Ignasi Giménez, sobre la ronda Nord: "Volem la nostra ronda de Dalt"

La ronda Nord de Sabadell, Terrassa i Castellar és un dels grans temes dels últims anys en clau comarcal. Millorar la mobilitat ha esdevingut per als agents polítics un cavall de batalla constant. En la línia de les explicacions de fa unes setmanes en una entrevista al Diari, Ignasi Giménez, reelegit president del Consell Comarcal del Vallès Occidental per tercer cop, ha insistit en la urgència de tirar endavant la infraestructura que ha de connectar Sabadell i Terrassa amb Castellar del Vallès. El també alcalde de Castellar afronta el tercer mandat al capdavant del Consell Comarcal. Ho fa amb un acord amb cinc partits (PSC, ERC, Junts, En Comú Podem i Tot per Terrassa) que, assegura, acaba amb "la política vetos i bloquejos" i permet que s'utilitzin les institucions "adequadament per millorar la qualitat de vida dels ciutadans". Giménez exigeix la ronda Nord i compara la seva utilitat amb la ronda de Dalt de Barcelona. https://www.diaridesabadell.com/2023/06/07/ignasi-gimenez-castellar-entrevista/ Després d'anys de bloqueig per construir la carretera, Giménez considera que "s'ha de fer sí o sí perquè hi ha un acord" de pressupostos i "la paraula del president de la Generalitat". Justifica aquesta infraestructura com un complement a la pacificació "obligada" pel decret d'implantació de zones de baixes emissions que estan duent a terme Sabadell i Terrassa. De la mateixa manera que existeixen les rondes de Barcelona per "expulsar" vehicles del nucli urbà, aquest tram de la B-40 té la mateixa funció, argumenta. El president de l'ens supramunicipal lamenta que en l'entesa entre els governs català i espanyol per la ronda Nord no hagin participat els municipis implicats. Volen "saber, estar al cas i alerta" del que es farà, ja que, tal com recorda, "en el seu dia van ser capaços d'arribar a un acord sobre la necessitat d'aquesta infraestructura". Per això, exigeix que els ajuntaments siguin "part activa" de l'evolució de les converses.

Canvi de rumb d'ERC

El tercer mandat al capdavant de la institució arrenca amb un pacte de "pentapartits". En aquest sentit, posa en valor el "canvi d xip" d'ERC que fins fa uns anys tenia "postulats ideològics tan purs que li impossibilitava arribar a acords amb d'altres formacions polítiques". Giménez ressalta el "potencial" que tindrà en els propers quatre anys i que serveix per "inaugurar una nova època" que augura també es "desplegarà" a Espanya. Al cap i a la fi, tal com apunta, els partits prefereixen "situar-se dins del govern i no a l'oposició" per la "capacitat d'influència", perquè "malgrat les diferències" amb el consens es podrà "concertar tot allò que sigui positiu per als municipis de la comarca".

Reformular finançament dels consells comarcals de l'àrea metropolitana

Un dels reptes que s'ha marcat en aquest mandat és la millora del finançament amb el reconeixement de "l'excepcionalitat" de les comarques de l'àrea metropolitana, perquè hi ha "una realitat diferent" a zones com el Moianès, la Segarra i el Pla de l'Estany. "S'han de dimensionar les polítiques que es duen a terme al milió de persones que viuen a la comarca", explica Ignasi Giménez. Sosté que s'ha demostrat la "bona gestió amb els recursos públics" i l'increment pressupostari és per "millorar els serveis" que presta. Assegura que des del Consell Comarcal del Vallès Occidental s'està liderant la demanda, juntament amb les entitats supramunicipals del Maresme, el Vallès Oriental i el Baix Llobregat. Giménez lamenta la configuració actual de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) per una "decisió històrica" i avisa que si no s'amplia, amb la inclusió de Sabadell i Terrassa i les seves àrees d'influència, "s'haurà de crear un espai formal, per tal de tirar endavant els projectes i convertir-se en un interlocutor legitimitat". En aquesta línia, destaca l'impuls de l'associació de municipis de l'Arc Metropolità que integren, entre altres ciutats, les dues capitals vallesanes, Vilanova i la Geltrú, Mataró, Granollers i Rubí. Al seu parer "no pot ser que la tercera i la cinquena ciutat de Catalunya no tinguin un espai formal de trobada amb Barcelona, perquè hi ha moltes iniciatives que es podrien establir". Una altra de les fites per aquests quatre anys és aconseguir millorar la recollida de la brossa selectiva dels municipis. Per això, proposa fer una "gestió compartida" amb el Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Occidental. Una nova relació que permetrà que sorgeixin "noves oportunitats de futur en els residus i més enllà", gràcies al "treball conjunt i continu i a la confiança" creada.

Relació Sabadell-Terrassa

La rivalitat històrica entre les dues capitals del Vallès Occidental han quedat en això, en el passat: "Històricament s'han mirat des de la desconfiança, però en ja en el mandat passat es van començar a observar gestos". Giménez diu que les dues localitats "s'han d'entendre com una unitat", amb les seves àrees d'influència. "Sabadell i Terrassa tenen projectes comuns" i n'ha enumerat alguns com la transformació de l'N-150, en temes de residus i en projectes d'infraestructures. "Aquesta bona sintonia l'estan representant d'allò més bé l'alcalde Ballart i l'alcaldessa Farrés" i assegura que entre les dues poblacions ha una àrea metropolitana de més de mig milió de persones. Espera "explotar" la relació en el proper mandat.