VÍDEO | Marta Pontnou i Laura Fa: “Dones de Sabadell, ens mereixem un pregó, un carrer i una plaça!”

Havien promès reivindicació, i Sabadell l’ha tingut. L’assessora d’imatge Marta Pontnou i la periodista Laura Fa han protagonitzat un pregó de Festa Major trencador, sarcàstic i reivindicatiu, amb la dona sabadellenca al centre, una bona dosi de missatges postindepes i antifeixistes, i algun dard inesperat –però divertit– al Banc Sabadell. El duet han omplert la plaça de Sant Roc, tal com elles havien previst.

Pontnou i Fa han irromput al balcó com les reines de la Festa Major, acompanyades de Catalaneta Bichigyal, la cançó urbana de la sabadellenca Xenia Casado.  L’estilista, fidel a la ciutat, ha lluït un look 100% sabadellenc, amb un vestuari dedicat al CES creat per ella mateixa i maquillada per Montse Santfeliu, sabadellenca amb dos premis Gaudí i un Goya. El pentinat és obra del saló Aduho del carrer Advocat Cirera. L’autoria de l'outfit de Fa, que anava dels Saballuts, continua sent un secret.

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida por Diari de Sabadell (@diaridesabadell)

Una altra manera de ser de Sabadell

Només començar, el tàndem ha remarcat que una no és nascuda a Sabadell, i l’altra ni hi viu. Provocativa, com no podia ser d’una altra manera, Pontnou ha agraït a l’alcaldessa, Marta Farrés, que hagi “confiat” en “una immigrant i una forastera” per fer el discurs més esperat de l’any.

L’estilista ha reconegut, davant de centenars de persones aplegades a Sant Roc, que va arribar a la ciutat el 2005 “amb un raspall de dents i un tanga” i que des d’aleshores “s’estima tant la ciutat com algú que hi ha nascut”. “Aquí em sento lliure, gens jutjada i ningú em pregunta: ‘Què posa al teu DNI?’”, ha remarcat per després repassar com va ser el postpart al Carreras, les seves tardes al Quinto i en manifestacions, els partits del CES, els correfocs... i altres records particulars que té amb la ciutat.

Fa tampoc se n’ha pogut estar i ha fet gala del miracle que és per a una badalonina fer el pregó a Sabadell. “No som ni nascudes aquí, ni tenim família del tèxtil, no treballem pel Banc –per sort–, no venim de família burgesa...”, ha afirmat. Després de tants ‘no’, ha remarcat “el que compta”: “Ens estimem Sabadell!”.

Un pregó per a totes les sabadellenques

Les pregoneres han recordat els noms de grans dones que ha donat la nostra ciutat. Des de les més il·lustres i històriques –com Teresa Claramunt, Fidela Renom, Dolors Miralles i Narcisa Freixas– fins a les d’avui –Laura Rosel, Montse Barderi, Carme Forcadell, entre altres–.

•  
• Victor Castillo

Pontnou i Fa no s’han quedat aquí i han ofert un al·legat inclusiu, pensat per a totes les sabadellenques. “Les dones d’aquesta ciutat ens mereixem un pregó. Les que aneu a contracorrent, les que us havien dit allò de ‘no ho podreu fer mai’, les que incomodeu a la societat, les que concilieu tot i haver de suportar les caravanes de la C-58 i el drama de Rodalies”, ha enumerat Fa, que ha rebut l'entusiasme de la plaça de Sant Roc.

Han tingut unes paraules per les dones anònimes com les “autores de les històries que construeixen Sabadell, siguin del “centru, la perifèria, la barriada o del país veí”. S’han dirigit a la Teresa, “que fa les vores de l’enxaneta dels Saballuts”, l’Amina, “que estudia a les nits per poder treballar a la botiga de l’Agustina”, la Gemma dels geganters i la Sílvia dels diables, que, com tantes altres, fan “pinya”.

El tàndem pregoner ha guardat un racó per destacar el paper femení en l’esport de la ciutat, sigui al waterpolo, en la sincronitzada, al vòlei i a l’handbol. “Gràcies per obrir camí i crear referents entre les nostres criatures!”, ha cridat Pontnou, una afirmació ovacionada pel públic.

Res s’escapa del pregó: el Procés, l’opa i Gaza

Com era d’esperar, les dues pregoneres –declarament independentistes– han aprofitat per fer alguna falca sobre el Procés. Dirigida a tota una institució de la ciutat: el Banc Sabadell: “Aquests són de Sabadell quan els interessa. Ara són d’Alacant, ara de Sant Jordi i ‘ai, quina por el drac!’. Més por vam tenir nosaltres l’1 d’octubre i vosaltres no ens vau defensar! Foteu-vos!”, ha deixat anar Pontnou, tot comparant l’opa del BBVA amb el trasllat de la seu social del Banc l’any 2017.

Superat el cameo del Procés i del Banc, han proclamat el Sabadell que els “agrada”, la ciutat “feminista, antiracista i combativa amb l’ultradreta”. Han demanat el nou parc de Bombers de Sabadell, pendent de fa més d’una dècada i que la Generalitat encara no ha construït, i han tingut un record per l’Helena Jubany, per qui volen “justícia”. “Els assassins poden estar en aquesta plaça i han d’estar engarjolats!”, ha exclamat Fa.

En clau global, han demanat que Sabadell no calli davant el genocidi de Gaza: “Estan matant criatures a la nostra cara”, ha dit una Fa combativa. Als peus del balcó, al centre de la plaça de Sant Roc, un gran zepelí amb un gran “Prou comerç d’armes amb Israel” ha centrat totes les mirades.

Al ritme dels Catarres i el seu tema En peu de guerra, que els ha anat com anell al dit, les dues pregoneres més irreverents dels últims temps s’han acomiadat sense oblidar el clàssic “Visca Sabadell!” –i també: “Visca Catalunya! Lliure!”.