El novembre passat, responsables polítics dels sis municipis que rega el Ripoll es van reunir a l'àrea de Sant Vicenç de Jonqueres de Sabadell en la presentació del projecte comarcal que ha de transformar l'entorn del riu. "Si al riu li va bé, tindrem millors ciutats", resumia l'alcaldessa local Marta Farrés, amfitriona de la jornada. Ara, la iniciativa "El riu, teixint fils de vida" s'ha traslladat sobre el terreny amb l'inici d'unes obres que s'han d'allargar uns sis mesos, si tot va segons el previst. Els treballs van començar la setmana passada a Sant Llorenç Savall i hauran d'anar avançant de nord a sud, fins a arribar a Montcada i Reixac a la desembocadura del Besòs. En total, són més de 40 quilòmetres en el punt de mira per tal de cohesionar el territori i deixar de donar l'esquena al riu, concebent-lo com un eix fonamental en l'harmonia del Vallès Occidental.
"Tots els municipis estan implicats. Individualment, ja fan actuacions, però aquest projecte complementa el que es fa en cada lloc i hi dona un sentit en comú. Desenvolupa intervencions que garanteixen la continuïtat del camí del riu", resumeix la cap dels Serveis Tècnics del Consell Comarcal, Natàlia Tierno. Els moviments vertebren tres eixos fonamentals: l'adequació dels camins a la llera del riu, el foment de la mobilitat sostenible a través de sis nous carrils pedalables -i punts de recàrrega- i la dignificació del patrimoni com a factor d'interès turístic a casa nostra. "És ambiciós perquè treballa per la continuïtat de tot el camí", reitera. La inversió total és de més de mig milió d'euros finançats per fons europeus i, malgrat que no hi ha un calendari exacte sobre quan s'actuarà en cada punt, el repte és finalitzar les taques al llarg del mes de juny, abans de l'estiu.
Accions en tots els municipis
En aquest escenari, un desafiament sobrevingut és la limitació en el medi natural d'algunes localitats pel brot de pesta porcina originat a Cerdanyola. Tierno, però, matisa que la majoria de tasques es podran desenvolupar amb normalitat. A Ripollet i Montcada i Reixac, per exemple, les obres no afecten terrenys forestals i no s'entrarà a la llera del riu. Tot plegat, és compatible amb les restriccions. A Sabadell, on hauria d'arribar la maquinària durant la segona meitat de febrer, s'actuarà sempre d'acord amb la normativa existent en el moment. El projecte se centra en el camí que discorre pel marge dret de la llera, des de Ribatallada fins al Molí d’en Mornau. En aquest àmbit es preveu un conjunt d’actuacions orientades a prevenir la degradació del camí i, alhora, a millorar les condicions d’accessibilitat i seguretat per als usuaris, reforçant la funcionalitat del corredor fluvial com a espai d’ús públic i de connexió territorial.
Una de les intervencions més remarcables es farà a Barberà, en un dels "punts negres" del recorregut del Ripoll, on cal pujar el pont de la carretera B-140 per continuar el trajecte pel riu després. "Treballarem per fer-hi un gual que doni molta més fluïdesa i eviti aquest risc", manté la responsable. En general, es renovarà la pavimentació i augmentarà l'amplada. Gran part del recorregut serà ciclista i senderista -a excepció d'un tram a Sant Llorenç, només apte per caminar-. El desplegament es fa a dos nivells. Un més manual, en aquesta primera fase al nord. I un segon més mecànic, amb la maquinària en marxa a partir de Castellar.
- L`entorn del Ripoll a Sabadell
- David Chao
El regidor castellarenc d'Entorn Natural i Riu Ripoll, Aleix Canalís, coincideix que les accions contemplades en el pla donen continuïtat a la feina feta en els diferents municipis de la Conca del Ripoll. "És un àmbit molt llarg i calen inversions periòdiques", resumeix. El portaveu destaca la visió global d'una iniciativa que potencia els valors naturals, paisatgístics i patrimonials del riu. En clau local, ja s'havien fet desemborsos importants en recuperació de camins i arranjaments, amb la zona de Can Barba al pont del Turell en el punt de mira. "Quan fas una inversió, t'obliga a destinar recursos, per exemple, per desembrossar. El projecte permet recuperar infraestructures i també fer aquest manteniment", tanca.
Sembla evident que tot això haurà d'anar acompanyat d'un canvi de mentalitat social. Xavi Romero, biòleg responsable de Medi Fluvial al Consorci Besòs Tordera, reivindica el paper del riu com a font de vida i precursor de pobles i ciutats. "És la natura més pròxima que tenim, sobretot en àmbits tan urbans com l'àrea metropolitana. El Ripoll és un excel·lent connector entre els parcs naturals de Collserola i Sant Llorenç. El seu paper és vital com a proveïdor de serveis ambientals i centre d'activitats de lleure i benestar", sintetitza. Per això, considera que millorar el paisatge del riu i fer-lo accessible, amb més connexions a través de la llera, és una línia d'actuació fonamental. "Malgrat que hi ha estudis que indiquen que la percepció social del riu ha millorat, encara hi ha estereotips. Una percepció de brutícia o deixadesa". L'expert demana perdre aquesta sensació de por "excessiva" al riu. "És una infraestructura del verd urbà, però no és com un parc o una plaça. S'ha de valorar pel seu funcionament orgànic. El disseny de projectes ho ha de tenir present, però també l'usuari". Entrem, conclou, en un espai naturalitzat i amb dinàmiques pròpies. Cal evitar l'artificialitat i reforçar la seva essència.
