La proposta gastronòmica impulsada pel santquirzenc Pol Velàzquez i el David, el seu soci, és poc convencional. Però com n’és d’important marcar les diferències per destacar en l’era del “ho vull tot i ho vull ja”. I ells, ho estan aconseguint. “Feia temps que em collava per muntar un restaurant, però jo li deia que no perquè era una 'liada': molta feina, moltes hores, molta dedicació i molt sacrifici”, admet el vallesà, que no es va poder resistir a intentar-ho.
De fet, aquest no és el primer negoci que impulsa Velàzquez, polifacètic per naturalesa. També va muntar el seu propi campus de bàsquet i ha estat entrenador en diversos equips, com el mateix CN Sabadell, on va liderar el sénior masculí. A banda, ha compaginat tot plegat amb altres feines com la de comercial o la de docent. “Estic acostumat a estar en moltes coses en un dia”. Cert és, però, que ara, està molt centrat en aquesta nova aventura.
Un format diferent
Segur que després d’aixecar-vos de la taula d’algun establiment heu pensat: “és boníssim, d’aquí a un temps repetiré”. Doncs al ‘Sarau’, busquen precisament aquest efecte (suposo que com a tot arreu). Ara bé, ells tenen un factor sorpresa. Quan hi torneu, al cap d’un mes o d’un any, esperant rememorar un menú potent en ple cor de Barcelona, no hi trobareu pas el mateix. I no només canviarà la carta, ni l’oferta d’estiu per la d’hivern. Qui ho farà, serà el xef!
“Vam veure que aquest format de ‘pop-up’ constant es feia molt a França o a Londres i ens va semblar una idea molt 'xula' perquè aquí, ningú ho fa. Vam posar-ho en marxa precisament amb l’Ariel, que és francès”, explica el propietari. “La idea era que fos un lloc petit, amb barra, on tinguessis els cuiners al davant i fossin els protagonistes. Normalment, estan amagats i no s’emporten els mèrits”, una idea que ja s’ha convertit en una realitat pionera: el primer establiment de cuina itinerant de la capital catalana i del país.
Velázquez relata com fan funcionar tot aquest engranatge que es basa en un menú degustació a preu tancat (85 euros), en què només caben els comensals que rodegen la barra i tothom comença a menjar a l’hora després d’una presentació. “Hi ha dos dies en la transició entre cuiners que els hem de passar a buscar a l’aeroport, instal·lar-los al pis que tenim a la ciutat i tastar el menú en temps rècord”. Al principi eren els mateixos socis els que buscaven candidats i ha arribat un punt en què tenen cua de pretendents per muntar un ‘Sarau’. Al cap i a la fi, també és una oportunitat per viatjar, donar-se a conèixer i explorar l’ambient barceloní.
- Pol Velàzquez, un dels socis fundadors del primer restaurant de cuina itinerant a Barcelona
- David Chao
L’àpat, doncs, va més enllà de tastar, és una experiència basada a interactuar i entendre quina és l’essència que volen transmetre xefs de tot el món a través dels seus plats. “L’objectiu és que ens presentin un menú autobiogràfic, que representi la seva història vital”. Com també, que aquests professionals deixin empremta en qüestió de dues o tres setmanes, un repte que no és fàcil. “La gràcia és aquesta exclusivitat, una proposta efímera que després desapareix. O vens a conèixer què estem oferint ara, o marxaran”.
En només uns mesos han tingut alternatives ben variades, cuina japonesa, veneçolana o catalana, amb dos cuiners que sí que hi són sempre, l’Alberto i el Rocco, per donar suport al “convidat”. “Els primers mesos han sigut durs, perquè hi ha moltes coses que hem hagut d'aprendre de zero, però ha sigut molt divertit. Hi ha dies que vinc a servir, m’encanta aquest contacte amb els clients i fins i tot i hi ha gent que s’acaba donant el número de telèfon”, destaca el Pol que s’apunta a qualsevol festa. “També m’ha fet molta il·lusió quan ha vingut a provar-ho algun conegut, realment pot ser una molt bona prèvia amb els ‘vinets, la gent s’anima molt”, fa broma.
Lluny de buscar el públic turístic, el restaurant vol convertir-se en un espai de referència per als barcelonins i el públic català interessat a descobrir noves propostes gastronòmiques internacionals. “L’objectiu és continuar consolidant-nos i que la gent repeteixi, que molts ja ho estan fent”. Perquè, al capdavall, al ‘Sarau’, cada cita és una història i l’experiència s’acota molt bé a la definició del mateix concepte que dona nom a l’establiment: ‘una reunió o trobada de gent que es reuneix per divertir-se’.
