Qui faci temps que no trepitja el centre de Sabadell descobrirà unes quantes novetats en restauració i botigues gourmet. Com si es tractés d’un mercat de fitxatges futbolístic, us expliquem arribades, sortides i altres traspassos destacats dels darrers mesos i de la temporada de restauració que tot just comença.
Adeu a l’estimat 9 de la Borriana
9 de la Borriana
Sabadell perdrà un apreciat temple de la cuina tradicional on s’estima per sobre de tot el producte de primeríssima qualitat, sense renunciar a la picardia d’innovar. El 9 de la Borriana tancarà a mitjans de novembre per la jubilació de la parella Núria Pérez i Paco Querol, aquest darrer un apassionat del sake. Abaixarà definitivament la persiana de la porteta de fusta plena d’identitat del carrer que dona nom al restaurant, ensostrat per vetustes bigues. Era un baluard autèntic per a sibarites de debò en una època en què sembla cobrar més importància l’interiorisme instagramejable que el menjar.
En el seu lloc, hi arribarà el Remana Restaurant. És un projecte dels responsables del restaurant Rauxa, capitanejat a la cuina pel xef Aleix Jorba. La seva idea és oferir gastronomia sofisticada amb “molta cura per als detalls”. Està previst que obri entre finals de gener i principis de febrer, després de reformar el local i renovar-ne la cuina.
Atipa’t, esmorzars de forquilla al Centre
Carrer d’en Font, 16
Una de les novetats d’aquest setembre és poder esmorzar de forquilla al Centre. Marc Masero i Cristina Pérez acaben d’obrir l’Atipa’t, que amb una carta escrita a mà ofereix xup-xup de dilluns a divendres per 10 euros: cap i pota, fricandó, civet de sengla i de cèrvol, bacallà... Tot regat amb cervesa o vi. És una llàstima que els ciclistes de cap de setmana no hi puguin fer parada!
Entre setmana, ofereixen menú de migdia. S’hi pot sopar de dimecres a dissabte.
Una taverna multicultural, l’Ümet
Via Massagué, 29
Des de l’abril passat, Via Massagué compta amb l’Ümet, una taverna refinada que amb originalitat escapa de l’amalgama de tapes que inunden cada cantonada. A la carta, interactuen mostres de gastronomia d’arreu del món (el bao xinès, el ssam coreà, el niguiri i el tonkatsu japonès, cebiche peruà...– i elements tan nostrats com el romesco, el caneló rostit, la sobrassada... Un niguiri de trinxat de la cerdanya, fins i tot, hi consta.
El menú de migdia són 22 euros (de dimarts a divendres) i n’hi ha dos més de degustació, per 31 i 41 euros.
Ha estat un Goig
Sant Antoni, 25
El Goig s’ha acomiadat abans de celebrar l’any. Malgrat la poca vida que ha tingut, ha deixat un gran record als comensals que triaven entre una carta ben pensada plats de peix tan bons com el verat banyat amb ajoblanco o de carn, com un memorable rissoto de bolets amb lletons de vedella. El restaurant va anunciar el tancament a xarxes socials, explicant que el xef, Axel Saura, tenia nous projectes i que no tenia sentit continuar sense ell.
Focaccia a la catalana, al Virutes
Via Massagué 31
El Virutes ens fa saber que una pizza no és el mateix que una pinsa, que és el que ofereixen. Segons anuncien, són més lleugeres, més cruixents i més digestibles. La seva especialitat, però, són les focaccies. Hi combinen pernil ibèric de gla i altres ingredients com la burrata o la crema de formatge.
‘Platillus’ al Llevataps
Carrer Sant Feliu, 5
Si se sap expressar amb gràcia, l’Institut d’Estudis Catalans hauria de validar en l’àmbit gastronòmic col·loquial el concepte ‘platillus’, que és com el Llevataps anomena les tapes amb què acompanya una selecció de bons vins de tota mena de denominacions d’origen. Hummus, ensaladilla, steak tartar, braves, assortiments de formatges... Fa només 3 setmanes que el Pol i la Maria han obert aquest local, un somni professional.
La Galana, quan un trosset del Delta era al cor de Sabadell
Carrer del Sol, 6
Era 2021 quan Laura Negre va espetegar al carrer del Sol per portar a Sabadell una altra manera de fer. La filosofia del Delta, de petar la xerrada sense mirar el rellotge i teixir una xarxa bonica de veïnatge. El lligam de tot plegat, un bon vi.
Quan va obrir la Galana com a botiga gastronòmica especialitzada en vins, ningú la coneixia. Qui hi entrava era per tafanejar o murmurar amb un deix de suficiència a la Laura que aquell local estava maleït, que res hi havia funcionat. Potser era que feia falta l’energia inesgotable d’algú com la Laura i el seu caràcter per a respondre.
– Doncs si no ha de funcionar, com a mínim preneu-vos alguna cosa, que el gènere es posarà malament!
Les dones, que es devien quedar de pasta de moniato, van fer cas. Amb el temps, es van convertir en unes de les clientes més fidels de la Galana. Com tothom qui li ha donat una oportunitat.
Laura Negre va decidir retornar al Delta un dia que el seu “iaio” va regalar a la família dos formatges de 10 quilos cadascun, i que li havien costat un dineral. “Potser és l’última vegada que el veig”, va pensar. Té una família enorme i feia 10 anys que es perdia aniversaris i nadals. L’abril passat va tornar a les seves terres, on està muntant un obrador i una casa rural. L’agost passat, amb el cor a vessar de pena, va tancar definitivament.
“Trobaré molt a faltar la gent que ha acabat sent la meva família a Sabadell, a qui vaig intentar traslladar la manera que tenim de relacionar-nos al Delta. A Sabadell hi he format uns vincles molt ferms més enllà de la botiga que m’han aportat molt emocionalment”, explica Negre, qui es considera amant de la ruralitat, la gastronomia i la comunicació.
