Campanya per recuperar 500 partitures de balls de màscares de carnaval del segle XIX

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha posat en marxa una campanya de mecenatge amb l’objectiu de recuperar una selecció de les més de 500 partitures de balls de màscares de carnaval del segle XIX, que han quedat inèdites durant dècades a l’Arxiu de la Societat del Gran Teatre del Liceu i que es van salvar de l’incendi del 1994. El projecte, que duran a terme membres de grups de recerca de la universitat, permetrà de recuperar una mostra d'aquest patrimoni cultural i reivindicar la figura de compositors catalans que van ser de primera fila, les obres dels quals han desaparegut dels repertoris. A partir de la selecció de les partitures manuscrites, se’n durà a terme la digitalització, alhora que es farà un treball de recerca musicològica per transcriure-les, fer-ne les particel·les, editar-les i posar-les a disposició dels músics que les vulguin interpretar. Per fer-ne viable la interpretació se’n faran versions per a formacions de 20 o 25 músics, amb el benentès que originàriament les composicions estaven pensades per ser interpretades per l’orquestra del Gran Teatre del Liceu. L’objectiu de la campanya de mecenatge és recollir els 42.000 euros necessaris per a la iniciativa, que es preveu que s'acabi a mitjan de l’any 2024. Aquest projecte consistirà en l’edició, l’enregistrament i la interpretació de les peces en concerts públics —i, si escau, en balls—, per retornar a les obres la funció de relació social per a la qual van ser compostes.

Les músiques de moda que es van ballar a Catalunya al segle XIX

Els balls de màscares de carnaval van ser les músiques de moda que es van ballar a Catalunya des de mitjan segle XIX fins a finals de la Guerra Civil. El repertori es difonia des de Barcelona —on es ballava al Teatre Principal, a la Llotja o al Liceu— arreu del territori i era ben divers: foxtrot, americanes, xotis, masurques, valsets o polques. D’aquesta manera, Catalunya coneixia les melodies de la família Strauss, de Philippe Musard o de Lamotte, però també les de Marià Obiols, d’Antoni Llubes o de Josep Jurch. Jurch, precisament, va ser considerat un dels músics catalans més prolífics en composicions i arranjaments d’aquesta mena. Amb la seva cobla, es va desplaçar arreu del territori i va fer ballar diverses generacions. Va participar habitualment en el carnaval de Vilanova i la Geltrú, ciutat on va deixar una part de les seves composicions, que avui es conserven a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer. La recuperació de les partitures dels ballables de carnaval del Liceu s’emmarca dins d’un projecte més ambiciós: la digitalització de tot el fons documental de la Societat del Gran Teatre del Liceu que des de 2013 duu a terme la UAB. Gràcies a la Biblioteca d’Humanitats de la Universitat, aquests fons digitalitzats poden ser consultats en accés obert pel personal investigador i la ciutadania en general. El projecte compta amb el suport de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB i de la Societat del Gran Teatre del Liceu.