"Ja no busco validació externa, estic redefinint què és realment l'èxit": la metamorfosi de LAIA LEAL

"Estic redefinint què és realment l'èxit i crec que mereixo el meu lloc. Ja no tinc la sensació de voler ocupar poc espai", reivindica LAIA LEAL, desempallegant-se de la síndrome de la impostora. Als 29 anys, la cantant de Santa Perpètua de Mogoda està a punt de treure el seu segon disc, que sortirà a la llum molt aviat. Una proposta que neix per demostrar que dels moments per oblidar, sovint, pot brollar la força. "És una celebració de la vida, perquè la música mai m'ha fallat. I és la primera vegada que aconsegueixo plasmar una visió tan positiva", narra des del seu racó preferit de la vila, mimetitzada amb la natura.

Feia dos anys que la vallesana no llençava nous temes i ja han passat cinc des que va publicar ‘Resistance’, el seu debut. Des d’aleshores, ha canalitzat els cops en forma d’art i també els ha convertit en benzina per fer un clic: ja no necessita validació externa. "Vaig tenir la sensació que estava sola al món, van ser moltes decepcions alhora. A l'univers musical hi ha molt fantasma”, confessa Leal, que vol mostrar una nova imatge més adulta i autèntica. 

"Per a mi era molt important recuperar el meu nom per a presentar-me, LAIA LEAL, en majúscules. No volia amagar-me més sota un alter ego que ja no em representava", explica l'artista, en la que ha estat la primera declaració d'intencions d'un empoderament que vol que traspassi els altaveus per fer vibrar el seu públic. “Ja no m’obsessionen tant els números, però sí que m’agradaria que el missatge, que és essencial estimar-se incondicionalment a una mateixa, arribés a molta gent. Jo abans feia el contrari: em castigava. I ja no penso tolerar cap relació tòxica més”.

Els ritmes i melodies l’han acompanyat des de la infantesa, quan va apuntar-se a classes de música al poble. “Mai vaig ser la 'guai' del grup i m’ajudava a refugiar-me per a construir el meu propi univers. L’escola de la Llagosta em va marcar, perquè tenien una manera d’ensenyar més experimental”. Després d’anys escrivint pensaments a la seva habitació, la Laia va començar una carrera universitària per seguir el suposat camí establert. Fins que va decidir apostar i deixar-ho tot pel tot. 

La perpetuenca va llicenciar-se en teatre musical a l’escola de Daniel Anglès, mentre feia concerts en hotels o clubs de jazz. Atrevint-se a mostrar la seva veu en plena adolescència, primer en duet i més tard en solitari. “A l’inici, als meus pares els feia por, al cap i a la fi, ells també ho patien perquè veien la meva il·lusió”, recorda. 

“Quan vaig a veure un concert, després necessito una estona per processar tot plegat, em remou molt". Aquest, és el sentiment que la jove vol despertar a sobre l’escenari. I ja n’ha trepitjat diversos, entre altres el del Festival Altaveu, compartint cartell amb artistes com la Núria Graham. De fet, fins i tot se’n va anar a viure a França durant dos anys per expandir les seves cançons a Nimes i París, mentre feia d’'Au Pair'. “Per a mi, la zona de confort és tot el contrari, soc molt curiosa. Recomano a tothom que vagi a viure fora com a mínim una vegada a la vida”. 

Tot i que les seves propostes sempre s’han caracteritzat per l’intimisme, guitarra i veu amb el gòspel al centre, aquest estiu presenta cançons d’un estil més ballable. "M'interessava divertir-me i explorar gèneres que no havia tocat mai. Hem anat cap a sons més electrònics, vull que la gent gaudeixi”. Ara bé, la cantautora admet que hi ha una mica de dicotomia entre les lletres, que a vegades són més dures i els sons festius. “Està tot molt pensat, però alhora he fluït. Volia ser jo, sense haver de regir-me a les pressions estètiques actuals”.

Per aconseguir-ho, LEAL ha entès que és important deixar-se ajudar. "L'altre dia, que vam fer el 'media day' del disc, hi havia una vintena de persones treballant per tirar endavant el projecte, no m'ho hauria imaginat mai. El més important és rodejar-te de bona gent, primer persones, després professionals”. La perpetuenca avança que Metamorphosis i Nemesis seran les dues primeres píndoles del disc, per conèixer el nom, encara cal esperar. Els dos 'singles', parlen d’empoderament, però la principal diferència és que al segon, es tracta el concepte des de la perspectiva familiar. “Nemesis és una cançó pel meu pare. He passat tota la vida intentant que em veiés, i vaig decidir que ja no ho necessitava”, sentencia. 

En definitiva, amb la seva nova proposta, LAIA LEAL no només presenta nous sons, sinó també una manera diferent d’habitar-se. Després d’anys buscant validació, ara canta des d’un lloc més lliure i conscient. Una transformació que travessa les cinc cançons de l'EP, però que sobretot es percep en la seva mirada: la d’algú que ja no demana permís. Algú que, per fi, ha entès que l’èxit també consisteix a ser fidel a una mateixa.