Tres blocs dels Merinals es planten davant una rehabilitació "insuficient": "Els pisos estan més deteriorats però tenim el pressupost de fa cinc anys"

“Ara tinc les parets negres de la humitat. No només han empitjorat l’estat dels nostres pisos, sinó que també tenim el mateix pressupost de fa cinc anys”. La rehabilitació dels 14 blocs d’Arraona-Merinals, esperada durant anys per les famílies que hi viuen, està a punt de començar, però no ho farà amb el consens de tot el veïnat. Tres dels catorze edificis —els blocs 41, 49 i 55— no han volgut signar l’acord per executar les obres. Els seus residents sostenen que el projecte parteix d’un pressupost elaborat fa cinc anys que avui ja no permet assumir totes les actuacions que necessiten els habitatges. La rehabilitació afecta 170 pisos, on les famílies continuen convivint amb esquerdes, humitats, elements estructurals deteriorats i problemes acumulats durant anys. La Generalitat assumirà íntegrament el cost de les actuacions, valorades en 1,7 milions d’euros, però els veïns alerten que aquesta quantitat ha quedat desfasada. “Cinc anys després s’han agreujat els problemes, tinc les parets negres de la humitat, i també han incrementat els preus”, resumeixen. 

El portaveu del govern i alcalde accidental, Eloi Cortés, sosté que el setembre es reuniran amb el veïnat i recorda que els projectes "han estat elaborats pels arquitectes que cada comunitat ha decidit". En aquest sentit, destaca que alguns dels blocs que ja tenen el vist-i-plau sí que queden pràcticament coberts per la subvenció i, d'altres, que han aportat una mica més de la seva butxaca per a fer totes les reparacions, també les recomanades. Una opció que no convenç gens el veïnat d'aquests tres blocs: “Només hi posarem diners si enderroquen el pis; invertir en un habitatge amb tantes deficiències seria posar-hi pegats”, resumeixen alguns dels afectats. 

La principal reivindicació és que es revisi i s'incrementi el pressupost abans que comencin unes obres que, segons denuncien, poden acabar convertint-se en una successió de “pegats”. El veïnat no vol que es reparin únicament els elements més urgents si això deixa sense resoldre altres deficiències que també consideren essencials. “No dona per a tot”, insisteixen. El projecte contempla actuacions obligatòries determinades pels informes tècnics, però també n’hi ha d’altres que els veïns consideren imprescindibles: la ventilació de les escales, la renovació dels quadres elèctrics, diferents elements de les zones comunes i altres problemes que s’han anat agreujant amb el pas del temps.

Cinc anys després, "més problemes i els mateixos diners"

Un pis del bloc 56 ja ha començat la rehabilitació en una mena de prova pilot. La resta, s'iniciaran el setembre. Així, mentre la resta d’edificis avancen cap a l’inici de les obres, els blocs 41, 49 i 55 han quedat en espera. Els seus residents no han signat l’acord de rehabilitació perquè no comparteixen les condicions actuals del projecte. El veïnat reclama que s’apliqui a la rehabilitació una lògica semblant a la de qualsevol obra de gran envergadura: si durant l’execució apareixen problemes nous o els costos augmenten, cal trobar recursos addicionals per poder completar-la. “Quan comença una obra i van sortint coses, el pressupost puja”, argumenten.

El malestar té a veure sobretot amb el temps transcorregut entre la redacció del projecte i l’execució de les obres. El pressupost es va elaborar fa aproximadament cinc anys, però els treballs no han començat. Durant aquest període, expliquen els veïns, els edificis han continuat deteriorant-se mentre el cost de les obres ha augmentat. “No té sentit que passats cinc anys tinguem la mateixa dotació pressupostària”, lamenta un dels veïns. Explica que ara té humitats a l’habitació que abans no hi havia tingut i que les parets han acabat ennegrides. El problema, segons els residents, és que el pressupost actual s’ha de repartir entre 14 blocs i 170 habitatges. Per això temen que els diners acabin concentrats en les actuacions considerades com a estrictament obligatòries i que no hi hagi marge per afrontar altres necessitats. 

Vandalisme al carrer

El vandalisme i l’estat de l’espai públic és un dels elements que el veïnat també assenyala: els veïns descriuen un entorn degradat que "acaba alimentant una sensació de deixadesa". Des de grafits, deixalles i matalassos abandonats fins a desperfectes en vehicles i actes vandàlics. Expliquen, per exemple, que hi ha persones que s’endollen directament als fanals del carrer per connectar-hi aparells de música o un altre cas d'un home que col·loca una cadira al carrer i hi fa serveis de perruqueria. "Això no es pot tolerar", expressen.

La urbanització de l’espai comprès entre els carrers de la Palma, Argentina, Brasil i Tenerife continua pendent i, segons fonts municipals, s’executarà més endavant. L’Incasòl encara és propietari del solar on està previst ubicar-hi també un equipament. “Estem treballant en un projecte d’urbanització amb l’Incasòl, que es presentarà al setembre al veïnat”, sosté Eloi Cortés. “Demanarem que s’inclogui més verd, càmeres de videovigilància i elaborar un projecte amb la veu i el feedback dels veïns”, afegeix.

Un altre dels projectes que ha quedat en espera és la instal·lació d’ascensors als edificis. L’actuació està pressupostada en uns 2,5 milions d’euros addicionals, dels quals aproximadament un milió hauria de ser aportat pels mateixos veïns.

De l’enderroc a la rehabilitació

El desacord actual també s’emmarca en el context d’un conflicte que dura més de trenta anys. Els residents dels Merinals recorden que la història dels seus edificis està marcada per l’aluminosi, la carbonatació i l’oxidació de les bigues. Els problemes ja es van detectar als anys noranta. Un informe d’Adigsa de 1992 va determinar que 592 habitatges patien patologies estructurals greus i havien de ser enderrocats. Els 170 pisos restants, en canvi, van quedar en pausa. Amb els anys, però, els veïns han qüestionat aquest "greuge comparatiu". Un informe encarregat pel mateix veïnat el 2018 alertava també de problemes de carbonatació, oxidació i aluminosi als 170 habitatges, que en aquell moment van arribar a haver de ser apuntalats. La diferència amb els pisos enderrocats és encara avui un dels arguments principals del veïnat: mentre uns habitatges van ser substituïts per pisos nous, els altres han continuat esperant una solució definitiva.

L’informe elaborat pel Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC), però, va concloure que els blocs no necessitaven ser enderrocats i que podien ser rehabilitats. Aquesta és la base tècnica sobre la qual s’ha construït l’actual projecte. Els veïns, tot i acceptar que aquesta és la solució prevista, continuen considerant que l'enderroc cofinançat seria la millor opció. Després de dècades de reivindicacions, informes, protestes i negociacions, els veïns dels 170 habitatges tenen finalment una actuació sobre la taula. Però l’arribada de les obres no ha tancat el conflicte.