A les portes del mes de desembre, a poca gent se li escapa que aquest ha estat un any molt especial per a Badia del Vallès. El municipi ha celebrat els seus cinquanta anys des del seu naixement com a nucli d'habitatges d'acollida per al nombrós grup d'immigrants arribat a casa nostra durant els anys setanta del segle passat. La commemoració s'ha omplert d'actes especials, des de murals participatius fins a la visita dels Reis d'Espanya en plena vigília de Sant Joan. Ara, la celebració espera una nova data assenyalada en vermell. Dissabte, a les 18.30 hores, s'estrenarà a la plaça Major el documental “Badia del Vallès, 50 anys de memòria i dignitat”, amb els records dels primers veïns i la mirada del Consell de la Infància sobre l’ahir, l’avui i el demà de la localitat.
Una de les protagonistes que s'ha posat davant de les càmeres per relatar els orígens de la ciutat en primera persona és l'emblemàtica Tere, testimoni que posa veu a cinc dècades de lluita veïnal. "M'han fet un seguiment de tot un dia, mostrant tot el que faig. Des de portar la neta a l'escola, anar al Casal d'Avis... M'han fet entrevistes a casa i a diferents ubicacions. He participat en tot", diu. Una de les missions del document audiovisual era precisament poder compartir amb els més petits allò que van viure els més veterans. "Hem transmès tot el que vam viure quan vam venir. Veies la curiositat dels infants, que han fet preguntes per saber-ne més", repassa sobre les trobades organitzades en diferents locals municipals.
- La Tere, una de les veus que expliquen els orígens de Badia
- Cedida
De moment, no ha pogut veure el documental. Confia que el resultat serà de gran valor per a diferents generacions. També futures. "No som professionals, però ja tinc ganes de veure'l per saber què he fet. Ho hem fet amb tot l'amor del món, això segur. M'he mostrat tal com soc jo, tot i que estàvem una mica nerviosos", admet. Ella ha 'actuat' al costat de dos badiencs més amb una gran experiència, exercint de fils conductors de la peça. "De moment, ningú vol dir res... Es guarda el misteri. El que sabem és que és una proposta sobretot en favor del poble. És un barri que ha estat sovint menystingut, vist amb certs estereotips negatius. Jo, en canvi, ho recordo com un lloc bonic, a pesar de les deficiències. Estic feliç de ser a Badia". Com tants altres, la Tere va arribar amb el seu marit -acabats de casar-se- procedent de Salamanca. Amb 73 anys, fa balanç d'un període frenètic, no només a Badia, sinó a tota la comarca i el país. "De seguida, vaig gaudir moltíssim de Catalunya i tot el que ens donava", remarca.
L'esforç d'aquella primera generació de 1975 va aixecar una ciutat quan tot estava per fer. Va ser com arribar a un camp a plantar la primera llavor i esperar a veure créixer el resultat. "Badia ja era preciosa. Tenia jardins bonics, pocs cotxes, molts nens... Com totes les ciutats, hi ha moments en què llueix més i altres menys. Però ho recordo amb molta il·lusió i orgull. Amb les ganes de fer feina per aconseguir més comerç, botigues, serveis, escoles... Al principi havíem de sortir fora a comprar qualsevol cosa. Aquells primers mesos van ser durs, perquè no hi havia res. Absolutament res. Tot estava per fer. Després va venir un forn de pa i altres establiments", rememora.
Avui, la localitat vallesana travessa un moment clau, fent bandera de la retirada de l'amiant. Un punt d'inflexió per a l'impuls d'un lloc que, per a molts, va suposar de seguida una nova llar. "Sempre falten coses, però veig la gent que treballa pel barri amb il·lusió i ganes de continuar creixent. És un escenari semblant a la lluita que vam liderar nosaltres quan vam arribar". La influència d'aquells joves -avui, avis- continua present. És el llegat d'una generació que apareixerà a la gran pantalla per reivindicar un esperit perenne de rebel·lió contra l'estigma.
