La carpeta dels padrons municipals als despatxos de la política vallesana continua oberta. Els casos de frau destapats van aflorar amb força a Sant Cugat, que en els últims mesos ha posat fil a l'agulla per esborrar aquells empadronaments -més de 4.000- que eren irregulars. No ha estat un fet aïllat a la comarca. Els consistoris treballen per garantir que el registre oficial sigui fidel a la realitat de la localitat. I evitar que s'hi introdueixin noms i s'enquistin veïns que realment no hi viuen. L'últim a moure fitxa ha estat l'Ajuntament de Sentmenat, que ha iniciat diverses mesures de control i revisió del document per tal de disposar d’una fotografia acurada de la població i assegurar una gestió adequada dels serveis públics.
Les primeres actuacions se centren en alguns habitatges on consten empadronades més de sis persones, amb la finalitat de comprovar que totes hi resideixen de manera efectiva. Aquestes comprovacions es faran seguint un protocol establert i inclouran visites al domicili, que podran ser realitzades per la Policia Local o pels Serveis Socials Bàsics en aquells casos on hi hagi menors empadronats. La intenció d’aquestes accions és assegurar la veracitat de les dades, prevenir possibles usos indeguts de l’empadronament i assegurar que els recursos municipals arribin realment a les persones que viuen a Sentmenat.
En els casos en què es detecti que no hi ha residència efectiva, aquestes comprovacions podran donar lloc a baixes d’ofici del padró o a la denegació de nous empadronaments, especialment quan es tracti de situacions reiterades o empadronaments incorrectes facilitats per terceres persones. Aquesta pràctica, basada en l'engany, és emprada per determinades bandes que operen com una màfia en diferents punts del territori. A canvi d'uns diners, aprofiten les escletxes del sistema per colar-hi persones que volen accedir al padró per gaudir dels beneficis que comporta. El tinent d’Alcaldia de Relacions Institucionals, Bon Govern i Ciutat Digital a l’Ajuntament de Sant Cugat, Jordi Puigneró, advertia que les quantitats pagades superaven els 400 euros per fer la gestió. Una realitat que els responsables públics volen ara atacar.
Tal com sosté l’alcaldessa de Sentmenat, Montserrat Rueda, “el padró ha de ser una eina útil, precisa i justa, que ens permeti gestionar millor el municipi i treballar pel benestar col·lectiu”. En aquest sentit, a més, el consistori vol fer un pas endavant amb l’aprovació d’una Ordenança Reguladora de la Gestió del Padró Municipal d’Habitants i del Procediment Sancionador. L’objectiu, mantenen des del consistori, és reforçar la legalitat, la transparència i la gestió responsable dels recursos públics. Per garantir el correcte desplegament de l’ordenança i el seguiment dels casos detectats, es proposarà la creació d’una comissió tècnica de seguiment, formada per representants d’Alcaldia, Secretaria, Serveis Socials, l’Oficina d’Atenció Ciutadana, la Direcció de Seguretat i la Policia Local. Totes les mirades apunten als padrons municipals, mentre altres sectors socials adverteixen que endurir les restriccions pot afectar negativament determinats col·lectius vulnerables.
