La portaveu de Sumar al Congrés dels Diputats, Aina Vidal, ha liderat aquesta setmana un seguit de visites dels diputats dels Comuns al Vallès. Dimarts es van reunir a Santa Perpètua per posar sobre la taula els principals temes d'interès a la comarca.
Un dels temes d'actualitat és la licitació de l'estudi de la ronda Nord i el túnel d'Horta. Entenen que és un pas positiu en la mobilitat vallesana?
Al Vallès som en un moment en què han de venir molts canvis en termes de mobilitat. Alguns són positius i altres no. Històricament, hem estat sempre en contra del Quart Cinturó, per molts noms que li posin. Ara li diuen ronda Nord, però és el Quart Cinturó i implica un model insostenible com a país i com a comarca. El que necessita el Vallès és transport públic. Apostar pels trens. I això vol dir l'intercanviador, l'orbital, el túnel d'Horta... Hi ha molts projectes sobre de la taula i s'han de prioritzar els que fa servir més gent. No només pel transport de persones, sinó també pel de mercaderies. El Vallès és un epicentre econòmic i podria ser-ho molt més. Algunes empreses es plantegen marxar de la comarca per qüestions de mobilitat, i això és el que com a país hem d'afrontar. Que no marxin, sinó que vinguin. No s'hi val, posar tants diners a una ronda Nord que sabem que no ens porta enlloc.
El cas de Montcada i Reixac pot ser paradigmàtic?
N'estem molt orgulloses. Va ser amb una alcaldia dels Comuns que es va aconseguir que es tirés endavant el soterrament, en un punt amb una sinistralitat molt elevada. I, per tant, té un element de seguretat, de recuperació d'espai públic i de vertebració de la ciutat. És el que ens agradaria treballar a tot el Vallès.
Una altra carpeta candent és l'habitatge. Un dels punts de l'acord d'investidura amb el PSC va ser el compromís de fer 50.000 pisos protegits nous abans del 2030. Amb el ritme actual, es pot assolir?
Estem lluny de fer una estimació positiva. Tenim un problema gran, greu i profund, de moltes dècades de desinversió, de no haver fet les polítiques que tocaven i desprotegir el sòl. Trigarem anys a poder sortir de l'atzucac en què ens trobem. Hem de ser honestes i dir que això s'ha de treballar des de totes les institucions on tenim capacitat. Els Comuns ho hem posat com una bandera fonamental. Hem insistit moltíssim al Govern d'Illa que complís els seus compromisos, perquè no ho estava fent. També ens corresponsabilitzem de tot el que s'ha de fer des de l'estat. Volem que tiri endavant la proposició de llei per incorporar el lloguer de temporada i d'habitacions dins de la llei d'habitatge.
"Si no compleixen els compromisos, no ens asseurem en una taula"
Són qüestions indispensables per negociar els pressupostos de la Generalitat?
Els acords s'han de complir. N'hi ha que no s'han complert i, per tant, no ens asseurem en una taula fins que no facin el que han de fer. No parlem només d'habitatge. Estem encallats en sanitat o educació. Collem perquè el partit socialista ho compleixi. Vull pensar que ho faran, perquè, si no, no ens trobaran al davant. Hi ha contactes permanents i hi ha una voluntat d'entesa. Estic segura que aviat podrem seure amb els companys del PSC, però han de complir.
En clau comarcal, un dels problemes vinculats a l'habitatge són els empadronaments irregulars.
La recepta és complir la llei. Fa dècades que hi ha poblacions a Catalunya que no ho fan. És mentir-te a un mateix. Necessites tenir un padró actualitzat per coses tan importants com els serveis públics, l'educació i la sanitat. És una deixadesa de funcions, a banda d'una racistada. La desesperació de Junts és el que porta a forçar una mica més una política que és degradant i estúpida. Negar l'empadronament a veïns és fer-se un tret al peu.
Rere els fraus hi ha màfies que s'aprofiten de la necessitat. S'ha pronunciat contra un enduriment punitiu, per exemple, davant la multireincidència.
Quan analitzes les dades en termes de delinqüència veus que no és cert que a més penes i presó hi hagi més seguretat. Al contrari. Ho veiem als Estats Units, amb presons plenes i un nivell de sinistralitat elevadíssim. No és el cas de Catalunya ni Espanya. Lligar-ho a la migració és perniciós i fals.
