Liquidació per tancament. Un cartell a l'aparador de la sabateria Martínez anuncia la desaparició d'un negoci amb dècades d'història a l'avinguda de Josep Tarradellas, entre els barris de la Creu Alta i la Concòrdia. La sabateria tancarà definitivament el pròxim 31 de gener, posant punt final a 44 anys d’història al servei del comerç de proximitat. El seu propietari, Gabriel Martínez, explica que la decisió respon a la suma de canvis profunds que han transformat el sector del calçat i han fet “molt complicat” mantenir un petit negoci. “Des de la pandèmia, la gent s’ha anat cap a Internet i hem perdut molta joventut”, assegura Martínez. La pressió de la venda en línia, sumada a l’augment de costos i a les exigències administratives, ha acabat passant factura. El comerciant parla d’ “impostos, cursos de protecció de dades, gestió de residus i moltes inspeccions”, factors que, segons ell, posen “pals a les rodes” del petit comerç.
La botiga es troba actualment en liquidació total, amb tot el gènere molt rebaixat. “Ho estem venent tot, la gent s’ho està portant tot”, explica. Malgrat això, el tancament deixa també una sensació d’incertesa entre la clientela més fidel. “Hi ha gent que ens pregunta on aniran a comprar a partir d’ara… i jo mateix em pregunto: on compraré un bon calçat?”, reflexiona.La sabateria Martínez és el resultat de dècades de llegat familiar. Els pares de Gabriel ja venien sabates als mercats ambulants fa 57 anys. La botiga va néixer gairebé per necessitat, quan la seva mare va patir un xx mèdic. Aquell local que servia de magatzem del gènere que venien al mercat ambulant va acabar convertint-se en una petita botiga, que amb el temps va créixer gràcies a tres reformes.
“Jo sortia de l’escola i ajudava els meus pares; amb 10 anys ja vigilava les caixes al mercat els caps de setmana”, recorda. Durant els anys vuitanta i noranta, el negoci va viure una època d’or, i fins i tot van arribar a tenir dues botigues, una de les quals, a la ronda Zamenhof, va tancar durant la pandèmia. Segons Martínez, el problema va més enllà del seu establiment. El canvi d’hàbits de consum ha afectat especialment el calçat tradicional. “La sabata bona de pell es va deixar de vendre a partir de la pandèmia; tothom porta vambes”, explica. A això s’hi afegeix que gran part del calçat esportiu ja no es fabrica a l’Estat, fet que "ha posat en dificultats molts fabricants i botiguers".
La moda ràpida i la influència de les xarxes socials també compliquen la planificació. “Has de comprar amb sis mesos d’antelació i després la moda canvia perquè una ‘influencer’ impulsa una altra cosa”, lamenta. Productes que abans eren clau per al negoci, com el calçat de comunió, pràcticament han desaparegut. El perfil del client també ha envellit. “La gent que compra és cada vegada més gran; la joventut no ve”, afirma. I aquesta manca de relleu generacional no només afecta la clientela, sinó també els negocis: “Molts petits comerços de la zona volen tancar i no hi ha una generació que substitueixi els negocis històrics”. La sabateria Martínez és també la segona i última generació del negoci familiar. “Vull que el meu fill visqui millor que jo”, conclou.
- Aparador de la sabateria Martínez de Sabadell
- Víctor Castillo
