un ritual que cap pantalla pot replicar, diu. 

A pocs metres, l’Esther Aymerich somriu amb complicitat quan li fem la mateixa pregunta. “No suporto els llibres digitals”, admet sense embuts. Per a ella, llegir és també dialogar amb el text: “m’agrada subratllar, escriure anotacions... deixar rastre”. Recorda amb estima Cómo ser feliz con 1,2,3 hijos?, de Rosa Pich, un regal de les seves filles. I, com a mestra, defensa la lectura des de petits, especialment amb contes que capgiren els clàssics: versions alternatives que reinventen històries de sempre i encenen la imaginació. “Últimament, estic molt posada també amb la lectura infantil”, diu. 

El Borja Gorina, lector fidel, aporta un toc més literari al carrer. El seu llibre preferit és 1984 de George Orwell, i ara està immers en Dies a Birmània. També cita On the Road de Jack Kerouac. “L’últim llibre que vaig deixar, perquè no em va acabar d’agradar, va ser El Procés de Kafka”, afegeix. Preguntat pel seu format preferit, el sabadellenc no difereix de la resta: “Amb l’iPad no li trobo la gràcia. M’agrada tenir el llibre a les mans”. 

I després ve la segona vida dels llibres. O potser la primera. Perquè gairebé ningú se’n desfà. “Es guarden, sempre es guarden”, diu la Pati. Els llibres ocupen prestatgeries, habitacions, racons sencers de casa. Ah, i en algunes llars fan quasi de mobles, apilats un damunt de l’antre. Alguns s’han deixat als amics… i no han acabat tornat mai, amb el dolor afegit si estaven dedicats, lamenta l’Esther. 

Entre rialles, recomanacions improvisades i confessions lectores, el carrer dibuixa un retrat fidel: el llibre en paper no és només un format, és un objecte estimat. Té memòria, té cos i té història, diuen els sabadellencs preguntats. Potser per això, cada 23 d’abril, mentre les pantalles continuen presents, hi ha una cosa que no canvia: la gent surt al carrer a tocar llibres. I això, de moment, no es pot digitalitzar.