La política vallesana ha experimentat en aquest mandat un triple relleu sonat al capdavant dels Ajuntaments. La primera a deixar el seu despatx en el món local va ser Eva Menor, que va fer les maletes per traslladar-se de la plaça Major de Badia a la Generalitat, designada com a consellera d'Igualtat i Feminisme en el Govern de Salvador Illa. La batllessa socialista acumulava quinze anys com a líder del consistori badienc, xifra que la convertia en la tercera amb més vigència en el càrrec. Llavors, deixava Ignasi Giménez, a Castellar, i Isabel Garcia, a Santa Perpètua, com els alcaldes amb més trajectòria a la comarca. Tots dos van encetar el cinquè mandat, tot i que amb diferències: Giménez ho havia fet de manera ininterrompuda des del 2007, mentre que Garcia va començar el 2002, però va viure un exercici sencer a l'oposició.
Abans de tancar el 2024, però, Giménez cedia el testimoni a Yolanda Rivera, que accedia al Palau Tolrà amb una herència de disset anys com a cap visible del govern municipal. El castellarenc renunciava alhora a la presidència del Consell Comarcal del Vallès Occidental en favor de l'alcalde barberenc Xavier Garcés. La seva motivació va ser el pas professional que el va dur també a Barcelona. L'octubre passat, Giménez va ser nomenat nou secretari de Millora Educativa del Departament d’Educació i Formació Professional de la Generalitat. L'exalcalde de Castellar assumia el nou rol després de treballar en l’últim any ja a la conselleria, on havia exercit de cap de l’Àrea de Coordinació dels Serveis Territorials i Entitats Adscrites. Les circumstàncies l'han portat en els últims mesos a afrontar decisions executives durant la baixa de la consellera Esther Niubó, que es va reincorporar fa pocs dies a les seves funcions.
Ara, el tercer adeu consumat abans de tancar el mandat és el d'Isabel Garcia Ripoll. La històrica alcaldessa de Santa Perpètua va rellevar com a cap de l'Ajuntament Pere Bufí, que ostenta el rècord absolut de longevitat d'un alcalde a la comarca des de la celebració de les primeres eleccions municipals sota el paraigua de la democràcia. El polític perpetuenc va governar al municipi des de 1979 fins al 2002, quan a finals del mandat va passar el relleu a Garcia -en aquell moment, a ICV-. Amb la seva marxa anunciada aquesta setmana, es confirma la renovació d'un seguit de cares que han marcat el dia a dia dels consistoris del Vallès Occidental durant les primeres dècades del segle XXI.
Avui, el rànquing el lideren noms com el de Javier Silva (Polinyà) i Ana María Martínez (Rubí), que viuen el seu tercer mandat, convertits ja en autèntics 'veterans'. Jordi Ballart, a Terrassa, suma més d'onze anys com a alcalde en dues etapes diferents. Per darrere, emergeixen figures com Marta Farrés (Sabadell), Carlos Cordón (Cerdanyola), Xavier Garcés (Barberà) o Oriol Lozano (Palau-solità i Plegamans), que són en el seu segon quadrienni i aspiren a revalidar el càrrec. Les eleccions municipals del pròxim 2027 obriran les portes a nous rostres en la política de casa nostra. A l'espera que s'oficialitzin tots els candidats, alguns acumulen una llarga trajectòria en els plens.
