La UAB constata que la reproducció de senglars es frena amb vacunes anticonceptives

Una investigació liderada per la UAB ha constatat que injectar vacunes anticonceptives als senglars és una eina que funciona per reduir-ne la població, especialment si s'utilitza en exemplars de femelles joves. És la principal conclusió d'una recerca iniciada el 2017. Des d'aleshores, s'han vacunat 192 senglars dels parcs naturals de Collserola i Sant Llorenç del Munt i l'Obac, i els investigadors han detectat que el vaccí funciona "gairebé de forma permanent" en les femelles en època de pubertat, mentre que les adultes necessiten noves dosis al cap d'un any. En el cas dels mascles, l'eficàcia és menys evident. A partir del 2022, l'estudi entra en una nova fase en què s'analitzarà el comportament dels animals joves en un perímetre tancat. L'investigador de Sanitat i d’Anatomia Animals de la UAB i director de l'estudi, Manel López Béjar, ha recalcat que la prova pilot iniciada fa quatre anys "no pretenia reduir la població" de senglars, sinó comprovar si la vacuna Gonacon és una eina efectiva per controlar el nombre d'exemplars. López Béjar ha celebrat que els primers resultats són "positius" per afrontar un pla de reducció d'aquesta espècie per evitar accidents. El projecte ha comptat amb el suport de la Diputació de Barcelona, principal institució promotora, i ha estat coordinat pel Grup d’Investigació sobre Infertilitat (GRI-BCN) de la UAB. Hi han participat també membres del National Wildlife Research Centre (NWRC) dels EUA, de l’Animal and Plant Health Agency (APHA) de Gran Bretanya i de The Botstiber Institute for Wildlife Fertility Control. El vaccí injectat durant la recerca que té un doble efecte: inhibir el desig sexual i evitar els cicles reproductius. En el cas de les femelles, s'ha analitzat l'efecte que la vacuna ha tingut entre quatre mesos i tres anys després de ser injectada, i s'ha constatat que "el tractament és efectiu en tots els casos". López Béjar ha assenyalat que hi ha indicis d'un efecte "permanent" en els exemplars al voltant de la pubertat, mentre que en els adults hi ha pèrdua d'eficàcia al cap d'un any "i cal fer una revacunació". "El principal efecte que pot tenir la vacuna a l'hora d'evitar un increment de població és aconseguir incidir en la primera reproducció", ha explicat el director de l'estudi, que ha assegurat que els resultats obtinguts entren dins les primeres hipòtesis que es plantejaven. "El més important és atacar la fertilitat dels exemplars joves per evitar una primera reproducció o bé endarrerir-la", ha recalcat.

Els senglars, "una plaga"?

Amb tot, tant López Bérjar com el diputat d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, Josep Tarin, han advertit que "amb la vacuna no serà suficient per reduir la població de senglars". Des de la UAB i la Diputació han recalcat que caldrà un "pla coordinat" amb les administracions per evitar que els animals trobin aigua i menjar amb facilitat, alhora que han instat la ciutadania a prendre "consciència" amb aquesta causa: "Això és un problema de tots". López Bérjar i Tarin han coincidit a assenyalar la presència dels senglars en zones urbanes i periurbanes com una "plaga" que afecta països d'arreu d'Europa i han avisat que "no es pot pretendre que les vacunes tinguin efecte sense la definició d'un pla d'acció global". "És importantíssim evitar que els animals tinguin accés a aliments i aigua a prop de zones urbanes", han subratllat.

Els senglars no es contagien de Covid-19

D'altra banda, López Bérjar ha avançat que l'estudi sobre la reducció de fertilitat dels senglars també s'ha aprofitat per analitzar 30 exemplars per a altres recerques. És el cas d'un estudi sobre la incidència de la Covid-19. Després de fer proves constants a aquests animals, els investigadors han constatat que els senglars no són reservori del coronavirus, ja que tots els tests "sempre han donat negatiu". Així i tot, ha declinat donar detalls sobre aquesta recerca, ja que és un treball coordinat pel CRESA (Centre de Recerca en Sanitat Animal), que serà l'ens que presentarà els resultats més endavant.

Seguiment de 56 senglars

Des del 2017, als dos parcs naturals s'ha analitzat la població de senglars a zones urbanes i periurbanes, amb col·laboració dels ajuntaments de Terrassa, Sant Cugat del Vallès, Matadepera i Vacarisses. En total, s'han inclòs a l'estudi 219 exemplars en llibertat, dels quals se n'han vacunat 192. D'aquests, s'han fet 154 recaptures que han permès fer el seguiment exhaustiu de 56 animals vacunats –34 femelles i 22 mascles–. López Béjar ha destacat que la magnitud d'aquest estudi fa que sigui pioner a tot el món. El gruix de primeres captures es va fer durant el 2017, mentre que els tres anys la recerca s'han centrat especialment a fer analítiques i recapturar els exemplars analitzats. El motiu ha estat la falta d'autorització per part de l'Agència Espanyola del Medicament per rebre noves vacunes durant el 2018, fet que va alentir les previsions de treball inicials. Pel que fa als mascles, els investigadors han admès que és "més difícil estimar en quin moment estan actius reproductivament", fet que limita la capacitat d'anàlisi. Així i tot, de 22 mascles recapturats, almenys 10 mostren una "evident" eficàcia de la vacuna. Hi ha casos, han assenyalat des de la UAB, en què els mascles no tenen activitat sexual durant els dos anys següents a la injecció. Amb aquests primers resultats, l'objectiu se centra ara a analitzar el comportament dels animals joves. A partir del 2022 i fins al 2025, comença una nova fase de l'estudi per veure si redueixen la seva mobilitat, si es comporten diferent amb les mares, si avancen la reproducció i si hi ha canvis en els genitals. López Bérjar ha afirmat que ara ja es podria començar a administrar la vacuna a la població de senglars fora de l'estudi, però ha destacat que és preferent ampliar la recerca amb "com més informació, millor" per aconseguir més eficàcia del vaccí.