Raül Pont és una enciclopèdia oberta i, sobretot, apassionada sobre tota mena d’informació que envolta el món del cafè. Des dels orígens fins a les dades de consum actuals. També és una guia de viatges. Com a gerent de Cafès Pont, quan té l’oportunitat ronda per racons del món per comprovar des de ben a prop com és el procés de producció del cafè que, posteriorment, vendrà l’empresa sabadellenca que dirigeix. No fa falta dir de què va acompanyada aquesta conversa.
Quants cafès al dia prens?
Avui en porto cinc. Normalment, quatre o cinc.
I com t’agrada?
Espresso, sol, curt, sense sucre i sense llet. Si pot ser 100% varietat aràbica, millor: són més suaus i aromàtics.
S’ha arribat a demonitzar el cafè?
Sí, antigament quan anaves al metge et prohibien el cafè, el puro i el vi. Però cada vegada hi ha més estudis que demostren que, amb mesura, el cafè no és dolent per a la salut, sinó al contrari: pot ser beneficiós. Ajuda al sistema cardiovascular, a la memòria, a la concentració... No és una beguda dolenta. Ara bé, com tot, en excés pot ser perjudicial.
Explicaves abans que, fins i tot, s’havia prohibit.
Històricament, s’havia prohibit en alguns moments perquè als governants no els agradava que la gent es reunís als cafès a parlar de política: ho consideraven conspiració. Socialment és imprescindible. Estimula, et manté despert i ajuda a raonar. A l’Imperi Otomà, per exemple, es va prohibir. A Anglaterra es van voler tancar els cafès el 1675, però hi va haver tantes revoltes socials que la mesura només va durar 11 dies.
Quin és el teu cafè imprescindible?
El del matí. És el primer que faig després de llevar-me. Després en puc prendre un altre durant el matí, un al migdia i algun a la tarda, segons el dia.
Som cafeters els sabadellencs?
Sí, però dins la mitjana europea. Espanya no és dels països que més cafè consumeix: els nòrdics en prenen més, sobretot perquè allà es beu molt cafè filtrat. Un espresso porta 7 o 8 grams de cafè; en canvi, un filtrat en porta un mínim de 10. Per això el consum per càpita és més alt al nord. També hi influeix el clima: amb fred ve més de gust. Ara bé, aquí també està creixent el consum de cold brew, que no és cafè refredat, sinó cafè infusionat en fred.
Però, en general, valorem el cafè?
Cada vegada més. Abans es veia gairebé com una beguda prohibida; ara no. A més, encara que sigui car, el cost per tassa continua sent baix. El cafè és una manera de viure: estimula, relaxa, acompanya converses i trobades. També hi ha més coneixement: la gent descobreix varietats, orígens i maneres de preparar-lo. Com més el coneixes, més l’aprecies.
Quin és el cafè més estrany que has tastat?
El Kopi Luwak, d’Indonèsia: és aquell en què l’animal es menja la cirera del cafè i n’excreta el pinyol, que després es processa. La teoria és que l’animal tria les millors cireres, i per això hauria de ser un cafè excel·lent. Jo l’he tastat, però no és el millor que he provat, només el més exòtic pel procés. També n’hi ha versions amb elefants a l’Índia o amb mosteles al Perú.
