L'Imma i el Josep Budallés es miren amb orgull la clientela que omple el local de l'avinguda de Burgos. "Tenim sort que gairebé sempre està així", adverteix ella, detectant sorpresa en els menys habituals. L'hospitalitat es percep de seguida. Els dos germans continuen la saga del cognom que va impulsar fa mig segle la primera farmàcia de Badia. "La va posar el meu pare. Amb el seu germà, tenien una farmàcia a Barcelona. Després en van obrir una altra a Sant Boi. La tercera va ser aquí, la primavera del 76. Pràcticament, no hi havia res. Tot això era un descampat", repassa l'Imma, que es considera filla d'aquella decisió valenta. "Mira quina curiositat, mirant papers, que el dia que vaig néixer jo, el 22 d'abril del 1975, és el mateix dia en què van acordar adjudicar-li el local al meu pare", apunta. El procés, marcat per una subhasta, va penetrar ben endins. "Jo estava a la panxa de la meva mare i ell ja tenia cinc anys", assenyala al Josep.
L'esperit fundacional ha perdurat cinquanta anys gràcies a un veïnat que ha trobat a l'establiment la confiança necessària davant de qualsevol neguit. "Va començar el papi i el Manolo, el pare d'una noia que ara treballa amb nosaltres, que tenia 14 anys", rememora. L'afabilitat, comparteixen, ha estat el principal motor tot aquest temps. "Des del principi, era una farmàcia molt humana. El meu pare era un crac. La pena és que va morir el 2018. Ha sigut dur celebrar els 50 anys sense ell, però és un homenatge a algú que, del no-res, va tirar endavant i aixecar la farmàcia, que és una passada". El Josep vivia per a la farmàcia. I per als badiencs, malgrat ser de Barcelona. "Quan es va fer l'acte, va venir molta gent a explicar històries. Jo les vaig escrivint totes. M'agradaria que en sortís un llibre. T'adones que el papi era una persona molt humana. Llavors, molta gent passava moltes penúries. Recorden quan venien a pagar la llet i ell els deia 'Ja me la pagaràs quan puguis'. I, com aquestes, mil situacions. Crec que el Josep i jo que hem heretat això. El factor humà. És el que ens va ensenyar i el que intentem transmetre", resumeixen.
- L`Imma i el Josep, els germans Budallés al capdavant de la farmàcia de Badia
- David Chao
L'Imma ha fet els 51 anys aquesta setmana. "Vaig amb la farmàcia", riu. Ell en té 55 i amb 18 ja voltava pel local. Tota una vida. "És un negoci que estàs molt en contacte amb la gent. Els coneixes molt. Tots els nanos petits ara són pares. Han tingut fills", destaca ell sobre el bagatge acumulat. El pas del temps els ha permès veure l'evolució de les famílies i l'indret des del lloc privilegiat on van posar la primera pedra. "Sobretot, ha canviat molt la infraestructura. Quan vam arribar aquí, no hi havia ni l'Ajuntament. Tot això del davant eren palmeres verdes. La gent s'ha anat fent gran amb nosaltres, però continuem tenint la mateixa clientela", expressen. L'arrelament dels Budallés ha estat total amb un municipi que els va acollir des del primer dia. "La gent de Badia és molt maca. Són gent molt agraïda. Si tens qualsevol gest amb ells, l'endemà et portaran un pastís, una truita de patates... Ha passat. El dia dels 50 anys ens van portar de tot", confessa ella.
De moment, no pensen en el relleu. "Fills en tenim, però que vulguin continuar... No està decidit", coincideixen. "Seria maco...", rumien. Ells dos personifiquen la quarta generació de farmacèutics. "El nostre besavi, avi i pare s'han dedicat això. El besavi era farmacèutic a Portbou i tenia laboratori. Va aconseguir comercialitzar diversos medicaments", reivindica l'Imma, assenyalant documents emmarcats en una de les sales rere el taulell. El seu avi també va estar implicat en un laboratori de Paido, les primeres llets en pols que substituïen la llet materna. Quan parlen de la nissaga de farmacèutics se'ls hi dibuixa un somriure nostàlgic. El record del Josep continua ben viu a Badia. "Va tenir una visió impressionant. I ho va fer molt bé. No tenia ni un duro i s'ho va jugar tot aquí. I li va sortir molt bé", tanquen. A fora, un parell de dones intervenen, veient el cartell de celebració: "Ara, cinquanta anys més!", exclamen. "Jo segur que estaré en algun lloc, vigilant", somriu l'Imma.
