La programació de Sant Jordi a Castellar s'allargarà fins diumenge amb dues activitats que uneixen la literatura i la història. Fets d'un passat llunyà, que recorden una societat que avui ens resulta inimaginable. A les 10.30 h, el cicle “Un Tomb per la Història” del Centre d’Estudis de Castellar-Arxiu d’Història aprofita el centenari del Sindicat Agrícola Harmonia per fer una passejada per diversos espais lligats a l’associacionisme del municipi. A la tarda, la masia de Can Carner acull la proposta No eren bruixes, eren dones de Castellar, una representació del text escenificat del procés de les bruixes de Castellar i un trivial dedicat a les dones del municipi. L’activitat, organitzada per la Cooperativa d’Habitatge de Can Carner, el Col·lectiu Aspàsia, l’Esbart Teatral de Castellar i el Centre d’Estudis de Castellar-Arxiu d’Història, començarà a les 18 hores.
Els participants inscrits, més d'una seixantena, optaran a diversos llibres d'una donació de la llibreria Malapeça de Sabadell. L'objectiu de la trobada és recuperar un dels períodes que han marcat la història del poble i el conjunt del país. L'acte neix de la voluntat de teixir vincles entre les diferents entitats, en aquest cas, per recordar la figura de les tres dones de Castellar que van patir les acusacions de bruixeria. El text, que serà interpretat per integrants de l'ETC, ha estat cedit per l'associació Les Carnera. "Va ser un genocidi en tota la regla. Un feminicidi", coincideixen l'historiador castellarenc Llorenç Genescà i Marta Chamorro, membre de la cooperativa de Can Carner. La lectura dramatitzada rememora aquell procés.
- Una de les activitats recents a la Masia de Can Carner de Castellar
- Cedida
Tot plegat, ens transporta al 1619, en temps de gana, males collites per culpa de les pluges, senyors feudals poderosos i persecució de l’heterodòxia religiosa. "És el gran moment de la cacera de bruixes a Europa. Alguns historiadors, els més prudents, han parlat de 60.000 processos a dones que van acabar executades. Va ser una massacre que volia situar les dones en un paper menor, sent acusades, sempre víctimes, en una retallada molt forta dels seus drets", sintetitza Genescà. El gruix dels processos per bruixeria va tenir lloc a les cúries municipals: tribunals civils municipals que els senyors feudals, tots ells homes encapçalats pel batlle designat per ells, nomenaven per impartir justícia en el seu nom.
"Quan s'inicia tota aquesta persecució, el sistema judicial no assumia la innocència d'una persona, havent de demostrar la culpabilitat. Era al revés. En el cas de la persecució de les bruixes, una dona acusada era automàticament culpable", detalla Genescà. En aquest context, a causa de les confessions i les execucions fetes a sis dones de Caldes de Montbui, es va trobar una justificació i la connexió per fer el mateix amb les tres castellarenques. La reducció de penes o la innocència s'aconseguien a través de la delació, que sumaria tres víctimes més a Sabadell. Però tot i que en el text del procés s’afirma que les dones de diversos pobles de l’entorn s’aplegaven per fer pràctiques satàniques, les raons que s’intueixen de fons són diferents. "Eren utilitzades com a elements de lluita. Van rebre exclusivament per ser dones de, filles de... Ni curaven, ni feien de vetlladores... Eren gent com nosaltres!", puntualitza l'expert.
La jornada ha de visibilitzar les fosques pràctiques viscudes durant el segle XVII, amb tres noms que ressonen en l'imaginari col·lectiu castellarenc: Violant Pèlags -coneguda com a Violant Carnera- Eulàlia Oliveres i Jerònima Omet -coneguda com a Jerònima Muntada-. Van ser tres dels centenars de dones acusades bruixeria a Catalunya entre 1616 i 1622. En un context de pobresa cada vegada més accentuat, i en què els homes perseguits per la justícia passaven a formar part de les bandes de bandolers, les víctimes van ser aquestes figures que han passat a la història i que diumenge recuperarà l'activitat a la masia. Les entrades estan exhaurides, però la intenció és repetir el format més endavant. Suport Castellar rebrà els beneficis de l'activitat, que comptarà amb servei de barra.
