La fecunditat masculina baixa més que la femenina i es situa en mínims històrics

La fecunditat masculina baixa més que la femenina i arriba al mínim dels darrers 50 anys. És la principal conclosió que s'extreu de la investigació “I ells què? La fecunditat masculina a Espanya”, un estudi elaborat per l’investigador del Centre d’Estudis Demogràfics (CED) i professor de Sociologia de la UAB, Pau Miret, publicat aquest dimecres a la revista divulgativa Perspectives Demogràfiques. Així, de 1976 a 1998, els indicadors sobre les dones en edat reproductiva o sobre els homes en la mateixa etapa vital no varien els resultats. L’índex ISF (Índex Sintètic de Fecunditat) es va precipitar d'igual forma entre un sexe i un altre: es va passar de 2,8 fills (mitjans dels anys 70) a 1,1 (finals dels anys 90), tant per home com per dona. Amb l'entrada al segle XXI, s'observa un canvi d’escenari: es constata que la fecunditat masculina és clarament inferior a la femenina, una realitat que ha passat desapercebuda en publicar-se únicament aquest indicador per a les dones. [caption id="attachment_249140" align="alignnone" width="700"] Gràfic fecunditat | UAB[/caption] En aquest punt, s'observa com durant tot el segle XXI la fecunditat masculina s’ha anat situant per sota de la femenina: mentre que s’assolia un màxim al 2008 d’1,5 fills i filles per dona, aquest valor era d’1,3 per home, fins a arribar al mínim dels últims 50 anys per als homes, el 2021, amb 1,06, i per a les dones, 1.18.

Per què existeix aquest diferencial?

L'estudi estableix la raó d’aquest diferencial, que es troba en el desequilibri d’efectius entre sexes, amb major presència dels homes en relació a les dones en edats reproductives. Es manté el model en el qual els potencials pares busquen parelles en dones dos o tres anys més joves, que són menys a causa de la caiguda de la natalitat a la segona meitat dels anys 70. El descens de la fecunditat a Espanya ha estat uns dels fenòmens demogràfics que per la seva rapidesa, intensitat i rellevància més atenció ha rebut durant els darrers anys. Tanmateix, l’estudi de la fecunditat s’ha centrat en la perspectiva femenina, sense pronunciar-se, pensant que era irrellevant, en què passava amb la masculina. Des del CED de la UAB s’ha introduït ara l’home en l’anàlisi de la fecunditat a través de l’Índex Sintètic de Fecunditat (ISF) masculí i, per altra banda, per la caracterització dels pares (homes) novells que tenen una primera criatura.

Què fa augmentar la fecunditat masculina i què no?

Segons argumenta Miret en aquesta recerca, un home amb un contracte indefinit té el doble de probabilitat de tenir una primera criatura que aquell que està buscant feina: entre els homes no és el nivell d’instrucció el que determina les diferències en la fecunditat, sinó l’accés al mercat laboral. A major vinculació amb el treball remunerat, major fecunditat masculina. És a dir, les dificultats d’inserció en el mercat laboral se salden com a exclusió de la reproducció. En definitiva, “per a la paternitat no és suficient amb tenir feina, sinó que aquesta ha de ser estable; en altre paraules, la lluita contra la precarietat laboral incentivaria la paternitat i, en conseqüència, la natalitat”, segons afirma l’investigador autor de l’estudi. La recerca forma part de la investigació “Temps de feina en l’ocupació i a la llar: desestandarització i convergència de gènere”, cofinançat dins del projecte I+D del Ministeri de Ciència i Innovació.