Quan s'obre la porta del garatge d'una casa de Pedra-Santa (Sentmenat), és com si s'aixequés un taló amb vista a un escenari més propi de l'estació d'Assalt al tren dels diners. Edu Muñoz va arribar fa gairebé dues dècades a l'indret, procedent de Sabadell. "Soc de natura. De fred. De pluja", enumera, salivant amb l'arribada imminent de l'hivern. Allà hi va trobar tots els ingredients per impulsar un projecte personal que no passa desapercebut entre una creixent comunitat de fanàtics de tot allò que faci olor de raïls i vintage.
"Vinc del món del grafit, fa més de trenta anys. Soc una persona molt creativa, que des de petit estava sempre dibuixant i pintant", rememora. Ell té clar l'origen d'aquesta devoció. "Em ve del que es feia al metro de Nova York. Tot aquell temps, de joventut, en què viatjàvem, fins i tot allà, em va marcar i és l'arrel de la meva passió pels cartells i els senyals", ressalta. A casa, el seu pare va ser una figura que sempre va incentivar el vessant creatiu. Totes les reformes i els mobles eren, com es diu ara, handmade -fets d'una manera artesanal, per ells-. "En el confinament és quan explota la meva creativitat. Començo a fer baguls amb palets, mobles, taules...". El 2022 va començar a treballar en una botiga de grafitis, a Barcelona, on va crear un tren decoratiu de fusta, gairebé a mida real, perquè els clients el poguessin pintar. "Allò va ser el punt de no-retorn de la creativitat", assenyala. Des de llavors, va pujar al vagó i va començar a agafar velocitat.
- Edu Muñoz, al garatge de casa seva
- Juanma Peláez
L'Edu es dedica professionalment al món de l'audiovisual. El 2023, repassa, va contactar amb ell un vell amic per fer una sèrie de vídeos sobre les creacions que ell feia anys que protagonitzava amb mestria. "Vaig agafar una sèrie de tècniques. Era una referència per a mi", diu. A poc a poc va anar generant els seus propis cartells, fins que un accident el va obligar a tancar-se novament a casa durant sis mesos. "Allà torna a explotar la bogeria de fer quadres cada setmana. Començo a fer fotos i vídeos a allò que faig, fruit de la meva professió de sempre, i publico els quadres a Etsy [una plataforma semblant a eBay]", narra. Aleshores, l'atropella la passió desenfrenada que existeix als Estats Units per aquesta mena de productes singulars. "Els americans em comencen a fer encàrrecs com bojos. M'he adonat que hi ha un friquisme exagerat en aquest món de la cartelleria", confessa.
En dos anys, destaca, una cinquantena de quadres seus han travessat l'Atlàntic. Als 47 anys, el garatge de casa s'ha convertit en un taller d'art on executa les seves inspiracions. "Faig rèpliques, però invento en els acabats", precisa. Les obres són diverses, però sempre amb una mateixa temàtica, i hi ha una sèrie de quadres que sempre triomfen. "De moment, he treballat amb fusta, amb acabats que fan l'efecte xapa". Avui, ja està treballant amb nous models de cara a l'any que ve, amb senyals que permetin tenir un tros de l'estació a casa. "Vull afegir una base on hi hagi alguna cosa més que el senyal", sense perdre l'essència de les profunditats de Nova York, "un lloc amb una de les històries més impressionants", diu.
A casa utilitza pintures acríliques, a l'aigua, i amb esprai. "Torno a tècniques del grafit", riu. Continuar formant-se en aquest camp és una opció que es planteja. "Sempre hi ha espai per aprendre coses noves", precisa. De moment, ho compagina amb la seva feina rere les càmeres. La possibilitat d'exposar a galeries també està sobre la taula.
A les parets, els cartells traslladen a un altre univers. Un món propi. "Ho veig com la feina de la meva jubilació. Un home gran, en el seu taller...", visualitza. De moment, continua traient els moments per executar les obres. "Estic pensant sempre. És la meva vida. Què fer, què crear... Quan tinc temps, ho aplico. Sempre estic pensant en com i què fer", tanca.
