Quan acaba l’escola, per a molts nens i nenes encara no s’ha acabat el dia. Comença el futbol, la natació, l’anglès, la música, el reforç de matemàtiques o el teatre... Les activitats extraescolars formen part de la vida quotidiana de moltes famílies i, ben plantejades, poden tenir un valor educatiu important. La qüestió és quines es trien, amb quin objectiu i quantes. Marta Brugat, mestra, logopeda i psicopedagoga considera que les extraescolars són molt recomanables, sobretot perquè permeten als infants descobrir activitats que l’escola no pot oferir. “Ens dona possibilitat de conèixer esports o disciplines que des de l’escola no podem oferir”, explica.
També destaca la dimensió social de les activitats que es fan en grup, ja que poden permetre als nens i nenes establir “noves relacions, més enllà de l’escola”. Això no vol dir, però, que qualsevol extraescolar sigui necessària ni que tots els infants n’hagin de fer. Especialment, quan l’activitat serveix per reforçar continguts acadèmics, considera que cal valorar primer si realment fa falta. La lectura, les matemàtiques o els idiomes poden ser objecte d’activitats fora de l’horari lectiu, però Brugat diferencia entre un “reforç puntual” i una “necessitat educativa específica”. En casos de dificultats d’aprenentatge, com la dislèxia o la discalcúlia, considera que no es tracta d’una extraescolar convencional, sinó d’una intervenció que ha de fer un professional especialitzat. “És molt important diferenciar-ho”, diu.
També qüestiona que les tardes es converteixin sistemàticament en més hores de continguts escolars. “Aquests infants venen de fer una jornada laboral a l’escola”, recorda. En aquest sentit, la seva recomanació és que el reforç respongui a una necessitat concreta i que no sigui vist com una activitat més a la tarda. La mateixa lògica es pot aplicar a altres moments de l’any, com les vacances. Brugat considera que les recomanacions d’estiu haurien d’estar més relacionades amb les necessitats de cada alumne. “Els deures o recomanacions d’estiu haurien d’anar només a aquells que ho necessiten, i no a tothom per norma”, afirma. Per a la resta, considera important treballar la curiositat i els interessos sense convertir qualsevol activitat en una obligació. “Quan una cosa que hauria de ser una estimulació passa a ser una obligació, potser aquesta és la diferència”, apunta.
“La responsabilitat és clau”
Si hi ha una activitat que Brugat destaca per sobre de les altres és l’esplai. I no per una raó acadèmica, sinó social. “El que necessitaria tothom, obligatòriament, és un entorn d’esplai”, defensa. Hi veu un espai per treballar les relacions socials, la responsabilitat, la curiositat, el contacte amb la natura o la convivència. Segons la seva opinió, aquests aprenentatges tenen un paper important en el desenvolupament dels nens i nenes i complementen el treball que es fa als centres educatius. És, de fet, un dels arguments per entendre que una extraescolar no ha de servir necessàriament per aprendre més continguts. També pot servir per aprendre a relacionar-se, assumir responsabilitats o desenvolupar interessos fora de l’àmbit acadèmic.
És important, diu, agafar un compromís amb l’extraescolar que es triï i assenyala que hi ha d’haver un acompanyament del pare o la mare a l’hora de triar. “Últimament, estic observant que són els nanos els que trien. No és negatiu, però la capacitat de triar ha d’anar acompanyada de responsabilitat”, explica. El paper de les famílies, per tant, continua sent important. L’objectiu seria trobar un punt intermedi entre imposar una activitat i deixar tota la decisió en mans de l’infant. “S’ha de trobar l’equilibri entre els gustos del nen o de la nena i el que els pares creguin que és el millor per ells. Tot i això, cal mantenir el compromís sempre”, tanca.
