Moltes vegades, les conquestes més rellevants arriben després dels gestos més senzills. No és una frase de tasseta de Mr. Wonderful. Aquest plantejament explica el naixement de col·lectius com el d'Aspadi, l'associació de Cerdanyola creada per donar un lloc de lleure, autonomia i inclusió a les persones amb discapacitat intel·lectual que no trobaven el seu espai després de classe. Aquest diumenge, l'entitat bufarà les trenta espelmes, amb un acte que espera ser multitudinari a la plaça de l'Abat Oliba. L'objectiu de famílies, membres i voluntariat és reivindicar l'arrelament a la ciutat i reforçar el seu paper com a actor clau en la societat cerdanyolenca en les últimes tres dècades. "Es va constituir com un espai per fer activitats extraescolars. Els nois anaven fins a les cinc a l'escola i, després, molts no tenien res. Fins que es van començar a reunir al carrer de Santa Eugènia", repassa sobre els inicis José Moreno, actual president de l'agrupació.
Ell va arribar a Cerdanyola l'any 1965. Al municipi hi ha trobat un teixit associatiu desinteressat que ha acompanyat diferents generacions. Primer, en un local de veïns que compartien. Fa quinze anys, Moreno va entrar com a usuari d'Aspadi. "El meu fill, que té síndrome de Down, volia fer piscina. L'única associació que ho oferia, adaptada a ells, era Aspadi", recorda. Fa quatre anys, el president va plegar i no hi havia un relleu clar. Malgrat els dubtes inicials, va recollir el guant. "La junta va dir: o canviem, o morim. Vam muntar una junta i em van nomenar president", sintetitza. Actualment, són vuit membres en la gestió i gairebé una quarantena d'integrants amb discapacitat intel·lectual que hi participen. Les activitats són constants durant el curs: manualitats, ioga, zumba, un esplai –coordinat amb la Creu Roja–, natació a la piscina de Can Xarau, bàsquet a l’escola Sant Gabriel de Ripollet o el ping-pong, una de les disciplines que desperten l'orgull del grup. "Et convido que vinguis un dimarts a la tarda. Hi ha molt nivell! Aniran a campionats, eh!?", reivindica.
- José Moreno, president d`Aspadi, que desenvolupa diferents propostes com els tallers de manualitats
- Juanma Peláez
Durant la seva trajectòria professional havia treballat a la companyia PepsiCo. Avui, en plena jubilació, les obligacions es mantenen, omplint la rutina. "Gestiono temes amb Ajuntament, autoritats... Sempre m'he relacionat bé amb regidors. He organitzat activitats de futbol escolar i altres iniciatives. La implicació aquí és molt gran", referma. La seu, ubicada al carrer d'Anselm Clavé, no s'atura durant l'estiu, malgrat que les activitats ja hagin finalitzat. "El que ve és més gros que el que ha acabat. Quan tanquem la festa dels 30 anys, venen els Special Olympics", adverteix. Hi haurà deu nedadors, que competiran entre el 9 i el 12 d'octubre a Tarragona, on s'espera la presència de més de 1.700 esportistes. "S'ha d'organitzar tot molt bé. Requereix feina", sosté.
La cita d'aquest cap de setmana s'observa com una oportunitat. La celebració començarà a les deu amb l'actuació del quadre flamenc de la Casa d'Andalusia, i continuarà amb una sessió de zumba. A les 11.30 h es llegirà el manifest institucional, a càrrec de l’alcalde, Carlos Cordón. Posteriorment, s'ha organitzat un espectacle de màgia i, a partir de les 13 h, música amb discjòquei i una actuació infantil amb el Mickey i la Mini. "La intenció és que el poble sigui partícip. Que conegui què és la inclusió o la discapacitat i vegi què fem. Si no ens obrim al món, d'aquí a cinc anys desapareixerem. Aquí hi ha usuaris de 18 fins als 55 anys. Ja són adults. I això té un recorregut concret. Si no et dones a conèixer, no pots continuar", resumeix. El 30è aniversari és una data rodona per poder treure pit, en un moment en què calen més mans. "El voluntariat, malauradament, no té molt recorregut. Falta implicació de la gent. En la discapacitat, si no som pares, germans o familiars, no tira endavant", lamenta.
El relleu a la presidència volta pel cap del José. "Si algú s'anima, em donaria una alegria", admet. Ell ha sigut aficionat a la bicicleta, però l'ha hagut d'aparcar per les obligacions actuals. "He agafat una mica de pes, així que si puc cedir el testimoni aquí i tornar-hi, seria ideal", riu. La voluntat, puntualitza, és que hi hagi alguna candidata. "Que sigui dona seria un missatge molt interessant". Mentrestant, l'equip continua endavant amb cares visibles com la del Paco, secretari. Ell, però, s'espolsa qualsevol opció d'agafar el relleu al capdavant. "Si algú ho gestiona bé, és ell. Coneix tothom. I té una virtut: si t'ha conegut avui, ja no s'oblidarà de tu", tanca.
