Mateu Triquell és una d'aquelles figures que expliquen un municipi. Amb totes les implicacions que la frase comporta. Només cal compartir taula amb ell una estona en una pastisseria de Sant Quirze per a constatar la seva popularitat. "La dona d'aquella taula també la conec. Ve a moltes sessions", adverteix. Arriba a la conversa preparat amb tríptics i documentació històrica de l'entitat, des del seu naixement l'any 2002. Després de jubilar-se, es va implicar de ple per a donar un impuls al projecte de l'Aula d'Extensió Universitària. "Tenia ganes de fer coses. Sempre m'ha agradat rodejar-me de bons col·laboradors. Aquí faig de pont", precisa.
Des que va entrar com a president el 2010, han passat d'una vintena d'assistents a les conferències a ser més de 350 socis. "Sempre he cregut en el fet d'estar en grup. Formar part del col·lectiu". La filosofia de l'associació, narra, és aprendre per aprendre. "La idea de l'Aula neix a França, quan un professor es va jubilar als 55 anys. Aleshores, va impulsar xerrades, com a classe oberta per a la gent", relata sobre un tarannà que l'ha captivat. "Jo no he anat mai a la universitat, perquè he pencat des dels catorze. Però em vull nodrir de la gent que està allà dins", expressa sobre el plantejament que el va motivar. "Vull escoltar i aprendre el que m'entri", sintetitza. Un model que no ha parat de créixer. "Hem aconseguit que cada dimecres a la tarda, gairebé 200 persones facin cua a la Patronal i puguin entrar a escoltar el convidat de torn", s'enorgulleix.
En realitat, la seva vocació per a contribuir a la formació i al coneixement ve de lluny. Fa dues dècades ja va proposar crear espais a l'empresa perquè els treballadors estiguessin més preparats per a la seva feina. Ell era comercial de Gabarró. Un càrrec que li va permetre descobrir món i ampliar horitzons, gairebé com a autodidacta.
Les casualitats per arribar a Sant Quirze
Nascut a la Rambla de Sabadell, la seva vida va canviar després d'unes obres impulsades pel pare quan ell tot just era un adolescent. "Als divuit anys, vam buscar on podíem anar mentre durava la reforma. Vam mirar a tota la rodalia. El meu pare comerciant i necessitava moure's". Sant Quirze, rememora, reunia tots els requisits familiars. "Era el lloc ideal. Vam trobar la tranquil·litat. Hi havia 6.000 habitants en aquella època. Ara en som més de 20.000. Ens va encantar el poble. Ja soc més mussol que sabadellenc", bufa.
- Mateu Triquell, veí de Sant Quirze
- David Chao
El Mateu entraria dins de la definició d'un home viscut. Una persona que ha conegut llocs i personalitats que ara recorda en forma de companys de viatge i anècdotes que el condueixen fins al present. En el fons, qualsevol fase de la seva vida ha alimentat aquest vessant curiós i inquiet. Des que jugava a handbol amb l'Arraona i quan, més tard, es va passar a la raqueta. "Amb el tenis també m'anava bé, fins que em va començar a fer mal el clatell, l'esquena...", repassa. Avui, diu, continua anant al Club de Tennis Sabadell. "Fa cinquanta anys que soc soci. Ara és quan l'amortitzo, que em surt gratis", riu.
A punt dels vuitanta anys
L'any que ve complirà els vuitanta anys. Però el seu esperit es manté intacte. "Tot sol no faré res", proclama gairebé com a leitmotiv. Després d'una breu etapa com a regidor del poble els anys vuitanta, la política va penetrar per sempre en ell. "Tots som polítics", diu convençut. De fet, admet, els seus discursos durant les xerrades a l'aula són coneguts. Ara, confessa amb la boca petita, pensa en un futur relleu al capdavant, però sense deixar de ser-hi d'alguna manera. "Vull que el dia que plegui, hi hagi continuïtat. Jo ja porto quinze anys...", avisa.
Sense data fixada per girar full, tot i els consells que rep a casa, continua buscant nous aprenentatges. Un dels últims tastets l'ha portat a la guitarra, que va començar a aprendre a tocar ja jubilat. La música sempre ha sonat a la família. El seu net, de fet, és potser més famós que ell. "El primer cop que el vam veure a Eufòria ens queia la bava", reconeix. Tot i l'anomenada del Cesc, ell es reivindica com el Triquell original de Sant Quirze. "De vegades, m'escriuen un missatge pensant que soc el meu net. Però és un orgull", s'emociona. També amb ell ha exercit de conseller. "Hi ha una frase que serveix de filosofia de vida. Si vols arribar ràpid, ves sol. Si vols arribar lluny, acompanyat", tanca sobre l'esperit que ha teixit la seva biografia.
