Cent anys de la reconstrucció del Puig de la Creu i una dècada de la recuperació de la campana

El cim del Puig de la Creu està de celebració. Aquest 2025 fa una dècada de la recuperació de la campana i cent anys de la reconstrucció que observa des de les altures Castellar, Sentmenat, la comarca i més enllà. Per aquest motiu, l'indret espera viure un acte de commemoració el pròxim 30 de novembre, amb la presència de diferents figures i famílies clau en tot aquest procés. L'aniversari rodó de la instal·lació d'una nova campana a l'espadanya va motivar la propietat a organitzar la cita, que preveu la descoberta de plaques commemoratives, una ballada de sardanes i parlaments per reivindicar l'evolució del mític emplaçament.

Més enllà del paper de les administracions, Gener Martí, actual propietari, destaca la importància de la campanya de micromecenatge per poder impulsar elements com la campana, que posteriorment va ser electrificada. "Volem per fer memòria del que han estat aquests cent anys. Posar en relleu els tres propietaris en aquest període", referma. Josep Perich, els germans Josep i Pere Borrell i Fumador i el matrimoni Martí Monllor han custodiat i restaurat un castell edificat entre els segles XVI i XVII, protegit avui com a Bé Cultural d'Interès Nacional. "Tots han contribuït d'alguna manera a fer que el Puig sigui avui el que és", ressalta. La trobada no pretén ser un acte multitudinari, però sí emmarcar aquestes reformes que s'hi han impulsat des de 1925.

La història recorda que Josep Perich Fruitós va adquirir el Puig de la Creu al voltant de l'any 1922. Tres anys després, va començar la reconstrucció de la zona, presidida per l'església Santa Maria. La presentació del 30 de novembre servirà per revisionar imatges de les tres èpoques, amb la capella com a testimoni dels canvis, i es col·locarà la placa per commemorar l'efemèride. L'objectiu és que cada etapa compti amb algú que intervingui en les explicacions per repassar anècdotes i coneixements que s'han compartit entre les generacions posteriors. Prop d'una quarantena de famílies i particulars amics del Puig que van participar en el micromecenatge en un moment clau en l'indret.

"Hi ha un denominador comú a les tres propietats: tots tres van ser uns romàntics. Van actuar per amor a l'art, destinant-hi molts recursos. Hi ha també una coincidència a voler fer un alberg, una espècie d'hostal. Veure el Puig com un lloc de petites estades. I un últim factor que ha reforçat la voluntat de tenir un punt on tothom hi ha pujat i que sempre ha volgut ser de trobada, fomentant l'accés de la gent", considera Martí. L'últim diumenge del mes, la benedicció d'Acció de Gràcies, la repicada de la campana Santa Pau i el brindis final prometen reivindicar la tradició i la modernitat d'un lloc icònic. Tot plegat, després de dos anys amb projectes de millora de l'edifici i els entorns en desenvolupament que han tornat a posar l'espai en el centre de la conversa ciutadana.