L'acte de Núcleo Nacional a Sentmenat ha posat en alerta la ciutadania vallesana per un moviment ultra que ha tingut presència puntual a la comarca. L'aparició de l'organització, amb un posicionament obertament xenòfob, homòfob i feixista, ha generat rebuig en una població que es desmarca de qualsevol postura antidemocràtica. L'alcaldessa, Montserrat Rueda, remarca que el municipi no és cap seu estable del grup. "El dispositiu va servir per garantir la seguretat i es va actuar amb celeritat", destaca, girant full del succés. Els incidents -en forma de càrregues policials contra manifestants antifeixistes concentrats per oposar-se a la trobada- van desenterrar de la memòria alguns dels episodis que han esquitxat el territori aquest segle. Un dels més recordats es va viure a la Festa Major de Castellar l'any 2003. Els disturbis i agressions van tenir lloc en el marc d'un dels concerts, boicotejat per neonazis que van atacar el públic assistent. Va ser un setembre calent, que va acabar amb la manifestació d'unes 4.000 persones contra la violència feixista, condemnant als fets dels dies previs. Un capítol que no ha tingut parangó a casa nostra en els anys posteriors.
- Crònica dels coneguts com `Fets de Castellar` al Diari de Sabadell, el setembre del 2003
- D.S
Avui, els experts veuen amb preocupació la penetració d'aquests plantejaments ultra en esferes que fins ara es mantenien alienes als discursos més extremistes. "Grups com aquest poden ser més presents perquè vivim en una situació en què la violència de l'extrema dreta està incentivada per la lepenització de la població, els partits polítics i les institucions. Cada cop més, les seves tesis són assumides per partits que no ho feien i per població que fa un temps no hauria tingut una mirada antiimmigratòria o antifeminista. Estem assistint a la banalització del racisme, que permet que aquests grupuscles creixin", analitza Andreu Domingo, sotsdirector del Centre d'Estudis Demogràfics (CED). L'historiador i investigador de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Sergi Soler assenyala Núcleo Nacional com l'organització sobre la qual cal estar més alerta, especialment després del descens de moviments com Revuelta. "És hereu d'altres grups que sempre han estat presents", diu. Hi ha, però, un canvi de paradigma. "Ja no s'ha de parlar de creixement, sinó d'estandardització. El que veiem és una normalització de narratives, actituds i polítiques extremistes". Aquests grups de carrer, radiografia, empenyen cap a la dreta a l'extrema dreta institucional, col·locant en el debat idees profundament feixistes. "Provoquen que el discurs extremista sembli fins i tot moderat".
Les claus del procés de radicalització
En clau demogràfica, un dels impactes de la migració massiva en un context de creixent desigualtat econòmica ha estat l'estratificació social. "La integració de la població migrada va a parar als estrats més baixos de les classes socials populars. El que ens trobem per primera vegada és que les classes socials s'han tenyit de color. El discurs racista d'aquests grups serveix per legitimar aquesta estratificació. Per recordar als migrants quin és el seu lloc subordinat, amb prejudicis d'origen, raça, color de pell també sobre fills de migrants. Això ho vam veure a Torre-Pacheco, la teatralització per recordar que no es moguin del seu lloc. En el fons, era com funcionaven els linxaments als Estats Units. Però ens trobem en aquesta situació arreu. Començant per Trump. Això fa que hagin passat d'actuar desacomplexats a actuar envalentits", exposa Domingo.
Soler comparteix que tots aquests grups funcionen arreu d'una manera similar. "Es van expandint, però són les mateixes idees i modus operandi. Es repeteixen patrons. A Sentmenat i en altres llocs: simbologia, discurs, actitud... Ara, ha canviat una cosa. Segons ells, a la contramanifestació van infiltrar feixistes per veure qui organitzava aquesta reacció antifeixista. I això és perillós", avisa. Domingo afegeix que s'emparen en allò que s'anomena teoria conspirativa de la substitució ètnica. "No és nou. Existeix des de finals del segle XIX, quan comença la transició demogràfica a països com França. Després, a principis del segle XX, en els països anglosaxons emergeix l'eugenèsia, la preocupació per la qualitat de la població. Comencen a alertar de la baixada de la fecunditat, perquè diuen que afecta més les classes altes. Aquí comença la història del gran reemplaçament, en els cercles del Ku Klux Klan i una espècie de complot mundial per substituir la població blanca per la negra. Això arriba fins al nazisme i s'ha reactivat en un context d'envelliment de població i baixa fecunditat. Però és una realitat cultural que fa més d'un segle que passa d'un grup supremacista a un altre".
Amb tot, les veus consultades coincideixen en el diagnòstic. "Els primers responsables són els partits que adopten discursos permissius i banalitzant el racisme", sosté Domingo. La reacció, a parer seu, passa per ser absolutament intolerant i apuntar al poder. "Primer cal actuar contra els factors estructurals que afavoreixen el racisme. Després contra partits, institucions i persones que fan circular el pensament de culpar la immigració de tot. Això és peixet per als grups feixistes". Una recepta semblant a la de Soler, que tanca amb una reflexió. "Cal actuar des de la institució. Sorprèn que partits amb fotos de Hitler a la seva seu siguin legals i puguin operar amb normalitat, fent trobades sense fre. A Alemanya, no podria existir".
