A Sabadell, la venda de palmes i palmons arriba cada any amb un cert aire de nostàlgia. És una tradició que perd pistonada, però que es resisteix a desaparèixer. Enguany, però, s’ha detectat un lleu símptoma de recuperació als carrers: 17 parades s’han instal·lat a la ciutat, especialment al Centre, una xifra que contrasta amb la caiguda que es va patir després de la pandèmia: l'any 2025 van ser només 13 les que es van instal·lar a la ciutat. Ara, encara lluny dels anys de màxima afluència, es dibuixa una tendència que apunta tímidament cap amunt.
Si hi ha un establiment que simbolitza la persistència d’aquest costum, és la cistelleria Masclans, una botiga amb 141 anys d’història que continua venent palmes com ho feien els avantpassats de l’actual propietària, Anna Gumí. El negoci el va iniciar el seu besavi, cisteller d’ofici, l'any 1885 i, des de llavors, tres generacions han mantingut viva la botiga i la vinculació amb la tradició del Diumenge de Rams. “La palma sempre ha anat lligada a la cistelleria, amb aquesta forma de fer”. Gumí explica que, històricament, la família feia les palmes que després venia a Masclans: “El meu besavi en sabia, i el meu avi també, però ho va deixar de fer perquè és un procés llarg i exigent”. Ara les reben ja confeccionades de manera artesanal i provenen –com gairebé totes a l’Estat– d’Elx, on es concentra gran part de la producció.
“La palma és una feina que comença molt aviat; abans de Nadal ja hi ha gent trenant”, explica. La fulla verda es col·loca en cambres amb sofre perquè adquireixi el color groc característic i es mantingui fresca fins al Diumenge de Rams. Des de darrere del taulell de Masclans, Gumí observa des de fa anys una tendència clara: “Cada any baixa una mica la venda. L’any passat es va notar bastant”. Per aquest 2026 ha comprat menys estoc, amb l’esperança d’igualar les vendes de l’any anterior. “Cada vegada som menys els que ens hi dediquem”, admet.
- Palmes a la cistelleria Masclans
- DAVID CHAO
Els motius de la caiguda en les vendes són diversos: la disminució de pràctica religiosa, la sortida de moltes famílies de Sabadell, que marxen per Setmana Santa, i padrines que deixen de regalar la palma. Així i tot, afirma que el costum encara es manté, sobretot gràcies a la insistència d’alguns avis: “Hi ha gent gran que no falla mai. Si la padrina no hi pensa, l'àvia ho fa”, exposa.
Tots els estils són ben rebuts: des de les palmes petites de solapa fins als palmons llargs o les peces més ornamentades per als infants. “Cada vegada és més lliure, hi ha cada cop més nenes que porten palmons”, expressa. Els palmons, fets amb una sola fulla de palmera, i les palmes trenades, més elaborades, mantenen un simbolisme que traspassa generacions. Rememoren l’entrada de Jesús de Natzaret a Jerusalem, i moltes famílies encara opten per beneir llorer o per penjar la palma al balcó com a símbol protector. A Sabadell, malgrat que cada cop menys, l’arribada del Diumenge de Rams continua deixant la imatge dels carrers guarnits de groc pàl·lid.
