El Vallès Occidental, a la cua en l'ús del català

La Plataforma per la Llengua ha presentat aquesta setmana la publicació anual InformeCAT amb 50 dades sobre l’estat del català a partir de fonts oficials i estudis propis. Un dels aspectes destacables, si posem la lupa en la nostra comarca, és que només un de cada tres vallesans s'identifiquen amb el català. O, dit d'una altra manera, la comarca se situa a la cua de Catalunya en l'ús del català com la llengua d'identificació. Segons l'estudi, només el Baix Llobregat (29,3%) supera el Vallès Occidental amb un percentatge més baix de ciutadans que s'identifiquen amb el català com a primera llengua. A la comarca, el 30,5% de les persones la tenen com a llengua d'identificació. La barreja entre el català i el castellà (15,7%) i el castellà (51,3%) són les altres respostes, evidenciant una realitat que gira l'esquena al català. El Barcelonès, amb un 33%, és la tercera per la cua en la utilització de la llengua catalana en aquest apartat. La llengua d'identificació es considera com aquella que una persona considera més propera. De vegades s'ha utilitzat aquest concepte per a referir-se a la pregunta quina és la teva llengua? És un concepte psicolingüístic, i se situa en l'esfera de les actituds lingüístiques. El percentatge global d’identificació única amb el català a Catalunya és del 42,1%, més de 10 punts per sobre al del Vallès Occidental. A l'altra cara de la moneda, el Ripollès és la comarca catalana amb més percentatge d’habitats que s’identifiquen únicament amb el català (amb un 95,2%), seguit de Montsià (89,3%) i el Baix Ebre (85,5%).

Una situació "complexa"

L'informe també apunta que el 95% dels habitants de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears afirmen parlar bé el castellà i el 65,1% asseguren parlar correctament el català. A Catalunya, el 75% dels enquestats han admès expressar-se correctament en català davant del 59,5% dels balears i el 51,6% dels valencians. El percentatge de persones que diuen parlar bé el castellà és del 95,3% a Catalunya, el 94,7% del País Valencià i el 94,1% de les illes. Segons Plataforma per la llengua, “el decalatge entre el coneixement de tots dos idiomes” s’explica per la “imposició legal” del castellà a tots els ciutadans i per la “tendència” de molts catalanoparlants a canviar al castellà. “Aquest decalatge és preocupant, perquè més enllà del nivell de coneixement de cada llengua, si la gent no es veu capaç de parlar bé el català, difícilment s’hi expressarà habitualment. A més, com en un cercle viciós, com menys parlants habituals de català que hi hagi, menys espais d’ús tindrà la llengua i menys seran les oportunitats per parlar-la. Aquestes tendències contribueixen decisivament a la minorització del català i a la substitució lingüística”, han lamentat. L'organització ha recordat que els enquestats que han respost a la pregunta d'un estudi fet per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) només tenien tres opcions de resposta: no parlen “gens” la llengua, la parlen “amb dificultat” o la parlen “bé”. En roda de premsa, el president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, va definir la situació com a “complexa” per comptar amb amenaces com la “desprotecció jurídica del català” i les debilitats dels hàbits dels catalanoparlants. Tot i això, celebra que pot haver-hi optimisme per l’estima i la valoració cap a la llengua.