"L'Ernest Lluch ha de permetre que el Taulí sigui un hospital de referència"
Em parlava de la sanitat com un tema encallat. Un dels projectes que han de transformar el Vallès en l'àmbit sanitari és el futur hospital Ernest Lluch, rodejat d'entrebancs.
Cal apel·lar a la unitat. La situació que es viu al Taulí no és suportable. És un hospital que hauria d'estar al mateix nivell que el Vall d'Hebron o el Clínic i avui no ho està, i és per falta d'inversió. No per falta de capacitat o professionals. Està sobrepassat perquè no es destinen prou recursos. L'Ernest Lluch ha de permetre que el Taulí sigui un hospital de referència. No entenc que hi hagi grups polítics que no facilitin un acord per apostar-hi clarament.
Carlos Cordón (PSC) va assegurar que l’Ajuntament de Montcada es va negar en el passat mandat -amb alcaldia de Laura Campos (Comuns)- a donar llum verda al projecte perquè no volia assumir la gestió d’un nou barri.
Hi ha alguns atacs que fan caure la cara de vergonya. És una qüestió de model. Què necessitem per construir un hospital de referència? Més recursos, una fiscalitat concreta i una aposta per la sanitat pública. La dreta catalana i espanyola aposta per la privatització. La pandèmia va canviar el sentit d'una part de la ciutadania. Hi ha coses que pots preveure, com l'envelliment de la societat. Vol dir que en les pròximes dècades, la inversió pública haurà de ser molt més gran. Necessitarem residències, més recursos a la sanitat... Hi ha situacions que ja estan al límit. No pot ser que les persones treballadores aportin un percentatge molt més alt que aquells que guanyen més i són rics. Catalunya ha de fer un pas endavant en la fiscalitat.
Un dels equipaments que podria ampliar l'espai sanitari, com defensa el seu partit, és la Caserna de Sabadell.
Tenim molts exemples que mostren que no hi ha una relació entre necessitat i inversió a Sabadell. L'alcaldessa té una oportunitat al davant per impulsar un centre on tenir polítiques socials, públiques... tota mena d'equipaments, des de l'àmbit sanitari, gent gran, joves... O destinar una part a habitatge social. Parlem d'una infraestructura gran i valuosa. No és fàcil tenir un terreny així a Sabadell i, per tant, espero que s'imposi el sentit comú i es facin polítiques públiques, socials i útils per a la ciutat.
Hi ha un litigi amb l'Estat...
Estic segura que l'alcaldessa de Sabadell podrà asseure's amb el seu company de partit que porta el Ministeri d'Interior.
"La reducció de la jornada ja és una realitat; està guanyada"
En clau estatal, el fre a la reducció de la jornada laboral ha estat el cop més dur de la legislatura?
És posar portes al camp. La reducció de la jornada ja és una realitat. És una mesura amb un suport social enorme. Ja l'hem guanyada. Hi ha desenes de convenis a Catalunya que ja gaudeixen d'una jornada inferior a les 37 hores i mitja. On no succeeix? En els sectors més precaritzats. Volíem universalitzar una mesura que ja existeix i la patronal i l'administració ja han firmat. Quan Junts ha governat, ha firmat convenis on recull aquesta reducció. El que va fer la dreta catalana i espanyola és vetar un debat necessari com a país. Una mesura positiva per la productivitat de l'empresa. Tornarem a tenir el debat i està guanyat. L'únic que han aconseguit és ajornar-ho. És una dreta desnortada, que no té projecte de país i que només es mou per vetar polítiques públiques que clarament funcionarien, com ja s'ha demostrat amb la reforma laboral. Hem fet tot allò que deien que ens enfonsaria com a país. I ha funcionat millor que mai.
Parla d'una dreta desnortada. Com s'imagina l'esquerra a les eleccions estatals, després de la fragmentació de partits dels últims anys?
És evident que no estem en una situació senzilla. Hauríem de ser més benevolents amb la nostra història recent i amb nosaltres mateixos. No estem tan malament. Tenim una estabilitat i, davant d'això, hem demostrat que tant a Catalunya, com especialment a Espanya, teníem raó d'aguantar i tirar endavant propostes innovadores. Qui ha salvat milers d'empreses no ha sigut un govern de Junts ni el PP. Va ser un ministeri de Sumar impulsant els ERTO. Ens hem d'entendre. No em preocupa quina sigui la formulació de les llistes. Importa que hi hagi un programa comú i anem a les eleccions sent conscients del que ens juguem.
