La mort d’una criatura durant l’embaràs continua sent un tema poc sonat en la conversa social. Al Parc Taulí de Sabadell, les professionals del Servei de Ginecologia i Obstetrícia treballen perquè aquesta experiència, que moltes famílies viuen en silenci, es tracti amb una atenció continuada i segura. I, sobretot, càlida. Les situacions que deriven en una pèrdua gestacional són diverses. La doctora Cristina Lesmes, especialista en Medicina Maternofetal, detalla que poden arribar pacients a urgències perquè deixen de notar la criatura, casos diagnosticats en ecografies del segon trimestre o situacions de malformació fetal detectades en estudis previs –entre altres–.
Tanmateix, "sempre s’havia pensat que el tercer trimestre era més important emocionalment que una pèrdua de vuit o dotze setmanes. I això ja no és així", referma la doctora. Si bé en tots els casos s'engega un complex circuit amb estudi de les causes, seguiment mèdic i acompanyament psicològic; les professionals del Taulí emfatitzen també la necessitat de visibilitzar el primer trimestre. Perquè si el dol perinatal ja és tabú, encara ho és més durant les primeres setmanes. La directora del servei, la doctora Yolanda Canet, planteja que "moltes vegades la mort perinatal no s'explica per la sensació que les altres persones no sabran què dir-te". Però les mateixes professionals admeten haver passat visita a antigues pacients i haver rebut el comentari: 'Un dia estava amb les amigues i ho vaig explicar. Resulta que totes havien tingut un avortament, com jo'. El concepte "no estàs sola" es fa més necessari que mai. Precisament, una de les transformacions del servei ha estat incorporar la idea que totes les pèrdues tenen pes emocional transcendent, independentment de les setmanes de gestació.
El bressol tèrmic per combatre "el dol patològic"
Abordar el comiat –en el seu vessant més físic– és també part del procés que ha de gestionar l'hospital. En aquest sentit, des de fa mesos el Parc Taulí disposa d'un bressol tèrmic. Un equipament de refrigeració que permet a les famílies tenir la criatura al costat el temps que necessitin. "Poden fer el pell amb pell, poden agafar-lo, vestir-lo", explica la doctora Lesmes, que subratlla que "cal explicar-ho bé, juntament amb la feina d'acompanyament de la llevadora, perquè en molts casos hi ha un estat de xoc". Des del mes de març una desena de famílies l’han utilitzat per poder acomiadar-se de la seva criatura i, segons els testimonis recollits per l'hospital, ha contribuït al benestar emocional. I no només de pares i mares, sinó també d'avis, germans o tiets. "Així, no fan un dol patològic. Hi ha famílies que s'hi estan dues o tres hores. Altres, s'hi estan tota la nit", afegeix la doctora.
- El bressol tèrmic de l’hospital
- David Chao
No totes les famílies estan preparades pels terminis de la llei
La part administrativa també condiciona el dol. La llei obliga a enterrar a partir de les 26 setmanes, però el servei ha detectat que moltes famílies necessiten més temps per decidir. Per aquest motiu, i en coordinació amb Anatomia Patològica, el Parc Taulí guarda el cos de la criatura durant un any. La doctora Canet explica que "moltes famílies tornen mesos després. Cada família necessita el seu temps". En els últims quatre anys, una cinquantena de famílies han tornat per recuperar el cos, retrobar-se amb la criatura o fer un comiat quan se sentien preparades. Igualment, la directora del servei apunta que "la majoria de la documentació l'omplim majoritàriament nosaltres". En tractar-se d'informació complexa, alguns professionals de la unitat s'han format per poder alliberar les famílies de paperassa i tràmits en moments d'estrès emocional màxim.
I després: "Seguir-ho intentant?"
L’acompanyament continua després de l’alta. El Taulí ofereix una consulta específica de pèrdues gestacionals, estudi genètic i orientació de cara a futurs embarassos. I via directa de contacte amb el servei de Ginecologia i Obstetrícia. També es recomana que hi participi la parella, en tot el procés: "A vegades, si només li dius les coses a la mare, ella es presenta sola", apunta Lesmes. I sobre les indicacions per tornar a intentar-ho, depenen de cada situació. "Les guies diuen que sis mesos, i això és el que expliquem a les famílies; però hem vist que això depèn de com han viscut el procés", conclou.
Al Parc Taulí, el tractament de la pèrdua gestacional no es limita al tecnicisme mèdic: es tracta d’un procés complet on el respecte, l’empatia i l’acompanyament fan la diferència en la manera com les famílies viuen el dol i poden començar a cicatritzar les ferides. Preguntades per l'impacte emocional en les pròpies treballadores, les dues entrevistades admeten que "els professionals també conviuen amb el dolor de les famílies". Lesmes explica que hi ha moltes situacions que recorda, tot i "que cal mantenir un cert equilibri". Canet afegeix que la implicació forma part de la seva feina, que és part del seu exercici professional. "Som persones, no?".
