Treballar durant l'agost a Sabadell: "L'hora punta són les set de la tarda"

Sabadell a l’agost. La temporada estiuenca transforma l’aspecte de la ciutat: més tranquil·la i també més buida. Tot i això, diversos sabadellencs es veuen obligats o decideixen quedar-se treballant aquests dies. Ja sigui perquè prefereixen fer vacances en mesos més calmats, per necessitat econòmica o perquè són joves que aprofiten l’estiu per poder pagar-se els estudis.

En Pau Garcia és estudiant del grau d’Administració i Direcció d’Empreses; aquest curs que s’acosta serà el seu últim any universitari. "Per pagar-me els estudis i, sobretot, totes les despeses del dia a dia, estic treballant tot l’agost com a cambrer en un restaurant del centre", explica. Sobre l’afluència de clients durant l’estiu, comenta: "És cert que moltes persones se n'han anat de vacances, però al local gairebé no es nota. No parem mai i sempre omplim. A més, amb la calor ningú vol quedar-se a casa; sortir, gaudir del carrer i menjar bé és una bona manera de passar el temps." Una curiositat que Garcia vol remarcar és que a l’estiu apareixen nous públics: "Hem tingut molts clients estrangers que estan de vacances i volen provar el restaurant, sigui perquè ja el coneixen o per pura casualitat."

Un treball intens que a l’estiu es fa encara més feixuc. "Cada dia acabo esgotat, però per sort tenim aire condicionat a l’interior i la calor no es nota tant. Tot i això, tinc pensat fer un petit viatge amb la meva parella abans de tornar a la universitat al setembre. Necessito aquest descans", conclou.

"He tingut deu dies de vacances a principis d’agost, però la resta del mes me’l passo aquí treballant", assenyala Manuel Alcaide, botiguer a El señor Miyagi, on es poden adquirir objectes de col·leccionista i samarretes estampades sobre pel·lícules, sèries i còmics de la cultura pop. Alcaide subratlla que els mesos d’estiu tenen un impacte negatiu a la botiga: "Gairebé no ve ningú, la ciutat està buida. A finals d’agost i principis de setembre és quan comencem a remuntar, sobretot amb l’inici del nou curs escolar." També destaca que aquest estiu ha estat més dur: "Han marxat moltes més persones que l’any passat. Es nota tant en les vendes com en l’ambient al carrer."

Parlant del seu dia a dia, Alcaide afegeix: "Aguanto com puc amb la calor. A dins només tinc un ventilador i no hem pogut instal·lar aire condicionat. Són moltes hores i és incòmode, però és el que toca."

Alba Morato i Mamen Roldan treballen com a dependentes en una botiga de sabates. "La botiga ha d’obrir a l’agost, tenim torns rotatius i al final ens adaptem. Fa molts anys que estem en el sector i sabem com funciona", exposa Morato. Roldan concreta els seus horaris: "Tenim quinze dies lliures a l’estiu i quinze a l’hivern. És una bona fórmula i ens funciona." També coincideixen amb Alcaide que les vendes disminueixen: "La majoria dels clients són fora. Nosaltres fem tot el possible, però aquests dies són així", explica Roldan. Sobre la calor, afegeixen: "A prop de la caixa tenim aire condicionat, però la porta de la botiga està sempre oberta i la calor arriba fins aquí. Així i tot, es pot treballar."

Els estancs són establiments que resisteixen millor als canvis de temporada, però els horaris també s’adapten a l’estiu. Ramon Costa, estanquer, explica: "Hi ha una hora punta molt clara: les set de la tarda. La ciutat està més tranquil·la i és quan refresca una mica. És llavors quan arriben els clients." Costa comenta que es protegeixen de la calor amb aire condicionat i un ventilador petit. Pel que fa a les vacances, afirma: "Prefereixo marxar al juliol; és més relaxat i ho gaudeixes més que a l’agost."