El procés per recuperar l'esplendor del riu Ripoll al Vallès Occidental continua en marxa i es troba en un punt que es podria considerar d'inflexió. Així, almenys, és com observen el moment actual les autoritats polítiques de la comarca, convençudes de transformar aquest entorn natural per a convertir-lo en una referència atractiva que uneixi les localitats que travessa. La voluntat pren forma a través del projecte "El riu, teixint fils de vida", que vertebra tres eixos fonamentals: l'adequació dels camins a la llera del riu, el foment de la mobilitat sostenible a través de sis nous carrils pedalables -i punts de recàrrega- i la dignificació d'un patrimoni existent -però apagat- que ha de suposar un factor que desperti l'interès turístic a casa nostra. Les obres per traduir totes aquestes intencions en el terreny han de començar en les pròximes setmanes, amb una inversió total de més de mig milió d'euros finançats per fons europeus.
Divendres al matí, l'àrea de Sant Vicenç de Jonqueres ha estat el punt de trobada de diferents càrrecs públics cridats a escenificar l'impuls d'una iniciativa en comú que el Consell Comarcal del Vallès Occidental ja havia presentat en societat. L'alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, ha fet d'amfitriona. "La nostra comarca no s'entén sense el riu. Una peça icònica, motor del desenvolupament industrial que hem sabut recuperar", ha reivindicat. L'objectiu de les accions, sosté, és garantir aquest pes. Una aposta que vol veure aquest espai natural com un lloc cultural, esportiu i d'oci, amb nous usos que facin compatible l'activitat amb el repte ecològic i de canvi climàtic palès, sense anar més lluny, en les últimes hores. "Si al riu li va bé, tindrem ciutats millors", reivindicava sobre un canvi de paradigma que pretén obrir la societat vallesana al riu.
- Representació insitucional en l`acte a Sant Vicenç de Jonqueres, al riu Ripoll
- Juanma Peláez
La transformació d'uns quaranta quilòmetres ha de cohesionar el riu al seu pas pels sis municipis que mulla. Des de Sant Llorenç Savall fins a Montcada i Reixac -de parc natural a parc natural, desembocant al Besòs-, passant per Castellar, Sabadell, Barberà i Ripollet. Abans de l'estiu del 2026, els entorns i accessos han d'obrir la porta a un recorregut amable, ple d'elements d'alt valor patrimonial que els mateixos alcaldes han reivindicat en les seves intervencions. "La col·laboració territorial és imprescindible. El riu no té fonteres i ens uneix com a comarca", remarcava Yolanda Rivera, sobre el sentiment general de la resta de responsables dels consistoris. En aquest sentit, Bartolo Egea demanava entendre el riu com un organisme propi, viu i vertebrador. "Som aquí, però no pensem que som a Sabadell o a Montcada i Reixac", deia per ressaltar l'harmonia que persegueix el projecte. Xavier Garcés, també com a president del Consell Comarcal, destacava la implementació de sis punts de càrrega per a bicicletes elèctriques en els municipis. Mentre que Luís Tirado, alcalde de Ripollet, ha fet una crida a continuar buscant més recursos per promoure més actuacions en l'espai verd.
A més dels alcaldes implicats i la regidora de Sant Llorenç, Rosa Maria Puig, la jornada ha comptat amb la presència d'Anna Maria Martínez en representació de la Diputació de Barcelona i Xavier Font, subdirector General de Desenvolupament Turístic Territorial a la Generalitat. Tots dos consideren les intervencions a punt de començar com una "oportunitat d'activar la memòria col·lectiva" i canviar la mentalitat de la ciutadania en la seva mirada cap al riu. També de veïns de la rodalia atrets per un model que vegi el Ripoll com un lloc privilegiat de vida. "Més Vallès i millor turisme", tancava Font. En aquesta direcció, es preveu la posada en marxa d'una nova aplicació mòbil que recopili documentació gràfica i històrica per a la creació dels continguts i les reconstruccions dels edificis amb realitat virtual. Una nova eina que ha de potenciar punts emblemàtics i acostar-los a una comunitat que, durant molt temps, li ha donat l'esquena.
