Polinyà corregirà noms dels carrers i substituirà les plaques actuals

Polinyà estrenarà el seu propi nomenclàtor, una eina que permetrà fixar els criteris per definir els noms de carrers, places i altres elements de l'espai públic. L’acord implicarà la correcció del nom del carrer d'Isidre Nunell, la modificació del nom del carrer de Palau de Plegamans pel nom oficial del municipi veí, Palau-solità i Plegamans, i el canvi de la carretera del Ramal a Sabadell per l'avinguda del Ramal a Sabadell. El llistat s’ha elaborat amb una comissió creada pel ple, que va aprovar a l'octubre la iniciativa. Queden pendents d’aprovar les descripcions dels noms per encarregar les noves plaques de carrer, que seran substituïdes.

"La idea era renovar les plaques, perquè hi ha zones en què són molt envellides. Hem tingut problemes econòmics que ho convertien en una acció menys prioritària. Amb l'estabilitat actual, s'ha tornat a posar sobre la taula per fer el primer nomenclàtor", diu l'alcalde polinyanenc, Javier Silva. La mesura permet regular a partir d'ara qualsevol incorporació en el llistat. "No hi havia un document únic. S'ha posat en ordre i se li dona contingut, amb una comissió i un reglament sobre com funciona el nomenclàtor i com es determinaran nous noms de carrers", afegeix.

Aprovació d'ordenances del 2027

En paral·lel, el ple extraordinari celebrat el 28 d’octubre passat va servir per aprovar provisionalment les ordenances fiscals per al 2027, que preveuen un increment general del 2,5% en l’IBI i en algunes taxes administratives; i una pujada del 8% en la taxa de residus. "Vam optar per un canvi de criteri el primer any, en què es pagava en funció del nombre d'habitants per domicili. Es va fer amb la idea de no fer un increment tan substancial. L'any passat ja va ser del 8% i aquest exercici repetim. Per llei, la taxa ha de tendir a recaptar el 100% del cost", argumenta Silva. Grups com Podem Polinyà qüestionen que no s'hagin congelat els tributs, a les portes d'uns pressupostos que confirmen l'impuls en les arques municipals.

La quota anual d’un habitatge amb dos residents, per exemple, passa de 76 a 82,08 euros, i la d’un habitatge de quatre o cinc residents, de 108 a 116 euros. Les quotes dels habitatges sense residents i dels locals comercials inactius es mantenen en 30 euros. El termini per sol·licitar reduccions s’amplia fins al 31 de desembre, i el 2027 es mantindran d’ofici les reduccions a qui ja en gaudeixi i continuï complint els requisits. El tipus de l’IBI urbà passa del 0,642% al 0,658%. Per als immobles industrials de més valor cadastral, l’increment s’ha vinculat a l’IPC, amb una pujada total del 3,9%, que coincideix amb la previsió del Banc d’Espanya. El punt va tenir set vots a favor –per l'absència d'un dels regidors del govern local– i cinc en contra.

L'oposició considera que un increment del cost en els ciutadans hauria de comportar millores en l'espai públic, que, a parer dels grups, no són visibles. Els portaveus més crítics amb la gestió municipal lamenten que la localitat s'ha convertit en "un abocador de deixalles" de veïns de l'entorn, incrementant la sensació de brutícia. En aquest sentit, Silva ha detallat al Diari la intenció de posar en marxa més càmeres de videovigilància, amb una licitació ja oberta. Els problemes s'han acumulat sobretot a les portes de la deixalleria, on es fan recurrentment abocaments il·legals, i les sortides de Palau-solità i Sentmenat. L'executiu local preveu que el primer trimestre del 2027 puguin entrar en funcionament les càmeres. Abans, fins al febrer –ja adjudicat–, es col·locaran dues càmeres temporals, justament, en les zones més damnificades per l'incivisme.